El 15 de març, se celebra el Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, una efemèride instaurada per l'ONU en 1983 per a recordar una sèrie de drets que assisteixen a totes les persones com a consumidors i usuaris. Li la devem, pel que sembla, al president estatunidenc John F. Kennedy, que el 15 de març de 1962 va parlar dels consumidors en un discurs davant el Congrés del seu país. “Consumidors, per definició, som tots. Són el grup majoritari de l'economia, que influeixen i es veuen afectats per la pràctica totalitat de les decisions econòmiques públiques i privades. Però constitueixen l'únic grup important en l'economia que no està organitzat eficaçment i l'opinió de la qual és sovint ignorada”, va dir el president.

Les coses han canviat des d'aquella data, i en l'actualitat existeixen nombroses organitzacions de consumidors que vetlen dia a dia pels drets d'aquests –que som, en definitiva, tots–. En l'actualitat existeix, a més, un document de referència creat per l'ONU, Directrius per a la Protecció del Consumidor, que reconeix aquests drets a nivell internacional i estableix les principals directrius que han d'aplicar els estats a l'hora de protegir els consumidors. A Espanya, la Constitució de 1978 estableix en el seu article 51 que “els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics d'aquests”.

El dret a l'alimentació no sols no està garantit a nivell global, sinó que es troba en clara reculada

Segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació corresponents a l'exercici de 2019, cada espanyol va gastar una mitjana de 2567,17 euros en alimentació, per a un consum medie per càpita situat en 758,19 quilos/litres d'aliments i begudes. Quant a la despesa per càpita en aliments i begudes fora de la llar va ser de 1060,29 euros, dels quals un 60,6% es van destinar a aliments i un 39,4% a begudes. Aquestes xifres confirmen la importància del sector de l'alimentació a Espanya, que ha experimentat un increment del 12,7% en l'àmbit del gran consum l'any 2020 amb motiu de la crisi de la Covid-19. Malgrat que s'ha avançat molt en matèria de drets dels consumidors en el sector de l'alimentació, especialment en matèria de seguretat alimentària, aquest continua tenint algunes assignatures pendents.

El dret a l'alimentació

Sembla un tòpic, però desgraciadament encara és necessari recordar-lo. El dret a l'alimentació es recull en l'Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i es ratifica en l'Article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos continguts dins de la Carta Internacional de Drets Humans. La FAO, per part seua, recorda que “el dret a una alimentació adequada comprén els aspectes quantitatius, qualitatius i d'acceptabilitat cultural, i els Estats tenen l'obligació de respectar, protegir, promoure, facilitar i materialitzar el dret a l'alimentació”. Lamentablement, aquest dret fonamental no sols no està garantit a nivell global, sinó que es troba en clara reculada. Entitats com el *Banc d’*Aliments, que opera a Catalunya, atén en aquests moments a una mitjana mensual de 262.000 persones a través de diverses entitats socials, i recorda que la demanda ha augmentat un 40% respecte a l'any anterior.

“És cert que Espanya és un país en què és difícil que s'arribe a situacions extremes, ja que disposem d'eines de cooperació i col·laboració que protegeixen la ciutadania, i encara que les crisis econòmiques puguen afectar no se sol arribar a l'extrem de no tindre accés a l'alimentació”, explica el president de la Confederació de Consumidors i Usuaris (*CECU), Fernando *Móner. Amb més de trenta anys d'experiència en organitzacions en defensa dels drets dels consumidors, *Móner assenyala que durant el seu pas pel consell directiu de l'organització *Consumers *International, present en més de 120 països, sí que ha vist situacions de precarietat i dificultat d'accés als aliments. “En alguns països, com l'Índia, un dels projectes en què treballàvem era que no arribara aigua enverinada als xiquets”, explica.

Els problemes amb l'etiquetatge

Des de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), asseguren que, si bé “l'etiquetatge ha millorat molt en els últims anys, encara queden assumptes pendents, com limitar que es facen al·legacions sobre nutrició i salut en productes que no són saludables, la qual cosa pot afavorir la seua compra quan no és recomanable que es consumisquen molt”. Una altra qüestió quant a l'etiquetatge és que “encara que la normativa d'etiquetatge vigent des de 2011 és molt millor que l'anterior, encara hi ha coses que s'escapen: el que nosaltres denominem etiquetes parany. Per exemple, que aparega una foto d'una fruita en el frontal i calga anar a la llista d'ingredients a trobar en xicotet que només té un 1% o menys, quan per la foto semblaria que la fruita és un ingredient molt important”, assenyalen fonts de l'OCU a Menjar. Aquest organisme insisteix, a més, en la necessitat de “avaluar les al·legacions sobre salut i nutrició en botànics, és a dir plantes i els seus derivats, que encara estan pendents d'avaluació des de fa bastants anys”.

