Les principals millores que s'aplicaran seran: més transparència per als consumidors en comprar per internet, sancions efectives i unes normes clares per a resoldre el problema de la qualitat dual de productes a la Unió Europea.

La Comissió Europea va proposar aquestes noves normes a l'abril de l'any passat com a part del Nou acord per als consumidors.

Tant el Parlament Europeu com el Consell han d'adoptar ara formalment aquest acord provisional en els pròxims dies.

Per a Carlos Ballugera, registrador de la propietat i president del Consell de Consumidors i Usuaris (CCU) “és impossible no deixar-se seduir per un anunci tan prometedor. És seductor que les altes instàncies europees vulguin millorar la protecció de les persones consumidores”.

“És seductor que aquestes instàncies vulguin millorar l'aplicació de les normes de protecció existents. És seductor que es vulgui establir un sistema de major transparència en internet”.

Al seu judici “no sabem si aquesta notícia és un comiat esperançador de la Comissió i el Parlament abans de les eleccions de maig d'aquest any o si es traduirà en normes concretes que estableixin drets concrets a favor de les persones consumidores europees”.

UNA DE LES QÜESTIONS URGENTS NO HA ENTRAT

“De moment ja sembla clar que una de les qüestions més urgents ha quedat en el tinter”, assenyala aquest jurista.

*Ballugera es refereix a “a la promesa Directiva sobre accions representatives i a l'eventual regulació uniforme dels efectes “ultres parts” de les sentències individuals i col·lectives de nul·litat, cessació i retracció de condicions generals”.

“Serà ja en la pròxima legislatura quan les institucions europees escometin aquesta tasca urgent”.

Quant a “la millora de l'aplicació de les lleis, ens agradaria veure al costat de la manifestació de voluntat de les institucions en aquest sentit, veure també el diagnòstic del qual sali aquesta proposta”.

En la seva opinió “malgrat les propostes els problemes de falta d'aplicació de normes existents com la Directiva 93/13/CEE sobre clàusules abusives, segueixen presents”.

Referent a això creu que és preocupant  “que STJUE 26 març 2019 s'hagi usat per mitjans de comunicació pro bancaris, per a encoratjar la possibilitat que es pugui produir una integració de la clàusula abusiva de venciment anticipat per impagament d'una quota”.

Afegeix, “amb una disposició legal a favor del banc sense contrapartida per a les persones consumidores i, d'aquesta manera, desbloquejar, sense passar per la negociació i el mercat, els molts procediments executius suspesos per la qüestió prejudicial que es resol amb aquesta sentència”.

Per a aquest jurista “el problema estreba que l'ambigüitat de la sentència del Tribunal de Justícia pot estar en l'origen d'aquest posicionament mediàtic a favor dels interessos econòmics dels bancs”.

“Així veiem que, enfront de les promeses de transparència d'unes institucions com el Parlament i el Consell, unes altres fan pronunciaments plens d'ambigüitat”.

Quant a “la regulació d'internet esperem ansiosos la regulació de la transparència en aquestes transaccions, del dret de desistiment i de la necessària divulgació dels drets de les persones consumidores en aquest àmbit emergent”.

Per al president del Consell de Consumidors i Usuaris (CCU) “aquí resulta imprescindible una regulació clara i una acció formativa decidida tant de les institucions europees com dels Estats sobre els drets que les persones consumidores tenen en aquesta nova modalitat contractual”.

“Tots ells, són elements essencials per a generar confiança en el mercat interior i donar llit al seu desenvolupament”.

DIVERSES DIRECTIVES ES MODIFIQUEN

Per part seva, Ricardo Nogales, membre de l'àrea jurídica de CECU (Confederació -d'àmbit estatal- de Consumidors i Usuaris), el denominat Nou Acord per a la protecció dels consumidors, conegut des de la seva presentació a l'abril de 2018 com New Deal for Consumers, “pretén reforçar la protecció dels consumidors a la Unió Europea a través de la modificació de diverses Directives”.

Aquestes directives es refereixen a “la de clàusules abusives, la d'indicació de preus, la de pràctiques comercials deslleials, la de drets dels consumidors i la d'accions de cessació”, aclareix aquest expert.

En el tema de les sancions “la reforma tracta d'imposar sancions superiors i harmonitzades en tots els Estats de la Unió basades en percentatges (de fins al 4%) calculats sobre el volum de facturació de l'infractor”.

Per a CECU “la mesura és tan adequada com necessària; a més, segueix la mateixa línia de la defensa de la competència o el recent Reglament de protecció de dades personals”.

ACCIONS COL·LECTIVES

Respecte a les accions col·lectives, Nogueres recorda que “només cinc països tenen un sistema de reparació col·lectiva, entre els quals precisament es troba Espanya (juntament amb Bèlgica, Itàlia, Portugal i Suècia)”.

Des de CECU s'adverteix que, encara que en efecte a Espanya tinguem un sistema d'accions col·lectives, la veritat és que ni s'aplica de manera uniforme ni és senzill i accessible per als consumidors ni per a les associacions que els representen”.

Per això Nogueres planteja que la proposta de la Comissió ha de ser tan ambiciosa que fins i tot prevegi la possibilitat que consumidors en situacions no exactament iguals accedeixin a les reparacions pertinents sense necessitat d'iniciar nous procediments pel seu compte”.

Una altra modificació té a veure amb els mercats online.

Des de la UE s'assenyala que, almenys el 55% dels consumidors en línia van experimentar algun tipus de reclamació; d'ells, el 60% no van saber què fer. I el que és pitjor: el 40% dels comerços tampoc coneixien les seves responsabilitats.

La reforma en qüestió pretén la informació als consumidors i proposa incrementar els requisits de transparència.

 Per a aquest expert de CECU “és un desenvolupament positiu, sobretot en la *transnacionalidad de les operacions on reclamar no és senzill”.

QUALITAT DELS PRODUCTES

Sobre el tema de la qualitat dels productes, a la UE s'ha detectat que hi ha productes de diferent qualitat, però de marca idèntica i aspecte similar, segons el país de la Unió en el qual es comercialitzin.

Amb aquesta reforma es pretén que es pugui qualificar com a pràctica comercial deslleial aquesta variació en la qualitat dels productes.

Segons el parer de Nogueres, “la solució als problemes relatius a la qualitat dual exigeixen accions en diversos nivells: a través de la intensificació de l'aplicació de les normes ja existents, de la recerca de les pràctiques que restringeixin els beneficis del mercat únic i la consecució de la disponibilitat de recursos suficients en determinats grups de consumidors (per exemple a Europa central, oriental i sud-oriental).

Finalment, l'última reforma que aborda la UE és sobre el dret de desestimiento de producte. En l'actualitat, els consumidors europeus disposen d'un període de 14 dies per a desistir de les contractacions en línia (compres per internet, contractacions per telèfon, etc.).

No obstant això, més de la meitat dels consumidors (el 53%) ha experimentat problemes per a exercir aquest dret, precisament un dels més importants per tractar-se de compres en les quals el producte s'adquireix sense veure'l físicament i és necessari provar-lo.

Des del punt de vista de  Nogueres, “el problema no és el mal ús del dret, sinó la seva infracció per part dels comerciants. La seva restricció, lluny de protegir al consumidor o, ni tan sols, a l'empresa, tindrà un impacte significatiu en la confiança del consumidor i, amb aquesta, en els volums de negoci”.

Pot consultar la notícia original ACI