1. Què és?

És un paràsit del peix, sol viure en el mar i si acaba arribant al teu estómac és probable que patisques:

Gastroenteritis: pot començar fins a 1 o 2 dies després d'haver menjat el peix contaminat. Mal de panxa, vòmits, nàusees, diarrea, restrenyiment... i en casos greus obstrucció intestinal. No sol donar febre.

Al·lèrgia: comença minuts o com a molt hores havent dinat el peix. Pot quedar-se en una lleu urticaria o complicar-se, desembocant en casos extrems en un xoc anafilàctic.

També és possible una combinació de tots dos quadres: símptomes gàstrics i després *urticaria.  

2. Per què t'infectes?

El anisakis arriba a nosaltres a través del peix que mengem (lluç, llucet, aladrocs...). Fixant-se ben és possible distingir-ho a simple vista. En el peix fresc el paràsit està viu i en moviment. En morir el peix es trasllada als músculs i forma un quist. Si mengem peix cru, poc fet o marinat augmenta el risc d'ingerir-ho.

3. Com es mata?

El paràsit mor si el peix es fregeix o pansa pel forn, però pot seguir viu si és marinado o fumat. Així i tot, no és necessari congelar el salmó fumat, ja que en el seu processament industrial s'acaba amb el anisakis.

La mojama i el bacalo en salazón impliquen processos que maten al paràsit. Una altra manera d'eliminar-ho és congelar abans de consumir.    

4. Per què està "de moda"?

Si avui parlem més que ahir del anisakis es deu en part a la pràctica cada vegada més estesa d'esbudellar els peixos en alta mar i llançar les seues vísceres a l'aigua (altres peixos li les mengen i s'infecten, propagant-se així el paràsit).

També influeix l'augment d'al·lèrgics al anisakis i la moda del sushi i altres tipus de peix cru o poc cuinat.

5. A quants peixos i persones afecta?

Segons les últimes dades, a Espanya fins al 36% del peix té *anisakis, especialment el que ve del Cantàbric (50%) i sent més rar en el Mediterrani (tan sol un 6%).

El nombre d'al·lèrgics és pràcticament impossible de mesurar, amb dades que oscil·len entre el 6% i el 56% de la població, encara que sembla clar que és més freqüent en les regions cantàbriques.

6. En quins peixos està?

No amb tots els peixos hi ha el mateix risc. No tenen anisakis els de aigua dolça (truites, perca, carpes...) i el risc és mínim en ostres, cloïsses, escopinyes, clòtxines i marisc en general (encara que es consumen crus).

En l'altre extrem estan els peixos més frequentment contaminats amb el paràsit: lluç, besuc, maire, aladrocs, pijota, llucet, gallineta, abadejo, bacallà, sorell...A Espanya molts casos s'expliquen pel consum d'aladrocs en vinagre i sardines a la brasa sense esbudellar i poc fetes. No tot el peix està igual de contaminat: el paràsit sol concentrar-se en la *ventresca i zona abdominal, mentre que escasseja en la cua.

7. És legal vendre peix amb *anisakis?

La llei ho permet i solament planteja la seua retirada si la *infestación és molt evident (no basten diverses larves, per molt visibles que siguen). El pescater no està obligat a retornar-te els diners encara que en arribar a casa descobrisques molt anisakis en el teu peix.