D'acord amb les dades de l'Informe de Consum d'Alimentació a Espanya 2017, est va superar els 102.580 milions d'euros, la qual cosa va suposar un augment del 3,6% pel que fa a l'anterior mesurament, realitzada en 2015. No obstant açò, el creixement de la despesa alimentària en les llars ha sigut menor, solament un 0,6%. Aquesta tendència de creixement es manté des de 2014, encara que encara se situa una mica per sota del màxim de la sèrie històrica dels últims deu anys, que en 2010 va rondar els 103.800 milions d'euros. Del total consumit, una mica més del 80% va ser destinat a aliments i el 20% restant a begudes. En funció del lloc de consum, el 34% es va realitzar fora de la llar i un 66% correspon a la cistella de la compra.

Les xifres no són tan positives si s'analitzen en valor unitari. Va representar una despesa per càpita anual a Espanya d'1.480 euros en 2017, amb una caiguda del 3,2%. A Extremadura va ser sensiblement menor, 1.184 euros anuals, equivalent a 567 quilos/litres d'aliments, amb una disminució encara més elevada, del 9,2%.

A primera vista aquestes dades són contradictòries. D'una banda, el creixement en valor absolut, juntament amb l'alt percentatge de consum fóra de la llar, podrien traslladar la idea de millorança en la situació econòmica de les famílies o, almenys, en una certa recuperació de confiança en l'esdevenir de l'economia. No obstant açò, la baixada en la despesa per càpita diuen el contrari, en particular en un moment en el qual la població nacional no està en expansió. Aquesta anomalia podria ser explicada pel repunt localitzat del consum, on determinada part de la població ha incrementat el consum de forma substancial, però altres col·lectius mantenen una situació precària de despesa alimentària.

Quant al comerç electrònic, segueix la seua projecció ascendent, encara que encara representa tan sol l'1,2% de la cistella de la compra, sent el supermercat el principal canal de distribució.

Un altre important aspecte és el desaprofitament alimentari, que s'ha reduït quasi el 10% des de 2014 i un 5,7% en l'últim any. Una evolució molt prometedora que mostra l'èxit de les campanyes de sensibilització escomeses des de diferents estaments. En tot cas, no cal baixar els braços, ja que la xifra d'aliments tirats a la brossa encara espanta, són de mitjana 23,6 milions de quilos cada setmana, 1.229 milions de quilos a l'any.

Una altra gran batalla que lliuren les autoritats sanitàries és aconseguir una alimentació saludable mitjançant una dieta equilibrada. En ella, els productes frescos tenen gran rellevància, alguna cosa que sí queda reflectit en aquest panell de despesa, en el qual quasi el 40% en volum i quasi el 44% en valor econòmic es destina a productes frescos, almenys en l'alimentació en la llar. El consum per càpita de verdures i hortalisses supera els 101 quilos per persona i any, mentre que la fruita se situa en 96 quilos per càpita. Amb aquestes dades, es pot estimar un consum mitjà diari per sobre del mig quilo de fruites i hortalisses, la qual cosa sembla una xifra bastant elevada que, de forma aproximada, equivaldria a quatre racions diàries.

Una altra dada cridanera és el de begudes, liderat per l'aigua embotellada, malgrat les intenses crítiques que ha rebut aquest sector en els últims anys, amb motiu de la complexa gestió de l'envàs com a residu plàstic. Un consum que se situa un 60% per sobre de les begudes refrescants, o de la cervesa, just a continuació. El vi, producte íntimament relacionat amb bona part dels nostres territoris rurals, es troba per darrere d'aquestes begudes, i fins i tot del cafè.

Pot consultar la notícia original AQUI