En el préstec promotor, la clàusula solc era del 3,5 %, mentre que en l'escriptura de subrogació -d'octubre de 2006- era del 4%. L'any 2009 es novaron diferents condicions del préstec -ampliació del termini de 30 a 40 anys i manca de pagament de capital durant quatre anys, interessos i comissions, així com rebaixa de la clàusula solc al 3%-.

Banc Popular va renunciar en l'audiència prèvia a discutir el caràcter de la clàusula com a condició general de la contractació, per la qual cosa l'afirmació de l'Audiència Provincial que el contracte va ser negociat no és suficientment precisa com per arribar a la conclusió que la clàusula solc també ho anés.

La sala recorda que les clàusules solc del Banc Popular ja van ser declarades nul·les per sentència de ple de 23 de desembre de 2015, i recorda també la seva doctrina -sentencia de ple de 8 de juny de 2017- que, malgrat la inexistència de cosa jutjada de les accions col·lectives sobre les individuals, la regla general serà determinar en aquestes últimes la abusividad de la clàusula, excepte circumstàncies excepcionals com el perfil del client o la informació precontractualsubministrada pel banc.

El fet que el préstec hipotecari no sigui concedit directament al consumidor, sinó que aquest se subrogui en un préstec prèviament concedit al promotor que li ven l'habitatge, no eximeix a l'entitat bancària de l'obligació de subministrar al consumidor informació que li permeti adoptar la seva decisió de contractar amb ple coneixement de la càrrega econòmica i jurídica que li suposarà subrogar-se com a prestatari en el préstec hipotecari, sense necessitat de realitzar una anàlisi minuciosa i detallat del contracte.

En un altre cas, l'obligació d'informació precontractual del predisponente es convertiria en una obligació de l'adherent de procurar-se aquesta informació, la qual cosa resulta oposat a la doctrina de la Sala Primera i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).