La setmana passada es va conèixer una sanció per part de l'Audiència Nacional a la companyia Jazztel per assetjar amb trucades telefòniques a un client que havien manifestat el seu desig exprés de deixar de rebre publicitat. Però no és un cas aïllat: Milers de persones reben cada dia anomenades de les operadores de telefonia en les quals tracten de vendre els seus productes de manera insistent. Per a conèixer com podem defensar-nos hem parlat en l'últim SER Consumidor amb Jesús Rubí, Adjunt a l'adreça de l'Agència Espanyola de protecció de Dades.
La notícia ha tingut bastant repercussió més enllà de les sancions. I curiós és que molts usuaris han descobert ara que existeix una llista on es poden apuntar per a deixar de rebre publicitat no desitjada: la Llista Robinson. El propi Jesús Rubí ens va comentar que després de l'eixida als mitjans d'aquesta denúncia a *Jazztel “les visites a la llista s'havia incrementat d'1.500 a 63.000 en un dia i les altes van passar de 500 a 26.700 en aqueixa setmana”.
Com funciona la llista Robinson?
Qualsevol persona es pot apuntar en aquesta llista per a deixar de rebre publicitat que no desitja, de tots els sectors, inclosa la telefonia. Proporciona diverses opcions, ja que es pot escollir què tipus de publicitat vols evitar: postal, per internet i telefònica. No són exclusives així que es pot escollir tantes vies com es desitge.
Jesús Rubí ens va explicar que “una vegada registrat, cal esperar tres mesos perquè es faça efectiu i, passat aqueix període, si no s'ha donat el consentiment exprés d'oferir promocions, ningú pot cridar per a fer publicitat ja que les empreses han de creuar la seua llista amb la llista Robinson i eliminar als quals apareguen en ella”.
Quan una companyia se salta la llista Robinson, és a dir, criden a una persona que ha prohibit comunicacions publicitàries, “l'empresa s'enfronta a sancions que poden arribar als 20 milions d'euros, depenent de la gravetat”, explicava Rubí.
Com podem denunciar aquests abusos?
En el cas que alguna persona vulga que investiguen el seu cas per a veure si és possible sancionar a una empresa, segons ens va explicar Jesús Rubí “cal proporcionar el nom de la companyia que suposadament abusa de la publicitat, el telèfon des d'on s'efectuen les trucades, la data i l'hora de les mateixes i si s'ha identificat, el nom del comercial que ha cridat”.
El problema apareix quan l'usuari, sense adonar-se, ha donat el consentiment exprés a la companyia perquè li oferisquen les seues promocions. Segons Rubí “és molt habitual que els clients accepten condicions sense llegir-les i en aquests casos hi ha poc que es puga fer”. Però en tot cas aclareix que “sempre està el dret del consumidor a desistir”, i va dir que els tràmits es poden fer a través d'OMIC, associacions de consumidors, consum de les comunitats autònomes o la pròpia ella manyagues quan es fiquen donant casos denunciables.
Rubí no ens va voler desvetlar quin és la companyia més denunciada, però sí ens va confirmar que “hi ha reclamacions de pràcticament tots els grans operadors”.
Finalment Jesús Rubí demanava als consumidors “que s'informaren sobre els drets que té i les eines que estan a la seua disposició per a evitar aquest tipus d'abusos”.
Sobre la quantia de les sancions, a voltes poc disuasories, com el cas de Jazttel, amb 30.000 euros, Rubí va dir que “aquesta sanció s'ha posat amb l'antiga legislació, però la nova norma europea de protecció de dades té previstes sancions d'un a 20 milions d'euros, en casos greus, com les conductes persistents amb els usuaris”.
Pot consultar la notícia original ACI