Els consumidors que consulten l'etiquetatge dels productes han baixat del 70% al 50%, una xifra molt significativa que evidencia que els consumidors s'informen cada dia més a través d'Internet

En aquest sentit, segons l'Enquesta d'Hàbits de Consum 2020, realitzada per la Mesa de Participació Associacions de Consumidors (MPAC), que reuneix entitats com CECU i altres associacions de consumidors juntament amb *Mercadona, els hàbits d'aproximació a l'etiquetatge dels productes han canviat significativament en els últims anys, cosa que no hauria de passar desapercebuda per a les administracions. Ho explica *Móner: “els consumidors que consulten l'etiquetatge dels productes han baixat del 70% al 50%, una xifra molt significativa que evidencia que els consumidors s'informen cada dia més a través d'Internet, especialment els més joves, que és el món de la informació, sí, però també el de la desinformació”.

Per aquest motiu, el president de *CECU insta les administracions a realitzar accions formatives en xiquets i adolescents sobre temes que van des de consum a hàbits saludables, valors nutricionals dels aliments, etiquetatge, sostenibilitat o economia circular, gestió de l'aigua i molts altres aspectes relacionats amb l'alimentació i el consum. “És fonamental que s'integren aquestes qüestions en la trama educativa, i que no siguen activitats esporàdiques que no formen part de la formació reglada”, assenyala el president de *CECU, qui lamenta que en la seua època “el màxim que es feia a les escoles era visitar una fàbrica de refrescos, cosa que ha de canviar”.

L'OCU, per part seua, assenyala que “és necessari informar els consumidors, d'una forma fàcil, visual i que s'entenga ràpidament d'una només ullada, tant de la qualitat nutricional dels productes, amb etiquetatges frontals tipus *NutriScore, com també d'aspectes sobre la sostenibilitat de la producció d'aqueixos aliments, que és un dels reptes als quals s'enfronta, en un futur pròxim, la legislació europea en matèria d'etiquetatge d'aliments, ja que està recollit en l'estratègia '*Farm *to *fork' de la Unió Europea”. Per tant, encara que sempre és desitjable formar als consumidors perquè s'aclarisquen en un entramat de nomenclatures i etiquetes indesxifrables, hauria de ser la indústria, en col·laboració amb les administracions, la que treballara per a aclarir un etiquetatge que encara resulta opac per a milions de consumidors.

A voltes amb els ingredients

El cas d'aqueixes begudes o postres làcties amb una gran fruita dibuixada en el *pack el percentatge de fruita del qual és mínim no és l'únic que trobem en els lineals dels supermercats. Aquest constitueix un dels temes que, segons l'OCU, “més enutjos i reclamacions produeixen entre els consumidors, que es troben amb aliments que presumeixen de portar suc i porten molt poc, o croquetes de pernil ibèric que tenen un 10% de pernil serrà i només un 0.5% d'ibèric”, assenyalen des de l'organització. Un altre dels principals motius de queixa per part dels consumidors són “algunes denominacions com a carns marinades, o productes carnis que amaguen al final una addició d'aigua al producte, la qual cosa fa que ens trobem amb pits de titot marinats on el pit de titot només suposa el 70 o 80% del pes del producte”, coses que “són legals, però enfaden als consumidors”.

Envasos que esmenten

Des de l'OCU són especialment bel·ligerants amb la publicitat enganyosa. De fet, l'organització va fer un complet estudi sobre les diferències entre l'etiquetatge i fotografies de determinats productes amb el que després el consumidor trobava dins dels envasos. “En matèria d'etiquetatge i publicitat dels productes s'intenta enganyar el consumidor per mitjà d'imatges o al·lusions, a vegades fins i tot legalment”. Això es tradueix en alguns casos tan habituals com els cereals que es venen com a rics en fruita seca quan a penes si contenen un percentatge insignificant d'aquest aliment, o alguns precuinats que tenen un aspecte excel·lent en l'envàs que dista molt de la realitat, per posar només alguns exemples del que l'organització de consumidors denomina #*EtiquetasTrampa.

Els fraus, l'assignatura pendent

Per a l'OCU, “un altre tipus de pràctiques deslleials són els fraus, un dels reptes que té la Unió Europea i el món en general per davant i que ara amb una economia global són encara més difícils de detectar tant metodològica com legislativament”. L'organització destaca, no obstant això, que el sistema europeu, a diferència de l'americà, és bastant garantista, “cosa que significa que un nou aliment, com seria un transgènic, un additiu, un pesticida, etc., ha de demostrar que és segur abans de poder-se comercialitzar”.

Dacsa en lata

Malgrat tot això, aquest organisme assenyala que “els drets dels consumidors en matèria d'alimentació estan bastant garantits, ja que hi ha tot un sistema de legislació sobre l'etiquetatge, la composició i la seguretat dels aliments. Les autoritzacions s'han de donar després d'una avaluació científica per part de l'autoritat de seguretat alimentària europea (*EFSA)”. *Móner coincideix: “Tots i cadascun dels productes que hi ha a la disposició dels consumidors compleixen la legislació i es poden consumir, però s'ha de treballar per a informar sobre quina mena de producte és el més adequat en cada circumstància, i això correspon a les administracions”. El dirigent de *CECU conclou: “jo no vull que les administracions invertisquen en hospitals, la qual cosa vull és que no hàgem d'anar, i se sap que la bona alimentació és la millor garantia per a tindre una bona salut”.