El Consell de Ministres ha aprovat l'inici de la tramitació de la reforma del text refós de la Llei General de Defensa dels Drets dels Consumidors i Usuaris (TRLGDCU) per a adaptar-la a les noves formes de comerç electrònic i regular comportaments empresarials perjudicials per als drets de les persones consumidores que, fins ara, manquen de regulació específica.
Amb l'Avantprojecte de Llei per a la millora i modernització de les normes de protecció dels consumidors de la Unió Europea i del règim sancionador en matèria de consum, el Govern inicia els tràmits per a transposar a l'ordenament espanyol la Directiva (UE) 2019/216.
Amb aquesta reforma, el Ministeri de Consum tindrà competència sancionadora en casos de fraus massius que afectin diversos països o a la unitat de mercat. Així, el Departament podrà actuar com a autoritat sancionadora contra aquelles infraccions que puguin afectar la unitat del mercat i a la competència, quan succeeixin en diversos Estats de la UE o quan l'infractor no estigui localitzat a Espanya en infraccions en relació amb el comerç electrònic.
D'altra banda, la reforma suposarà un avanç en drets per als consumidors i perseguirà la pràctica deslleial de revenda d'entrades a espectacles mitjançant “*bots” quan impedeixin que tots els consumidors puguin accedir al mercat amb normalitat. En la mateixa línia, recull per primera vegada la prohibició de la publicitat encoberta en xarxes socials, fins ara no regulada expressament, i la publicació de ressenyes i valoracions falses o pagades pel fabricant en els productes a la venda en internet. En aquest sentit, l'empresari haurà de garantir que les ressenyes que apareguin procedeixen de consumidors o usuaris que realment han adquirit el bé o utilitzat el servei. Es considerarà en la futura reforma de la Llei com a pràctica deslleial incloure ressenyes procedents de consumidors sense comprovar que han adquirit realment el bé o la inclusió de ressenyes falses.
Igualment, la reforma inclou controls als cercadors en línia quan atorguin puntuacions i valoracions superiors a béns o serveis respecte als dels seus competidors i no informin els consumidors que el seu posicionament respon a publicitat pagada. Amb la modificació, els motors de cerca hauran de mostrar una descripció dels paràmetres utilitzats per a establir la classificació dels resultats. En el cas que un preu hagi estat personalitzat per al consumidor, sobre la base d'una presa de decisions automatitzada, s'haurà d'informar d'aquest fet.
La nova norma també regularà per primera vegada la qualitat dual dels productes i considera com a deslleial comerciar un bé com a idèntic quan els productes siguin diferents, per a evitar que determinades marques variïn la qualitat d'un mateix producte depenent de l'Estat membre on comercialitzin.
La modificació de la Llei actualitzarà el concepte de mercat en línia, al qual se li dotarà de neutralitat des del punt de vista tecnològic per a referir-se a un servei que empra programes inclosos en el seu web, part d'una web o una aplicació, operat per o a compte de l'empresari que permet als consumidors celebrar contractes a distància amb altres empresaris o consumidors. Així mateix, inclourà l'obligació d'informar sobre si el tercer que ofereix el bé o servei ostenta la condició d'empresari o és un particular. En el cas de particulars, ha de constar l'esment exprés de no aplicació de la normativa de defensa dels drets de consumidors o usuaris al contracte. D'un altre costat, aquestes webs hauran d'informar del repartiment de responsabilitats contractuals entre el tercer que ofereix el bé o servei i el proveïdor del mercat en línia.
Règim sancionador
L'Avantprojecte de Llei recollirà un nou règim sancionador competència de l'Estat, tenint en compte que les accions comercials són cada vegada més transfrontereres. La intenció del Ministeri de Consum és que les multes derivades dels fraus a consumidors siguin efectives, proporcionades i dissuasives, com exigeix la normativa de la Unió Europea, protegint la ciutadania i evitar que les empreses tinguin incentius per a cometre abusos.
Amb això, les sancions màximes, que a partir d'ara també podrà imposar l'Estat, pujaran fins a un milió d'euros o vuit vegades el benefici il·lícit obtingut, en el cas d'infraccions comeses únicament a Espanya, i fins al 4% del volum de facturació de les companyies, quan aquestes infraccions tinguin lloc en diversos Estats membres. També fixarà aspectes com la qualificació de les infraccions per la seva gravetat, qui són els subjectes responsables o aspectes com ara la prescripció i la caducitat.
Per a la quantificació de la multa es tindrà en compte la capacitat econòmica del responsable, el grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat, el caràcter continuat de la infracció, el nombre de consumidors afectats o el nivell dels danys i perjudicis que hagin sofert. Així mateix, de manera addicional a la multa, existiran sancions accessòries com el comís de les mercaderies, el tancament dels establiments per un termini de fins a cinc anys i la publicitat de les sancions imposades, de cara a incidir en el seu caràcter dissuasiu.
Entre altres qüestions, seran sancionables per l'Estat els incompliments o transgressions dels requisits per a evitar contaminacions o conductes nocives que puguin resultar greument perjudicials per a la salut pública, així com a alteració i adulteració de la composició i qualitat dels béns i serveis. Així mateix, estaran subjectes al nou règim sancionador la introducció o manteniment de clàusules abusives en els contractes, l'obstaculització del dret a posar fi a un contracte o causar baixa en un servei, els incompliments en l'etiquetatge o la facturació de productes i serveis no contractats.
Consulta la notícia original AQUI