La Comissió Europea ha adoptat hui una reforma de les normes vigents de la UE sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors, que regulen la venda a distància de serveis financers. Les propostes de la Comissió es debatran ara en el Consell i en el Parlament Europeu.

La proposta busca reforçar els drets dels consumidors i promoure la prestació transfronterera de serveis financers en el mercat únic.

Així, s'inclou una regla sobre protecció addicional en relació amb les 'interfícies' en línia que prohibeix que el comerciant implemente mesures que podrien distorsionar o menyscabar la capacitat dels consumidors per a fer una compra lliure, autònoma i decisió o elecció informada.

L'objectiu d'aquesta disposició és evitar en la mesura que siga possible possibles biaixos dels consumidors i augmentar la transparència.

Sol·licitud d'interlocutor

Les normes empoderen al consumidor brindant-li l'opció de sol·licitar una intervenció humana, si la interacció amb aqueixes eines en línia no resulta del tot satisfactòria.

Quan un comerciant proporcione explicacions adequades, entre altres coses, mitjançant l'ús d'eines en línia, com '*roboadvice' o 'xat box', el comerciant ha de proporcionar i explicar al consumidor la informació clau, inclosa la informació sobre els principals característiques del contracte de serveis financers proposat.

A més, si el consumidor sol·licita la intervenció humana, haurà d'estar assegurada la possibilitat d'interactuar amb un ésser humà que represente al comerciant.

Dret a desistir

Les normes relatives al dret de desistiment per als contractes de serveis financers celebrats a distància són en gran part els previstos en la Directiva 2002/65/CE. No obstant això, d'acord amb la Proposta de Directiva sobre consum creditici, s'han establit regles sobre quan la informació ha d'arribar al consumidor.

Així, en cas que el termini entre el subministrament de la informació precontractual i la celebració efectiva del contracte siga inferior a un dia, el comerciant que preste el servei financer a distància està obligat a proporcionar una notificació després de la celebració del contracte per a recordar al consumidor de la possibilitat d'exercir el seu dret de desistiment.

Un altre exemple de com s'està potenciant aquest dret en l'àmbit digital és mitjançant inclosa l'obligació del comerciant de serveis financers de proporcionar una botó de retir.

Això ha de facilitar l'exercici del dret de desistiment, en cas que el consumidor celebre el contracte de serveis financers a través de mitjans electrònics i desitja retirar-se dins dels terminis necessaris període de temps.

Llits d'informació

La disposició sobre el dret a la informació precontractual segueix el mateix estructura tal com s'estableix en la Directiva 2002/65/CE. No obstant això, la proposta modernitza la disposició sobre el dret precontractual i la converteix en apta per a l'era digital en abordar quina informació ha d'arribar al consumidor (per exemple, la inclusió de la necessitat que el comerciant proporcione una adreça de correu electrònic).

També, s'estableix com la informació ha d'arribar al consumidor (quan es pot utilitzar la informació en capes i quins requisits d'informació necessita ser especificat, etc.); i, finalment quan la informació ha d'arribar al consumidor, és a dir, establir la norma que la informació ha d'arribar al consumidor en menys un dia abans de la signatura real.

Un mercat evolucionat

Aquest mercat ha evolucionat notablement amb la digitalització global del sector i el desenvolupament de nous tipus de serveis financers des que es van introduir les primeres normes en 2002. Aquesta evolució s'ha intensificat per l'impacte de la pandèmia de COVID-19 que ha contribuït en gran manera a incrementar les transaccions en línia.

La vicepresidenta de Valors i Transparència, Vera Jourová, ha declaradoque 'els consumidors necessiten informació clara i una xarxa de seguretat en cas que alguna cosa isca malament'.

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha afegit que 'si el món dels serveis financers va evolucionant, el mateix ha d'ocórrer amb les nostres normes: és així de senzill'.

Normes especials

Els contractes de serveis financers poden ser complexos d'entendre, especialment si es negocien a distància. La proposta obliga els operadors a oferir sistemes en línia justos i transparents i a proporcionar les explicacions oportunes quan utilitzen eines en línia com, per exemple, gestors automatitzats (robatori *advisor) o assistents digitals (xat box).

La proposta dona més força a les autoritats competents. S'aplicaran sancions més severes als contractes de serveis financers celebrats a distància en cas d'infraccions transfrontereres generalitzades, amb una sanció màxima d'almenys el 4% del volum de negocis anual.

A més, introdueix una harmonització jurídica completa, en fixar normes similars per a tots els proveïdors de qualsevol Estat membre.

Consulta la notícia original AQUI