En 2014 el Parlament Europeu va aprovar una Directiva sobre crèdits hipotecaris, per a harmonitzar la normativa de protecció al consumidor en relació amb la contractació de préstecs hipotecaris. Aquesta Directiva hauria d'haver-se incorporat a la normativa espanyola al març de 2016… però la nova Llei Hipotecària no s'ha aprovat fins ara, amb tres anys de retard sobre la data prevista.
La nova llei serà aplicable als contractes hipotecaris que se signin a partir del 16 de juny de 2019, que és quan entra en vigor. A més de traslladar la norma europea, el govern ha aprofitat la llei per a regular algunes de les pràctiques abusives dels bancs que tants conflictes han generat en els últims anys.
LES NOVETATS DE LA LLEI DE CRÈDIT HIPOTECARI
Els punts més positius de la nova norma són l'aclarir qüestions conflictives, com el repartiment de despeses, a més de posar límit a les draconianes exigències de les entitats en cas de quotes impagades, amortització anticipada, etc. En contrapartida, hi ha qüestions que a penes es modifiquen (per exemple el contractar serveis addicionals), i fins i tot algunes empitjoren, com és el cas de l'increment dels interessos de demora.
Les despeses hipotecàries, per fi clars
Al desembre de 2015 una sentència del Suprem que resolia una demanda d'OCU va establir que era nul i abusiu que els bancs imposessin als clients la totalitat de les despeses de formalització. Però no es va determinar el percentatge de repartiment, la qual cosa ha provocat molts conflictes. Per a evitar problemes similars en el futur, la Llei de Crèdits Hipotecaris delimita clarament qui ha de pagar cadascun de les despeses en les noves hipoteques que se signin:
La llei no esmenta qui ha d'assumir les despeses de cancel·lació de la hipoteca en el registre de la propietat: en OCU considerem que hauria de ser el banc el que hauria d'assumir aquest cost, perquè és qui es va beneficiar de la inscripció, però el Suprem entén que les despeses de cancel·lació de la hipoteca els ha de pagar el consumidor.
Adéu definitiu a les clàusula sol
La nova norma acaba clarament amb l'abusiva clàusula sol: a partir de la seva entrada en vigor, en els préstecs a tipus d'interès variable no es podrà fixar un límit a la baixada del tipus d'interès. També aclareix què ocorre en el cas que, després de sumar l'índex al diferencial, resultés un tipus d'interès negatiu: la Llei estableix que en aquests casos no es podria aplicar un interès negatiu, sent zero l'interès mínim aplicable.
Límits a les comissions de cancel·lació anticipada
La nova Llei Hipotecarua redueix les comissions màximes a pagar en el cas de realitzar amortitzacions totals o parcials.
Menys urgència amb les quotes impagades
Fins ara els bancs podien declarar el venciment anticipat del préstec i exigir la devolució de tot el capital pendent en cas d'impagament de tres quotes del préstec. A partir d'aquí s'iniciava el procediment judicial d'execució hipotecària, mitjançant el qual l'entitat instarà la subhasta de l'immoble per a rescabalar el deute. Des de juny, amb la nova llei es limiten els casos en els quals els bancs poden declarar el venciment anticipat del préstec.
Només en aquests casos el banc haurà de sol·licitar el pagament de les quantitats degudes. Tindrà a més que concedir un termini d'almenys un mes per al seu compliment, i advertir que, de no pagar, declararà el venciment anticipat del préstec.
Incentiu als préstecs a tipus fix
La nova llei estableix incentius per a canviar els préstecs vigents a tipus d'interès variable a préstecs a tipus fix, fixant una comissió de novació màxima del 0,15% en cas que el canvi tingui lloc durant els tres primers anys del contracte i de zero, si es produeix amb posterioritat.
Contractació d'altres productes: vendes vinculades i combinades.
La nova llei també regula la comercialització d'altres productes al costat del préstec.
D'entrada, distingeix entre vendes vinculades (és a dir productes de contractació obligatòria per a la concessió del préstec) i vendes combinades (o sigui, productes que es poden contractar al costat del préstec de manera voluntària, però que solen traduir-se en millores en el tipus d'interès aplicable).
En principi la Llei prohibeix les vendes vinculades, però hi ha excepcions: els bancs poden obligar a contractar una assegurança de danys de l'immoble, assegurances de vida per a garantir el pagament del préstec, o a tenir un compte corrent per a gestionar els pagaments de les quotes. I també es continua contemplant la possibilitat d'aplicar una sèrie de reduccions en el tipus d'interès aplicable si es decideix contractar productes comercialitzats pel banc.
El consumidor deu poder triar la companyia amb la qual vol contractar, així com poder canviar de companyia, mantenint les cobertures. Però si el segur està vinculat a algun tipus de bonificació sobre el tipus d'interès, l'entitat sí que pot exigir-li que ho contracti amb una entitat determinada. I també poden donar-se totes dues circumstàncies, és a dir, que l'entitat exigeixi la contractació d'un segur triant el client la companyia, però que ofereixi una rebaixa en el tipus d'interès si contracta l'assegurança amb la companyia indicada pel banc.
