En OCU pensem que és important que els usuaris estiguen ben informats de tots aquells temes que concerneixen a la seua salut i alimentació. És per això pel que una de les coses a les quals ens dediquem en la nostra web és a difondre alertes alimentàries, especialment relatives a al·lergògens. No busquem espantar, simplement volem advertir que es vaja amb compte a l'hora de consumir certs aliments, especialment si s'és al·lèrgic.
 

Quin és l'origen de les alertes alimentàries?

La Unió Europea compta amb un sistema ràpid i coordinat d'alertes alimentàries conegut com Rapid Alert System for Food and Feed (*RASFF).

El seu funcionament és senzill: una vegada es detecta que el consum d'un aliment pot comportar cert risc per a la salut humana pel motiu que siga (al·lergògens no declarats, microorganismes patògens, residus de pesticides…), s'informa del cas a l'autoritat sanitària que s'encarrega de vetlar per la seguretat alimentària en cada país i de les mesures que ha de prendre perquè aquest risc no acabe derivant en un problema més greu.

Algunes de les mesures més recurrents passen per, òbviament, avisar a la gent mitjançant la notificació pública de l'alerta alimentària, augmentar la vigilància a les fronteres si es tracta d'un producte importat, la retirada de l'aliment dels lineals en el cas que ja haja arribat a les botigues o, fins i tot, detindre la seua fabricació si es considera necessari.

A final de cada any, la Comissió Europea recopila totes les alertes alimentàries que s'han notificat durant els últims 12 mesos i les publica en un informe classificant-les segons el tipus de perill associat (microbiològic, químic, físic…).

I com s'actua a Espanya?

Si bé en alguns països de la UE sempre es fan públiques pràcticament totes les alertes alimentàries, a Espanya això no és tan habitual. En 2017 va haver-hi més de 3.800 casos i a penes es van publicar unes desenes al nostre país, la majoria van passar desapercebudes.  

Ja siga per no crear alarma social o per altres motius que desconeixem, les autoritats sanitàries, concretament l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (*AESAN), van entendre que els consumidors sol havien d'estar informats de les alertes alimentàries en les quals existia la possibilitat que el consumidor tinguera el producte a casa i, per tant, era necessari avisar-li que no el consumira.
I quin paper té OCU en tot això?

En OCU solem fer-nos eco de les alertes alimentàries que *AESAN publica en el seu web, sobretot aquelles relatives a la presència d'al·lergògens no declarats. I per què aquest tipus de notificacions? Doncs bé, encara que no són la causa més freqüent i per a la majoria dels consumidors no suposen un problema, la veritat és que per a una persona al·lèrgica les conseqüències de prendre un aliment amb algun ingredient que li produeix al·lèrgia poden ser molt greus, fins i tot fatals si la quantitat és important i és molt al·lèrgica.

Per això, insistim tant que els al·lergògens apareguen i ho facen correctament identificats en l'etiquetatge, a més de que els fabricants estan obligats per normativa al fet que aquests s'indiquen en negreta o es ressalten d'alguna forma utilitzant algun recurs tipogràfic.

Ara bé, les alertes alimentàries per al·lergògens no són les úniques que trobaràs en la nostra web. També n'hi ha sobre aliments contaminats amb bacteris patògens com, per exemple, són el *estafilococo, la *listeria o la salmonel·la; i per la presència d'additius no declarats.

Consulta la notícia original ACI