El Ministeri de Consum vol limitar la publicitat dels aliments més insans en Youtube i les xarxes socials, principals fonts d'informació dels joves, tal com confirmen fonts del ministeri. El departament d'Alberto Garzón va anunciar fa mesos que regularia els anuncis de menjar porqueria dirigits a menors en televisió, per a això és necessari modificar el Codi Paos, un sistema d'autoregulació de la indústria que ha demostrat ser ineficaç —llepolies, cereals ensucrats i brioixeria industrial s'anuncien en horari infantil—. Per a actuar sobre les xarxes socials, en canvi, serà necessari aprovar un decret. El ministeri determinarà quins aliments són insans a través de Nutriscore, el futur etiquetat frontal voluntari que ha generat una certa polèmica, però s'obri a utilitzar també altres sistemes com les taules nutricionals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), molt més restrictives.

Segons les dades oficials, el 40% dels xiquets espanyols tenen sobrepés, dels quals prop de la meitat pateixen obesitat, una patologia que a més afecta en major proporció a menors de famílies amb rendes més baixes. La lluita contra el menjar porqueria és un dels objectius del ministeri, creat al gener de 2020, alguna cosa que fins i tot es va plasmar en l'Acord de Govern entre PSOE i Unides Podemos: “Reduirem l'impacte del menjar porqueria, en establir obligacions clares en l'etiquetatge, que haurà de reflectir la qualitat dels productes conforme al model del semàfor nutricional”.

L'estratègia consisteix a regular la publicitat d'aquesta mena d'aliments tant en televisió, com ja s'havia anunciat, com en Youtube i les xarxes socials, tal com ha avançat El Periódico d'Espanya. És habitual que els youtubers influencers més coneguts realitzen accions publicitàries per a marques de menjar porqueria, alguna cosa que preocupa en el ministeri, atés que aquests missatges solen estar dirigits a xiquets i adolescents i no existeix en l'actualitat cap regulació per a limitar-los.

La idea passa per aprovar un decret que restringa aquest tipus d'accions tant en plataformes de vídeo (Youtube i Twitch) com en les xarxes socials més usades (TikTok, Instagram, Facebook i Twitter). Garzón va optar per una regulació similar amb el decret de la publicitat del joc per internet, que des d'agost només pot mostrar-se en televisió, ràdio, YouTube i plataformes d'intercanvi de vídeo en la franja horària d'una a cinc de la matinada. La futura regulació no ha eixit encara a informació pública i tampoc s'han iniciat els tràmits per a negociar-la amb el sector, per la qual cosa no hi ha data per a la seua aprovació.

Quant a l'altra pota de l'estratègia, el ministeri està negociant amb la indústria alimentària per a reformar el Codi *Paos, amb el qual el sector autoregula la publicitat que emet. L'objectiu és prohibir els anuncis en televisió d'aliments no saludables dirigits a menors de 15 anys i en horari infantil, així com impedir que persones famoses i personatges animats participen en aquests espais comercials, tant en televisió com a les sales cinematogràfiques.

Com es podrà saber quina publicitat es dirigeix als menors? Es tindrà en compte el tipus de producte promocionat i si el disseny del missatge publicitari —pel seu contingut, llenguatge o imatges— resulta apte per a atraure de manera especial l'atenció o interés del públic d'aquestes edats. A més, es vigilaran les circumstàncies en què es duga a terme la difusió, és a dir, si el mitjà o suport està dirigit objectivament a menors o si s'insereix en franges horàries de públic majoritàriament infantil o juvenil. La reforma es durà a terme fins i tot si no hi ha acord amb la indústria alimentària. Garzón pretén aprovar aquesta norma abans de final d'any, però fonts del ministeri no poden confirmar si aqueix termini es complirà.

La Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB), el lobby de la indústria alimentària, defensa en canvi que el codi “ha demostrat la seua utilitat i la seua posada en marxa ha millorat notablement la qualitat de la publicitat d'aliments destinada al públic infantil i s'han reduït les reclamacions per infraccions en aquesta publicitat d'aliments”.

El ministeri sempre ha mantingut que determinarà quins aliments són insans a través de Nutri-Score, el futur etiquetat frontal voluntari que pretén aprovar també enguany. Aquesta etiqueta —que no substitueix a l'actual— qualifica els productes de més a menys saludables (de la A a l'E i del verd al roig) i el plasma en una etiqueta frontal. Els aliments amb A i B es consideren sans. L'eina ha generat diverses polèmiques, tant per la mala qualificació de l'oli d'oliva verge extra com per les bones notes d'alguns ultraprocesados.

El departament d'Alberto Garzón s'obri a utilitzar també altres sistemes de qualificació com les taules nutricionals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), d'àmplia aplicació en estudis científics i molt més restrictives amb ultraprocesados i menjars amb alt contingut en sucres i greixos.

Consulta la notícia original ACI