El 44% dels consumidors aprecia la sostenibilitat i cada vegada es preocupa més per l'origen dels productes o pels materials dels envasos.
El consumidor *ecoactivo ja està en tots els supermercats, botigues i mercats de barri. Si para atenció, ho identificarà ràpidament perquè dedica diversos minuts a observar detingudament la informació de cada producte abans d'afegir-lo a la cistella. Agafa el pot de melmelada del lineal i cerca el valor energètic, els ingredients i els conservants. Però també s'interessa per si s'ha fabricat a Espanya o en un altre mercat de proximitat, i tracta de buscar informació addicional sobre els materials utilitzats en l'envàs.
En general, per a la majoria de consumidors, més enllà dels molt actius en matèria mediambiental, la sostenibilitat s'ha convertit en una prioritat a l'hora de fer la compra i quasi la meitat dels consumidors (el 44%) ja penalitza a aquelles marques que no considera sostenibles, segons l'estudi *Shopperview de l'associació de fabricants i distribuïdors *Aecoc. Lluny queda l'època en la qual únicament ens deixàvem portar pel preu, els *packs de descompte o per un envàs atractiu i nou.
La pregunta és: En què es fixa el client per a castigar o premiar a una empresa per la seua sostenibilitat? El primer que mira és el propi producte, però ja no sols es fixa en el seu interior, sinó en tot el que l'envolta. El 60% dels consumidors assegura que consulta l'etiqueta a la recerca d'informació de tota mena. Cerca la procedència i valora positivament que es tracte d'un producte de proximitat, perquè se li pressuposa un menor dispendi energètic en virtut del transport. Així mateix, premia que l'envàs utilitze la mínima quantitat de materials. El client penalitza, sobretot, l'excés de plàstic i més si aquest no es pot reciclar. Tres plàtans en una safata de *poliexpán o una poma embolicada en paper film són motiu més que suficient per a castigar al producte i a la botiga.
El client valora positivament si la pròpia empresa és sostenible, la qual cosa demostra si és transparent quant als seus processos de producció i distribució. Això, sense oblidar la botiga, en el que es fixa el 30% dels clients, que exigeixen que siga coherent amb el producte i l'empresa. Segons l'estudi, el consumidor reclama més informació a les botigues i zones específiques d'articles Eco i Bio, productes a granel i de proximitat.
Però si hi ha alguna cosa que molesta als consumidors espanyols són aquells centres que encara reparteixen bosses de plàstic. Significa un càstig quasi segur, sobretot perquè és on més s'esforça el propi consumidor quan és qui ha de ser responsable. El 80% ja porta el seu propi carro o la seua pròpia bossa quan farà la compra.
Un altre gran avanç recent entre els consumidors ha sigut el canvi de les botelles d'aigua de plàstic per bidons d'alumini o d'altres materials, la qual cosa contrasta, per exemple, que només el 36% usa gots reutilitzables per a prendre begudes calentes.
La comoditat és el gran enemic de la sostenibilitat, i els espanyols som una mica més còmodes que la mitjana. Mentisques a Espanya hi ha un 14% de consumidors *ecoactivos (molt actius i que adopten mesures en favor del medi ambient de manera habitual), a Alemanya són el 30%; i a Xile, el 37%, els dos països amb més *ecoactivos. La mitjana està en el 16%.
Això no significa la fi dels envasos ni del plàstic. L'envàs ha d'existir perquè aporta protecció, facilita la manipulació i informa el consumidor, però ha de reinventar-se utilitzant l'enginy.
Els bioplásticos i altres materials reciclables ja són una realitat, fins i tot s'investiga en envasos fets a partir del cultiu de fongs.
Consulta la notícia original ACI