En els últims dos anys el consumidor es va tornar cada vegada més fidel als preus baixos. El canal majorista és un dels quals més ràpid va reaccionar a aquest nou context d'alta inflació i retracció de la demanda i el que més es preocupa per captar al consumidor. Encara que sap que el romanç no serà etern: segons la consultora Kantar, al gener aquest canal va baixar un 9% en vendes.

Per aquesta raó, l'estratègia dels majoristes per 2018 és anar a buscar clients i planeja desembarcar als barris. Ho farà amb locals propis com Diarco Barri, que va inaugurar al desembre la categoria "majorista de proximitat" i ja va obrir nou sucursals de 300 metres quadrats, o a través de xarxes, com a Xarxa Minicosto de Maxiconsumo que ven productes a comerços minoristes, encara que amb la condició que arribin al consumidor amb les mateixes ofertes majoristes.

Els principals jugadors del sector projecten acostar-se al shopper. Pablo Mandzij, Director de retail services per a mercats emergents de Llatinoamèrica en Nielsen, explica que "les cadenes majoristes apunten més directament al consumidor en la seva comunicació, en les seves ofertes de productes per unitat, a sumar targetes de crèdit i a eliminar les membresías. Diarco fins a permet la compra online per Mercat Lliure, si ben en general, no fan enviament a domicili, no m'estranyaria que ho comencin a implementar".

Diarco Barri ja va desembarcar en Flores, Palerm, Nova Pompeya, Barraques, Almagro, Balvanera, Montserrat, Belgrano i Nuñez. El líder de la cadena que en total té 47 sucursals, Javier Vilela, assegura que "amb aquestes obertures estem complint el somni d'acostar preus majoristes als barris de la Ciutat".

Makro va pel mateix camí, té 22 locals, però plans ambiciosos, segons explica el seu CEO Pablo Vaig prendre. "Obrirem dues tendes per any en diferents llocs del país per tenir 32 en 2022". Amb l'objectiu d'arribar als barris, aposta forta a la seva xarxa M&K amb la qual proveeix a 1.700 comerços. Els ofereixen cartelleria, capacitació, estratègies de negocis, beneficis per comprar en Makro i majors descomptes sobre les marques pròpies. La meta és tancar el 2018 amb 10.000 integrants a la xarxa, o sigui, quintuplicar l'actual negoci.

Balanç

Segons la consultora Nielsen, el canal supermercat va tenir una caiguda del 4% en volum al gener de 2018. Si bé és el tercer any consecutiu que gener arrenca en baixa, la performance d'aquest canal preocupa més que gens a les grans cadenes internacionals. La francesa Carrefour, que recentment va canviar la seva cúpula local, va estrenar un flamant missatge: des d'ara analitzarà les vendes de cada local i el que no vengui ho tancarà o ho reconvertirà en majorista. Fa pocs dies, es va anunciar a França que es transformaran 16 hipermercats en majoristes Carrefour Maxi. Fins ara només tenien vuit boques. Si bé compten amb quatre tendes "5 Minuts", que ofereix contractes de proveïments a tercers, tot indicaria que l'aposta no és a aquest format. Continuaran amb els Carrefour Express que facturin, i impulsaran la venda online, que avui tenen descurada.

"El canal majorista reté entre un 20% i 30% de participació del consumidor final, dins del volum. La diferència de preus és clau, encara que és diferent la realitat al que percep el consumidor. En mitjana els preus són un 19% més baixos, depèn el període i la categoria mesurada", explica Mandzij.

Amb 25 anys al mercat i 33 locals, Víctor Fera, titular de Maxiconsumo, explica els plans de la seva cadena. "En un moment frenem les obertures perquè necessitàvem reforçar la part industrial, ara que tenim la fàbrica de tomàquet més gran de l'Argentina, una planta de vinagres i sucs, un gran molí d'arròs i al juny inaugurem la fàbrica de fideus més moderna en general Rodríguez, podem tornar a pensar a obrir boques. Aquest any tindrem tres o quatre obertures i el proper any, deu".

L'aposta és forta i les expectatives són altes, per això busquen créixer amb Xarxa Minicosto que opera amb 2.500 clients que venen en els seus magatzems o locals de barris respectant les ofertes de la cadena. Fera assenyala que "volem que els productes arribin als consumidors a un preu real, encara que les cadenes no vulguin vendre els nostres productes com Molto, Marolio, Essencial i Beethoven, entre unes altres. La majoria estan associats a marques internacionals que els importa molt poc el país, s'abusen amb els preus de fideus i tomàquets i usen una estratègia de cartelización. Amb la nostra flamant planta anem a baixar el preu dels fideus, nosaltres invertim el nostre guany perquè al país li vagi bé".

Confessa que si ben al gener va sentir una caiguda d'entre 2,5% i 3% en les seves vendes, al febrer els nombres van ser similars a 2017. Per aquest any "tot dependrà de la plata que tingui la gent en la butxaca, del que li aconsegueixi per comprar", assegura.

Alberto Guida, president de la Càmera Argentina d'Autoserveis Majoristes (CADAM), indica que "a nivell nacional hi ha 200 autoserveis majoristes. Fa més de dos anys que la gent busca mes preus i va a comprar a majoristes. Hi ha diferències de preus que poden ser de fins a 30% o 40% en cafè soluble, oli, yerbas o enllaunats. Es van agregar carns, llaminadures, làctics, perquè el consumidor final demanda altres categories".

Guida aclareix que hi ha majoristes que no tenen saló de venda al públic i es dediquen a la distribució amb equips de venda. Les xifres que mou aquest sector són importants: "Cada boca majorista factura en mitjana o$s20 milions anuals, la qual cosa fa que el sector rondi els o$s4.000 milions a l'any. L'expectativa per aquest any és mantenir els volums".

Pot consultar la notícia original ACI