En la pràctica, pocs canvis, a penes millores respecte a la informació que es rep del banc, que haurà d'avisar del benefici i riscos que pot suposar la contractació, de la part del cost total que correspon a cadascun de productes o serveis que es contractaran i com afecta aquesta contractació al cost total del préstec. També han d'informar sobre les diferències entre l'oferta combinada i l'oferta dels productes per separat.
Interessos de demora més elevats
Segons la doctrina del Tribunal Suprem, l'interès de demora no pot excedir de dos punts percentuals sobre l'interès remuneratori pactat. Si se supera aquest percentatge, la clàusula es considera abusiva i la conseqüència era la supressió total del recàrrec que l'interès de demora. No obstant això, la nova llei no va en aquesta línia i estableix un interès de demora més alt, en determinar que serà l'interès remuneratori més tres punts percentuals, la qual cosa suposa un perjudici per als consumidors.
MÉS TRANSPARÈNCIA, MILLOR INFORMACIÓ
La majoria de les obligacions d'informació establertes per la Directiva ja estaven recollides en la normativa espanyola, però s'inclouen novetats, principalment advertiments sobre els riscos de contractar hipoteques multidivisa i els riscos que pot suposar una pujada de tipus d'interès en el cas d'hipoteques a tipus d'interès variable.
La llei pretén reforçar les normes de transparència a fi de garantir que els consumidors rebran tota la informació necessària tant abans de la contractació com en el moment de la signatura.
Per a això s'obliga a facilitar la *FEIN (Fitxa Europea d'Informació Normalitzada), i a més les entitats han de lliurar als seus clients una Fitxa d'Advertiments Estandarditzats (*FiAE) amb tota la informació relativa a clàusules o elements especialment sensibles.
En el cas de préstec a tipus d'interès variable les entitats han de lliurar un document separat indicant les quotes que es pagarien en diferents escenaris d'evolució dels tipus d'interès.
També hauran de lliurar una còpia del projecte de contracte i informació clara de les despeses que li correspon pagar.
Finalment, quan el banc exigeixi la contractació d'una assegurança de vida o una assegurança de llar haurà de lliurar per escrit les condicions de les garanties de l'assegurança que exigeix.
Tots aquests documents es lliuraran com a mínim 10 dies abans de la signatura del contracte. En aquest termini els consumidors hauran d'acudir al notari per a rebre assessorament gratuït. El notari haurà d'informar sobre les clàusules específiques recollides en la *FEIN i en la *FiAE, de manera individualitzada, estendrà acta que farà de prova de l'assessorament prestat per ell i de la manifestació que el prestatari comprèn i accepta el contingut dels documents.
Per tant, serà necessari acudir al notari en dos dies diferents, un per a rebre la informació i assessorament i un altre per a la signatura del contracte
QÜESTIONS PENDENTS
La nova Llei Hipotecària suposa clarament una millora en molts aspectes, sobretot en la protecció dels usuaris i la major informació, però segueixen pendents alguns aspectes importants:
Que s'estableixi (i es reguli l'ús) d'un model de contracte de préstec hipotecari.
Que es realitzi un càlcul realista de la TAE. En principi la TAE ha d'incloure totes les despeses que conegui el prestatari (interessos, comissions, impostos, remuneració dels intermediaris de crèdit, costos de taxació de béns a efectes hipotecaris i qualsevol altra despesa que sigui necessari per a obtenir el crèdit). O bé, per a obtenir-ho en les condicions ofertes: en aquest cas, per exemple, caldria incloure, si és el cas, el cost de l'assegurança de vida. Però la llei estableix que si fos obligatòria la contractació d'una assegurança per a obtenir el préstec en les condicions ofertes, i el cost no pogués determinar-se per endavant, l'obligació haurà d'esmentar-se també de forma clara, concisa al costat de la TAE. Cal tenir en compte que en el cas de les assegurances de vida, les entitats utilitzen per al càlcul de la TAE l'import de la prima del primer any per a una persona jove i consideren que la prima no varia. No obstant això, la majoria d'assegurances de vida que es contracten són anuals renovables, les primes de les quals van creixent any a any, però aquests increments no es reflecteixen en la TAE
És important tenir clar que aquests canvis són aplicable sol per a les hipoteques a partir del 16 de juny de 2019. Als quals tinguin hipoteques signades amb anterioritat se'ls continuarà aplicant la normativa que estigués vigent en el moment de constituir el seu crèdit.
Puede consultar la noticia original ACI
Calle mestre miguel buendia 12 bajo
46113 Moncada (Valencia/València)
Teléfono: 961309114 Ext.:1
Fax: 961309114
Esta web denominada OMICWEB- PORTAL, forma part del sistema OMICWEB desenvolupat i comercialitzat per SERNUTEC, SERVICIOS Y NUEVAS TECNOLOGIAS, S.L., i dirigit a resoldre la gestió integral d'Oficines Municipals d'Informació al Consumidor.
