Col·laboradors d'aquest espai d'opinió (entre ells els economistes Fernando Zumbado i Eli Feinzaig) han externat recentment la seua preocupació pels alts preus de les medicines en el nostre país. Açò no és nou: diàriament, desenes d'altres consumidors, en entorns més privats, manifesten similar criteri. I no és para menys. Moltes medicines són més cares ací que en països desenvolupats, encara que l'ingrés per càpita (o poder adquisitiu) és superior en ells.

El consum de medicaments és, per descomptat, inevitable, doncs davant una malaltia i la recomanació d'un especialista, difícilment pot el pacient, o els membres de la seua família, abstenir-se d'adquirir els xarops o pastilles receptats, àdhuc a costa de limitar la despesa en menjar o diversió.

Com assenyalen els economistes, la demanda de medicines és summament inelàstica i davant expectatives d'envelliment poblacional (cada vegada el grup de persones majors de 65 anys representa una proporció major de la població total del país) i de pensions amb menor poder de compra, ens espera un futur difícil. L'Estat ha d'activar, de manera eficaç, els seus mecanismes de protecció del consumidor. Açò no significa controlar preus, doncs la ineficàcia d'aqueixa política és reconeguda, podria prestar-se a captura del regulador pels regulats i, principalment, perquè podria portar a escassetat.

L'important és estudiar la cadena de valor de (si més no) les medicines de major consum en el país per a detectar els elements monopolísticos i de regulació innecessària que pogueren existir i que constitueixen possibles explicacions dels alts preus a Costa Rica, doncs sobre el que ocórrega en l'estranger és poc o res el que podem fer.

No advoquem per relaxar les normes per a permetre l'ingrés de productes de baixa qualitat i fins a perillosos per a la salut, solament perquè fora s'aconsegueixen a baix preu. El Ministeri d'Economia, Indústria i Comerç (MEIC), encarregat per llei d'aquesta matèria, ha d'assegurar la importació de productes medicinals amb les condicions estàndard de qualitat internacional certificades per les respectives autoritats de l'estranger i del país. Però el MEIC ha de fer l'esforç addicional d'identificar els punts concrets de la cadena de valor on operen restriccions improcedents, com els monopolis d'importació i de distribució oposats a l'esperit i la lletra de la llei per a procedir a corregir-los.

La protecció al consumidor ha de donar-se mitjançant la promoció de la competència, com ho exigeix la llei número 7472, el nom de la qual és, precisament, Llei de Promoció de la Competència i Defensa Efectiva del Consumidor. En el seu primer article, la normativa es fixa com a objectiu “protegir, efectivament, els drets i els interessos legítims del consumidor, la tutela i la promoció del procés de competència i lliure concurrència, mitjançant la prevenció, la prohibició de monopolis, les pràctiques monopolísticas i altres restriccions al funcionament eficient del mercat i l'eliminació de les regulacions innecessàries per a les activitats econòmiques”.

El millor defensor dels consumidors és la competència. I en el cas que ens ocupa, de productes de tan primeríssima necessitat com les medicines, és necessari que el govern garantisca als costarricenses les millors condicions possibles i que als mals del cos no se sumeixen mals de la butxaca que poden evitar-se mitjançant la correcta aplicació de la llei vigent.

Pot consultar la notícia original ACI