El Tribunal Suprem ha publicat la sentència en la qual definitivament fixa el repartiment de les despeses hipotecàries. Els consumidors, segons el parer d'OCU, surten perdent, doncs la quantia que poden reclamar és sol una petita part de les despeses que van pagar.

Al desembre de 2015, una sentència del Suprem que resolia una demanda d'OCU va establir que era nul i abusiu que els bancs imposessin als clients la totalitat de les despeses de formalització d'hipoteques.

Aquesta sentència va suposar una fita en la lluita d'OCU contra les clàusules abusives, perquè en ella es declarava abusiva la clàusula que imposava al client la totalitat el pagament de les despeses hipotecàries, però no s'establia quin era el percentatge de repartiment d'aquestes despeses, quins havia de pagar l'entitat i quins el client. Això és alguna cosa que va quedar subjecte al criteri de les diferents audiències provincials, que en la seva majoria consideraven que eren els bancs els que havien de pagar totes les despeses de formalització.

Cada vegada menys que reclamar

En els últims mesos, el Tribunal Suprem ha anat retallant les quantitats que els consumidors poden reclamar: encara que la clàusula sigui abusiva i nul·la, en la pràctica els usuaris no poden recuperar els seus diners.

En la sentència de 15 de març de 2018 el Suprem va canviar de criteri respecte a qui ha d'assumir el AJD (Impost sobre Actes Jurídics Documentats), establint que és el consumidor el que ha d'assumir aquesta despesa, un dels més importants. Després d'una escandalosa polèmica, ja que en una sentència posterior el propi Tribunal va reconèixer que els bancs eren els únics beneficiats per la constitució i registre de les escriptures de préstec hipotecari, però així i tot havien de pagar-ho els consumidors, el Govern va establir, per decret, que d'ara endavant el *AJD ho pagarien els bancs, però els qui ja ho hagin pagat, els milions d'hipotecats espanyols, no poden reclamar-ho i recuperar-ho.

Ara, amb la sentència de 24 de gener de 2019, el Tribunal Suprem estableix que els consumidors només podran reclamar, aproximadament, la meitat del cost de la formalització dels crèdits hipotecaris que van signar en el seu moment, exclòs l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats, que és la despesa de major quantia.

Aquesta sentència no és aplicable a les hipoteques constituïdes des del 10 de novembre de 2018, que es regeixen per una nova normativa.

A penes un 10% del total de despeses hipotecàries

D'aquesta manera, si la suma total de despeses de constitució d'una hipoteca de 150.000 euros constituïda en 2014 en una Comunitat Autònoma amb un tipus impositiu del *AJD del 1,5% ascendia a més de 6.000 euros, amb els actuals criteris del Tribunal Suprem, en la pràctica, el consumidor podrà recuperar poc més de 700 euros.

Segons el parer d'OCU aquesta sentència desincentiva les reclamacions judicials i recolza els abusos de la banca, ja que en molts casos als consumidors no els interessés recórrer a la via judicial, per a recuperar el pagat de més, ja que la limitada quantia del reclamat, inferior a mil euros, no compensaria pels elevats costos de temps i diners que suposa.

OCU continua ajudant-te a recuperar els teus diners

Des d'OCU treballem perquè els consumidors puguin recuperar les quantitats que se'ls han cobrat de manera abusiva, continuarem ajudant-te a lluitar pel que és teu. A més, demanem que s'arbitrin mesures perquè els bancs acatin les reclamacions dels consumidors sense necessitat de recórrer sempre a la via judicial, evitant que els procediments es dilatin, perquè una justícia lenta és menys justa.

Pot consultar la notícia original AQUI