Moltes coses han canviat de manera més o menys ostensible dins de les rutines i els hàbits dels ciutadans en el seu dia a dia des que va ser decretat l'Estat d'Alarma a Espanya, i sobretot des del començament de la pandèmia originada pel *coronavirus. Cap aspecte de la vida diària dels consumidors ha aconseguit escapar a aquesta influència, incloent les compres online, que d'altra banda han crescut enormement per la impossibilitat en molts casos d'acudir a establiments físics a realitzar la compra habitual, i per la recomanació sanitària de romandre a casa.

No obstant això, no és l'única cosa que ha canviat en aquest àmbit, perquè el confinament ha provocat que el moment predilecte per a fer compres online haja variat també, deixant arrere les hores nocturnes perquè sorgisca el nou “prime time” de l'e-*commerce, el matí. D'aquesta manera, un 31% dels consumidors fan ja les seues compres en internet entre les 9 del matí i les 3 de la vesprada, segons indica l'informe “Digital *Consumer 24 *hours *Indoor” de *Nielsen, actualitzat setmanalment durant aquesta època de quarantena. Aquest informe, elaborat en col·laboració amb *Dynata, pretén oferir una evolució setmanal del consum online en les llars mentre dure l'Estat d'Alarma.

Fa tan sols un any, a penes un 22% dels consumidors acudia a la compra online en horari matinal, per exemple, mentre un 45% preferia accedir entre les 6 de la vesprada i les 10 de la nit, coincidint amb la finalitat de la jornada laboral. Aquesta és una mostra inequívoca de la influència que està tenint el *coronavirus en la nostra societat i el nostre comportament, que ens ha portat a treballar des de casa en molts casos i a disposar en general de més temps, i d'altres moments per a consumir, per exemple. La situació, per tant, s'ha equilibrat, per la qual cosa un altre 31% prefereix ara l'horari de tard/nit per a realitzar comandes per internet.

Com hem dit, aquesta inversió en la tendència de compra online es deu principalment a la major quantitat de temps lliure de què disposen els usuaris, unida a les necessitats de compra que han sorgit per la crisi sanitària, fomentant les compres de primera necessitat enfront de les compres d'oci, més habituals en aquest canal. En aquest sentit, no és d'estranyar que alimentació i begudes es mantinguen com els principals productes comprats en els e-*commerce actualment, preferits per el 31% dels usuaris, seguits de prop per el 25% que compra habitualment productes de bellesa i salut.

Mentrestant, els productes d'electrònica i entreteniment queden una mica per darrere, amb al voltant del 20%, igual que la moda continua caient, des del 22% de fa una setmana fins al 18%. En aquest cas, la situació és especialment delicada, ja que fa un any era la reina de l'aparador online, acaparant quasi la meitat de les compres per Internet.

Això sí, si atenem el dispositiu preferit per a accedir al canal de compra online, els telèfons intel·ligents predominen de nou, guanyant posicions respecte a les primeres setmanes de confinament, acaparant el 49% de les compres online durant el confinament. És fàcil explicar aquest fenomen si atenem el efecte “doble pantalla” incentivat pel consum online en la llar, perquè els qui naveguen per internet posseeixen cada vegada més la capacitat d'estar atents a diverses coses alhora, com per exemple la televisió. De fet, de les 79 hores de mitjana que passen els espanyols connectats setmanalment a internet actualment, almenys 16 d'elles les passen en manera “doble pantalla”.

En aquest sentit, cal no oblidar com ha evolucionat el consum de dispositius tradicionals, com la televisió, que ha crescut fins a les 20 hores setmanals, quan fa un any eren una mica més de 17. Igualment, ha anat augmentant el consum de la ràdio i la lectura del periòdic. En el primer cas, puja fins a les 12,7 hores setmanals, enfront de les les 11,6 hores de fa un any, mentre la lectura de diaris passa de 7,3 hores en 2019 a 9,1 hores en l'última setmana. Aquest comportament és resultat de la necessitat ciutadana d'estar permanentment informats, a través de múltiples plataformes, de tota l'actualitat que envolta el confinament i la crisi sanitària del *coronavirus.

D'altra banda, creix d'igual forma el consum de contingut de vídeos online generat per tercers, incloent als *influencers, que per a entretindre a la seua audiència en aquests dies han elevat el ritme de publicacions de manera generalitzada. En concret, si fa un any transcorrien consumint 11,5 hores a la setmana de contingut, ara parlem d'un mínim de 13,2 hores setmanals visionant vídeos d'aquest tipus.

Com assenyala la responsable de mesurament de Mitjana de *Nielsen, *Maira *Barcellos, “el confinament està generant noves oportunitats per a aconseguir l'audiència en franges d'activitat poc dinàmiques abans d'aquesta crisi sanitària com és el matí. Els anunciants, sobretot en sectors perjudicats com la moda, han de pensar ja en el pla d'eixida, arribant als consumidors en aquells moments en els quals estan en manera compra”.

Consulta la notícia original ACI