Cobrar comissions per descobert per un compte inactiu és una mala pràctica bancària, però la veritat és que pot passar. Evita riscos.
Els comptes bancaris són instruments imprescindibles per a gestionar els nostres pagaments i cobraments. Però, què succeeix si deixem inactiva un compte i ens oblidem de tancar-la? En OCU hem rebut consultes d'usuaris que, després d'obrir un compte per a un motiu concret, van deixar d'utilitzar-la, van traure o van deixar d'ingressar els diners, van llevar domiciliacions, rebuts, etc… però no van arribar a tancar-la. Què passa llavors?
Inactiva =tancada?
Les entitats cobren comissions per gestió i manteniment de comptes. Aqueixes comissions de manteniment, en alguns casos, són fins i tot més elevades quan es tracta de comptes "inactius", amb el que les entitats continuen cobrant-les fins que s'esgota el possible saldo. I llavors, què? Perquè poden passar dues coses: que s'entenga el compte per tancada... o que la continuen tractant com un producte actiu, un compte en números rojos.
En principi, moltes entitats consideren que, en quedar-se a zero i inactiva, el compte està tancat. De fet, així s'estableix en els seus contractes amb una clàusula on s'indica que el compte es considerarà tancada i cancel·lada quan present salde zero i no haja rebut cap anotació al deu o en haver-hi durant un període de temps o saldo a favor del Banc, encara que siga com a conseqüència del càrrec de comissions. D'aquesta manera molts comptes inactius acaben sense saldo i cancel·lades.
Cobrar per un compte inactiu, mala pràctica
No obstant això, la norma permet a les entitats continuar cobrant comissions de manteniment, amb el que el compte quedaria en números rojos, la qual cosa pot provocar el càrrec de comissions i interessos per descobert i per reclamació de posicions deutores. Això es tradueix en un deute que, amb el pas del temps podria arribar a ser bastant alta. En poques paraules: si el compte no es va arribar a tancar, podríem trobar-nos amb que li devem diners al banc, que ha anat cobrant la comissió de manteniment del producte… més els interessos del descobert.
Afortunadament, el Banc d'Espanya considera que cobrar comissions per descobert quan aquest s'ha produït per carregar-se comissions a favor de l'entitat és una mala pràctica bancària, perquè el client no ha usat aqueixos diners i l'entitat no ha prestat un servei real al client que motive el cobrament de cap comissió.
A més, per a poder arribar a una situació així, segons el Banc d'Espanya les entitats han d'acreditar que han continuat enviant al domicili corresponent els extractes informatius i que han reclamat periòdicament el saldo pendent als clients, evitant així que l'usuari es porte la sorpresa que té un deute que desconeixia.
Tres consells d'OCU
Pot consultar la notícia original ACI