El Banc d'Espanya ha decidit començar a alertar als consumidors dels riscos que comporten els anomenats préstecs revolving, aquells que habitualment s'ofereixen a través de les targetes de crèdit. Es tracta de préstecs de baixa quantia i elevats tipus d'interés que la banca ofereix per a ajornar compres de béns de consum o com a fórmula per a obtindre liquiditat amb rapidesa. Encara que sovint es presenta com una facilitat la possibilitat de retornar els diners en xicotetes quotes mensuals, el supervisor ha començat a advertir des del seu web que aquesta operativa pot arribar a generar un deute perpetu en la qual només es paguen interessos.

Per a començar, els préstecs lligats a targetes de crèdit es concedeixen actualment a un tipus d'interés mitjà del 19,95% anual, la qual cosa no és excepcional perquè porten oscil·lant entre el 19% i el 21% en l'última dècada. Un alt cost que pot eixir més car encara del que ja sembla. “En molts casos, si la quota triada no cobreix els interessos generats, la devolució pot demorar-se ocasionant que el deute cresca de tal manera que no puga ser satisfeta amb aquesta forma de pagament”, avisa el supervisor en el portal web que ha creat per als clients bancaris.

En aquesta web, el Banc d'Espanya acaba de crear un simulador que permet als consumidors conéixer al detall les conseqüències de cada crèdit revolving en funció de les seues condicions, revelant que uns euros de diferència en la quota poden entrampar a un client per a tota la vida. Per posar un exemple, un préstec de 6.000 euros al tipus de mig actual, del 19,95%, costarà 1.355,2 euros en interessos i s'acabarà d'abonar en dos anys si es retorna amb una quota mensual de 300 euros. Si la quota es rebaixa a 150 euros, el préstec tarda cinc anys a pagar-se i costa 3.939 euros en interessos. I a partir d'ací, variacions d'uns pocs euros disparen la diferència. Així, sempre segons el simulador oficial, si la quota és de 125 euros es pagaran ja més interessos que capital s'ha sol·licitat prestat (6.125 euros) i es tardarà huit anys a abonar-ho. I si la quota és de 100 euros el deute tardarà 30 anys a saldar-se i per a llavors s'hauran pagat 30.337 euros en interessos. Cinc vegades més que la grandària del préstec inicial. Més enllà, si el pagament al mes es rebaixa a 95 euros, el Banc d'Espanya emet llavors una alerta que resa: “amb aquesta quota el deute es convertirà en indefinida i fins i tot anirà augmentant amb el temps”.

“Quan l'import de la quota és igual als interessos del període, el deute viu romandrà constant i si és inferior als interessos, el deute s'anirà incrementant en cada període per l'import en què els interessos excedisquen el deute”, explica el supervisor. Aquestes alertes del Banc d'Espanya superen a les que ja feia, especialment des de 2017, en el mes del qual de desembre es va aconseguir el màxim registrat de concessió de crèdits revolving en 13.290 milions d'euros.

El supervisor recorda, no obstant això, que fins hui no existeix límit legal al tipus d'interés que poden pactar les parts i que correspon als tribunals decidir si determinats nivells són il·legals.

“La Llei contra préstecs usuraris és molt clara. En el seu article 1 assenyala que serà nul l'interés notablement superior al normal i manifestament desproporcionat; les revolving compleixen els dos requisits”, assevera Juan Ignacio Navas, soci-director del bufet Navas & Cusí. L'advocat detalla que el Tribunal Suprem ja va aplicar llei antiusura sobre aquests crèdits en 2015 prenent com a referència els tipus d'interés “normals” que el Banc d'Espanya publica en les seues estadístiques. Al seu torn, compte Navas, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha matisat que només són transparents els crèdits publicitats detallant el seu interés TAE, quan sovint aquests crèdits s'ofereixen sota un 1,6% mensual que amaga quasi un 20% anual.

“Milers d'espanyols estan atrapats en una roda d'interessos d'usura en un préstec col·locat sense cap transparència”, denúncia Navas, que indica que l'única solució per a eixir hui és acudir a la via judicial. El Banc d'Espanya, al seu torn, cerca que cada vegada entre menys gent en aqueixa roda.

Pot consultar la notícia original ACI