El coronavirus ha suposat un terratrémol en la nostra vida quotidiana: ja no ens relacionem igual i tampoc ens saludem igual. Distància obliga. El llarg confinament ha suposat canvis importants també en la manera en què consumim i molts d'ells són ací per a quedar-se: avis que es llancen a comprar amb l'ordinador, merceries que s'associen per a vendre online, creixement de les marques blanques —més barates—, menys restauració… Les noves tendències de consum acceleren la digitalització fins i tot en xicotets comerços, però comporten un risc: les compres compulsives.

“Si fa uns mesos em diuen que anava a poder comprar el pa per Internet hauria dit que no. Però durant el confinament estricte, l'he fet. Tothom s'ha llançat a comprar per Internet i les botigues han hagut d'adaptar-se a marxes forçades”, explica María Lluisa Solé, professora d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Segons la consultora *Nielsen, les compres online en aquest període han arribat a un milió de llars, amb un creixement del 86%.

La consultora MARC ha realitzat una enquesta a 4.500 persones a Espanya i altres cinc països per a detectar aquests canvis. “Un 74% dels consumidors ens diuen que els seus hàbits han canviat, un 60% compra més per Internet, i aquest percentatge és similar entre els majors de 65 anys”, assenyala *Didier *Lagae, director de la consultora. “Hi ha un gran percentatge de gent gran que ha comprat online durant el confinament i ha descobert que és molt còmode, així que molts el continuaran fent més endavant”, afig.

Alhora, les compres en el comerç minorista, que sol ser de proximitat, han baixat un 14% al març i un 31% a l'abril, segons l'Índex de Comerç al detall. “L'alimentació ha romàs essencialment estable, els béns de consum durador s'han vist afectats per la incertesa i la possibilitat de posposar aqueixes despeses”, expliquen des del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

“Ningú pensava que la botiga de davall de la seua casa anava a donar-li servei online, però ho han fet: les botigues dels mercats s'han associat, o han posat servei telefònic i repartiment. El consumidor s'ha acostumat a tindre la compra a casa i ha vist que és molt còmode. Hi haurà usuaris que no tornen a les botigues”, pronostica José Luis Nueno, titular de la Càtedra Intent HQ de Canvis en el Comportament del Consumidor de el IESE Business School.

Solé apunta que alguns xicotets comerços han aprés a associar-se per a transformar-se: “*Castelltort ha fet un *marketplace [una botiga de botigues] en Mercerlob.com perquè les merceries salten a la Xarxa. Moltes d'aquestes xicotetes merceries no tenien ni pàgina web i ara venen per Internet a tota Espanya. I com embenen tela i gomes per a fer màscares, han venut moltíssim”. *Nueno destaca que per cada punt que creix el comerç electrònic poden tancar 10.000 botigues. “El comerç electrònic ha augmentat del 9% al 14% en aquest període. Si en 2025 arriba al 20%, suposaria el tancament d'uns 120.000 comerços dels al voltant de 700.000 que hi ha a Espanya”, aventura.

Rubén Sánchez, portaveu de l'organització de consumidors *Facua, alerta d'un perill: “Moltes persones han perdut la por de comprar per Internet, però això té la seua part negativa, ja que comprar en aquestes plataformes és molt més senzill, i això pot portar al fet que hi haja més consum compulsiu. Es poden fer compres de balafiament més fàcilment que abans”. A més, Sánchez apunta al fet que ara és més fàcil que pugen els preus: “Les grans superfícies han pujat els preus i els consumidors hem dedicat menys temps a la comparació de preus, perquè hem comprat més ràpid i quasi sempre en el supermercat que teníem més a prop”.

El professor del IESE Business School apunta que un altre perjudicat és el sector tèxtil: “Les botigues de roba ho tenen molt malament, perquè amb el confinament no hi ha motius per a comprar roba nova. Els temes relacionats amb el retail han desaparegut de les xarxes socials”. A més, això ha ocorregut al març i abril, mesos forts per a despatxar la temporada primavera-estiu. Aquesta tendència probablement continuarà uns mesos més. “En canvi, hem comprat més electrònica per a treballar a casa, material escolar i d'oficina, productes de cura personal —que inclouen màscares i hidroalcohol— i mascotes, per a pal·liar la soledat i poder eixir de casa”, afig Nueno.

Un consumidor en manera crisi

Els acomiadaments i *ERTE han empitjorat la situació econòmica de molts ciutadans i les expectatives de molts altres. “El consumidor es posa en manera crisi i mira cada vegada més el preu, per la qual cosa hi haurà un augment de venda de les marques blanques dels supermercats, que són més barates. Quan el consumidor veja que un producte puja, probablement l'abandonarà per un altre més barat”, diu Enrique García, de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). “Això ocasionarà a més retards en les decisions de compres dels béns més cars, com a cotxes, mobles, electrodomèstics, mobles i fins i tot pisos”, afig.

El professor Nueno, autor del llibre Directe al consumidor, opina que gastarem menys en restauració. “Anirem menys a restaurants i a més el distanciament social influeix en què no se celebraran festes com a comunions, aniversaris, noces…”. No obstant això, també hi ha una oportunitat: “Cada vegada més establiments oferiran menjar per a menjar a casa i alguns poden vendre més que abans. Hauran d'adaptar-se”, diu. Creu a més que la por al contagi influirà en què baixe l'ús de els coworkings (espais de treball compartits) i dels vehicles compartits (*sharing); també li ho posarà molt difícil als centres comercials que vagen reobrint.

Quant a altres tendències, Solé creu que apostarem més per l'economia circular: “Li donarem noves oportunitats a productes que ja estan a casa. Pot ser amb la roba, en lloc de comprar una cosa nova es ‘personalitza’ una peça, se li posen botons o se li tallen les mànegues, o fins i tot amb els mobles, que es poden *repintar i convertir en vintage”.

Nueno creu que cada vegada més marques es llançaran a enviar els teus productes a casa sense intermediaris. “Ho han fet ja diverses marques de cervesa”, diu. “Però també hi ha oportunitats de nous negocis: per exemple, per a desenvolupar sistemes de pagament amb el mòbil o la targeta, que arribaran a tots els comerços, i en teleassistència mèdica, que ha crescut moltíssim per la por d'anar als hospitals”, afig. L'expert en consum dóna una altra pista: “Tot empresari ha de veure com aquests canvis afecten el seu sector. Si algú té una fàbrica de mobles hauria de pensar en com dissenyar i distribuir un despatx de teletreball amb fons corporatiu i facilitats per a aquesta nova manera de treballar”.

Consulta la notícia original ACI