El desaprofitament alimentari en les llars no retrocedeix —26 milions de quilos de menjar a la setmana en 2018, segons el Ministeri d'Agricultura—  i els més joves admeten ser els que més menjar tiren al fem. Segons l'últim informe de l'associació de fabricants i distribuïdors (*Aecoc), Hàbits d'aprofitament dels aliments en les llars espanyoles, els ciutadans de 25 i 34 anys són els que balafien aliments amb més freqüència, principalment per planificar malament les seues compres i per falta de coneixement de receptes de *reaprovechamiento. Així mateix, l'estudi revela que encara existeix molta confusió entre data de caducitat i de consum preferent: el 43% dels enquestats —xifra que puja fins al 51% entre els majors de 65 anys— creu que un producte és segur encara que estiga caducat i el 73% diu consumir aliments, sempre o de tant en tant, una vegada passada la seua data de caducitat.

Mentre la data de caducitat marca el límit temporal màxim per a consumir un producte, a partir del qual ja no estarà en condicions per a ser ingerit, el consum preferent índica que un aliment ja no conserva totes les seues qualitats però és segur per a consumir. "Existeix encara molta confusió", ha remarcat aquest dijous Núria de Pedraza, responsable del projecte contra el desaprofitament de *Aecoc, durant la presentació de l'informe. "Es tracta d'una qüestió de seguretat alimentària". Només per al 14% dels consumidors la data de caducitat representa un indicador per a tirar un producte al fem (per al 39% és l'olor i per a un 35% l'aspecte), mentre que un 92% dels enquestats diu ingerir aliments una vegada passada la data de consum preferent.

*Aecoc porta des de 2012 treballant amb tots els actors de la cadena alimentària en la iniciativa L'alimentació no té desaprofitament, amb l'objectiu de frenar un enemic cada vegada més poderós per a la societat i el medi ambient, responsable de el 8% i el 10% de totes les emissions d'efecte d'hivernacle que genera l'ésser humà, segons l'ONU. Les llars són la baula on es produeix la major pèrdua de comestibles als països industrialitzats: un 42% de mitjana a la Unió Europea, que està treballant per a harmonitzar el concepte de desaprofitament alimentari entre Estats membres i poder proporcionar dades més detallades sobre aquest apressant problema.  

Percepció enfront de realitat

L'estudi de *Aecoc reflecteix la percepció dels enquestats sobre el desaprofitament, que no coincideix necessàriament amb el que després ocorre en la pràctica a les seues cases. Els resultats apunten al fet que el consumidor no té la impressió de balafiar menjar en la seua llar, ja que quasi el 92% diu no tirar aliments al cub del fem o fer-ho molt de tant en tant; només el 7,7% afirma tirar menjar amb freqüència, sobretot els menors de 34 anys (11,7%) i els residents en ciutats (un 10,2% en l'àrea metropolitana de Madrid).

La realitat és no obstant això diferent: les llars van tirar al fem 1.339 milions de quilos/litres de menjar i beguda en 2018, un 8,9% més que l'any anterior, com ha recordat aquest dijous José Miguel Herrero, director general d'Indústria Alimentària del Govern. Segons el Ministeri d'Agricultura —que té en marxa l'estratègia Més aliment, menys desaprofitament (2017-2020)—, les primeres dades de l'onada de tardor 2018-hivern 2019 semblen confirmar aquestes dades a l'alça entre els consumidors domèstics, encara que encara falte informació específica sobre la resta de les baules de la cadena alimentària (sector primari, indústria, restauració i distribució). Entre les raons que expliquen l'increment, Herrero ha destacat l'alça de les temperatures, l'augment dels menjars fora de la llar i nous hàbits de consum. Així mateix, incideix en aquests resultats el creixement de llars unifamiliars que tenen més complicat planejar una compra adequada al seu nivell de consum.

En el que sí que coincideixen tant Aecoc com el Ministeri és que els aliments que més es malgasten són fruites i verdures (67%). L'informe de l'associació detalla que li segueixen pa i brioixeria (18%), salses (16%) i embotits (10%). "Aquest contrast [entre la percepció i el que efectivament es malgasta] demostra que, a vegades, no som conscients de la gran quantitat d'aliments tant preparats com frescos que acabem rebutjant, i això ha de fer-nos reflexionar sobre el valor dels aliments més enllà de quin siga el seu preu", ha dit De Pedraza.

Consulte la notícia original ACI