A Espanya el consum de llet ha caigut un 20% des de l'any 2000. En concret, hem passat de les quatre milions de tones de llet que es consumien en les llars fa 18 anys a les 3,18 milions de tones del passat any, segons dades de la Federació d'Indústries Làctiques (*FeNIL). Un descens que, si bé s'ha moderat, no sembla encara que tingui fre.
La tendència negativa va continuar en 2017. Els espanyols vam beure un 0,3% menys de llet que en l'exercici anterior. En termes de facturació, la reculada de la categoria és major, cau un 2,3% a causa de l'abaratiment del preu mitjà en un 1,9% fins als 0,69 euros/litre.

Descarregui's l'última revista d'Alimentació

En total, consumim així 74,51 litres de llet per persona i any -incloent llet sola, amb cacau i cafè amb llet-, segons recull l'informe anual del consum alimentari elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Amb un important descens del consum domèstic d'un 4,1% fins als 68,83 litres per persona i any.

La llet *semidesnatada és la de major presència en les llars espanyoles, aconseguint el 47% del volum total consumit, amb un augment en compra de l'1,9%. D'aquesta forma, la llet descremada representa el 28,4% del consum i la llet assabenta el 24,6%. Però en tots dos casos sofreixen reculada tanta en demanda com a valor.

La moda de consumir llet crua no podrà dominar el mercat làctic

"Si la causa del descens del consum fos una sola seria molt fàcil d'atacar", assenyala la directora general de l'Organització Interprofessional Làctica (*Inlac), *Águeda García-Agulló. Els motius que expliquen la caiguda van des del descens de la població a l'augment de les persones *veganas, passant per la confusió entorn de quin és la ració recomanada o, simplement, al fet que les persones desconeixen que estan reduint la seva ingesta de làctics. "Les persones que fan la compra no són conscients que disminueixen el nombre de racions de làctics que prenen al dia", assenyala García-Agulló.

Per al director general de la patronal *FeNIL, Luis Calabós, no es tracta de "un problema d'abandó -la llet està present pràcticament en el 100 per cent de les llars- sinó de freqüència i de menor compra". Una caiguda que, segons un estudi de *FeNIL, es concentra en un grup de llars, el d'aquells amb fills entre els set i els 17 anys i amb fills independitzats. Aquests formen un total de sis milions de llars que van descendir el seu consum de llet en un 42% entre 2011 i 2016. Però aquest grup no és conscient que disminueix la ingesta de llet. "Set de cada 10 d'aquestes persones creu que segueix comprant el mateix i fins i tot més. Són reductors inconscients", apunta Calabós.

Un estiu *abrasador deixa sense pastura a les vaques i posa en perill la producció de llet

Així que el que queda és "despertar al consumidor i recordar-li que la llet és important", indica el responsable de *FeNIL. En cap cas, assenyalen tant des de *Inlac com des de *FeNIL, el descens té a veure amb una mala imatge de la llet. Creuen que les campanyes, com la d'una setmana sense làctics que promovia a la fi del passat mes d'agost les organitzacions vegetarianes, fan més soroll que una altra cosa. Ambdues associacions consideren que aquests consumidors que han reduït la ingesta segueixen confiant en els beneficis de la llet i que es tracta més "d'un problema d'oblit, de pensar que ja no són tan essencials", indica Calabós. En aquest mateix sentit, la directora de *Inlac assenyala la necessitat de treballar perquè la població sigui "conscient del nombre de racions de làctics que són necessaris al dia".

Defensa del producte

Aquí arriba un mea culpa per part de la indústria. "Hem considerat que aquest producte es defensa solament, però si no recordes que la llet està aquí poden arribar uns altres que es moguin i convencin a la població", apunta Calabós. El responsable de *FeNIL indica, a més, que les begudes vegetals han viscut creixements importants perquè partien d'una quota molt baixa però, en cap cas, han substituït els volums que ha perdut la llet. Un dels problemes, per exemple, va ser la confusió que generava que els productes de líquid blanc poguessin portar la denominació de llet. Alguna cosa que canvio al juny del passat any quan el Tribunal Superior de Justícia Europeu va dictaminar que els productes purament vegetals, com la soia o el *tofu, no poden comercialitzar-se sota la denominació de llet, nata, mantega, iogurt o formatge, que queden reservats per a productes d'origen animal.

El sector làctic vulgues per això despertar al consumidor. "Creiem que es pot recuperar, hem notat ja en l'últim any una estabilització i fem molts esforços per traslladar a la societat aquesta necessitat", apunta Calabós.

Pot consultar la notícia original ACI