El Banc d'Espanya ho va advertir dijous passat en l'Informe d'Estabilitat Financera: la pressió sobre els marges d'interessos de la banca en el mercat domèstic pot estar portant a les entitats financeres a la cerca de fonts alternatives de recursos que oferisquen una major rendibilitat, però que poden portar associat un major risc. El regulador va tractar d'advertir amb aquest llenguatge quasi xifrat del dinamisme observat en la concessió de crèdits al consum. I no li falta raó. D'acord amb les últimes dades publicades per la institució monetària, les entitats financeres van concedir un total de 7.909 milions d'euros en crèdits al consum en noves operacions, un 19,02% més que en el mateix període de l'any anterior.

Els majors imports s'han donat en els crèdits concedits a entre un i cinc anys. En els tres primers mesos les noves operacions han ascendit a 3.671 milions d'euros, un 17,7% superiors als 3.118 milions del primer trimestre de 2017. El major creixement percentual s'ha donat en els nous crèdits aprovats amb un període d'amortització superior als 5 anys: 3.020 milions, enfront de 2.561 milions de 2017, un 17,92% de creixement interanual.

L'augment de la concessió de crèdits és la conseqüència, entre altres coses, de la millorança de l'economia espanyola i la seua translació a la creació d'ocupació, que ha permès que el consum de les llars haja sigut el motor del creixement del PIB.

Tipus més alts

El Banc d'Espanya recolza aquest argumentari però adverteix que «l'evolució d'aquest tipus de crèdit i la seua morositat caldrà seguir-les amb atenció en els pròxims trimestres».

Els crèdits al consum segueixen sent els més rendibles per al sector financer. El tipus actual d'interès de les noves operacions es va situar al març en el 8,57%, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. En 2017 van tancar en el 8,30%. És un preu quatre vegades superior al dels crèdits per a la compra d'un habitatge, però els risc d'impagament estan en la mateixa proporció. La ràtio de morositat del crèdit per a l'adquisició de béns de consum durador s'ha reduït de forma *signficativa en els últims exercicis. Ha passat del 6,4 al desembre de 2014 al 3,3% el passat any. No ocorre el mateix amb la ràtio del crèdit per a l'adquisició d'altres béns i serveis corrents. Es va reduir notablement en 2015, però s'ha incrementat des de llavors fins a tancar 2017 en el 7,3%. Entre gener i març, l'entitats de crèdit han concedit un total de 4.955 milions per a aquestes finalitats, un 6,3% més.

Retard en les decisions

Succeeix el mateix en altres economies de l'eurozona». Amb dades del Banc Central Europeu, Espanya ha presentat des de 2015 taxes de creixement del crèdit al consum superiors a la mitjana de la zona euro. Concretament, des d'intervingut de 2016, Espanya s'ha situat al capdavant de les principals economies que comparteixen la moneda única, amb taxes de variació interanuals superiors al 10%. La institució monetària creu que el comportament dels crèdits durant la crisi va ser «significativament més desfavorable a Espanya, amb taxes de contracció d'entre el 8 i el 12% anual, quan en el conjunt de l'eurozona es van quedar com a mitjana en el 2%. Explica que el comportament actual és possible que es dega a decisions de consum embassades i posposades durant els anys de crisis.

El primer trimestre de l'any ha sigut també molt favorable per a la concessió de préstecs hipotecaris: s'han atorgat 10.065 milions, un 12,97% més.

Malgrat aquesta puixança, el saldo viu dels crèdits segueix sense desenganxar. Els espanyols han de 517.649 milions d'euros en concepte de préstecs hipotecaris. Són 2.200 milions menys que a tancament de 2017 i lluny dels més de 600.000 milions de 2013. El deute per crèdits al consum roman estable, entorn de 175.000 milions.

Pot consultar la notícia original ACI