Amb més diners i confiança en les butxaques, els espanyols s'han llançat de nou a consumir. Com si la crisi fos ja un llunyà malson, tornen a treure la cartera i a gastar amb alegria. Ho testifiquen estadístic com la de la despesa en grans superfícies. Segons la consultora Nielsen, les vendes del gran consum van aconseguir els 30.335 milions d'euros fins a maig, un 3% més que l'any passat. Durant el primer trimestre, l'avanç va ser una mica més modest, del 2,2%. No obstant això, cap de les tres grans economies de la Unió Europea, Alemanya, França, Gran Bretanya o Itàlia, van poder seguir el ritme. Excepte al país transalpí (+0,2%), en la resta les vendes van retrocedir.

En la seva volta al consumisme, els espanyols gasten el que tenen i el que no tenen en la cartera. Perquè el consum, pilar fonamental del creixement de l'economia espanyola –la despesa de les llars va avançar un 2,5% en el segon trimestre, apuntalando el creixement del 0,9% del PIB–, es torna a assentar en bona mesura en el crèdit que concedeixen les entitats financeres. En els primers set mesos de l'any, els nous préstecs d'aquest tipus es van incrementar un 14,2%, fins a aconseguir els 16.512 milions d'euros, enfront dels 14.456 milions que van sumar en el mateix període de 2016, segons les dades del Banc d'Espanya. La concessió de nous crèdits al consum es va incrementar en tots els mesos analitzats, excepte a l'abril, quan va aconseguir els 2.114 milions d'euros, enfront dels 2.259 milions del mateix mes de 2016.

Tipus assequibles

Només entre gener i juliol d'aquest any s'han concedit més crèdits que en tot l'any 2014: 16.442 milions d'euros. De seguir l'actual ritme de consum, en el present any, les entitats financeres podrien arribar a concedir prop de 29.000 milions d'euros, donant gairebé per tancada la crisi. En 2011, l'any de la recaiguda de l'economia espanyola, bancs i caixes d'estalvis amb prou feines van concedir 9.8646 milions en crèdits al consum a les famílies. Amb prou feines quatre anys abans, en ple «boom» immobiliari, la xifra havia ascendit a 43.978 milions, la més alta de la història.

Els que han tirat de crèdit per comprar cotxe nou o renovar els electrodomèstics de la seva llar s'han vist afavorits pels baixos tipus d'interès que imperen al mercat en aquest moment. El Banc Central Europeu (BCE) no acaba de donar amb la tecla per estimular per complet l'economia europea i manté el preu oficial dels diners en el 0%, la qual cosa tira a la baixa els tipus que ofereixen les entitats financeres. En el cas dels crèdits al consum –els que menors garanties ofereixen al prestatari–, el seu interès mitjà al juliol va ser del 7,51%, enfront del 7,66% que van aconseguir en el mateix mes de l'any passat. Al gener de 2016 van arribar a incrementar fins al 8,14%.

El recurs al crèdit per a les compres no només es veu reflectit en l'increment de la petició de préstecs sinó també en l'ús de les targetes. Segons dades del Banc d'Espanya, el passat any hi havia en circulació 48,75 milions de targetes de crèdit, un 8,77% més que en 2015. L'any passat es van tancar 3.046 milions de compres amb targetes, un 13,4% més que en 2015. Aquestes operacions van tenir un import global de 124.406 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 10,7%.

La creu d'aquest frenesí consumidor per a les famílies és l'increment del seu deute. Durant els anys més durs de la crisi, la prioritat de moltes llars va ser retallar despeses i reduir la seva apalancamiento. Ara no semblen tan preocupades pel que deuen. Potser perquè al juliol es va reduir pel que fa al mes anterior en 8.422 milions d'euros, fins a sumar 707.000 milions. No obstant això la quantitat que segueix sent, malgrat tot, la més baixa des de 2006. El motiu d'aquest creixement va ser l'alça dels crèdits al consum en més de 8.300 milions d'euros. El seu saldo viu es va situar llavors en els 107.567 milions d'euros, malgrat sofrir un descens en relació amb el mes anterior. La xifra total suposa el seu nivell més alt des de 2013.


Pot consultar la notícia original AQUI