Entre les vàries tendències que van marcar el desenvolupament del passat exercici en el sector de l'alimentació, sens dubte va haver-hi una que va experimentar una vertadera acceleració fins a convertir-se en el que en el llenguatge de les xarxes socials es denomina "trending topic". L'explosió del natural -amb els productes BIO, ecològics i Sense en l'epicentre- i dels "aliments saludables" avança a un ritme que mesurat en termes percentuals costa assimilar.

La cada vegada major presa de consciència per part del consumidor de la influència que té l'alimentació en la salut, li fa decantar-se per la compra de productes menys processats i amb l'etiqueta de "natural", demandant a la indústria aliments saludables, sostenibles i que li aporten benestar. Una aposta de consum que representa un desafiament per a la indústria agroalimentària, que respon amb noves referències basades sobretot en l'eliminació d'al·lergògens (sense lactosa, sense gluten) que s'incorporen a determinades categories (làctics, plats preparats, begudes vegetals, *snacks, elaborats *cárnicos, pa, pasta...), unes altres que creen nous segments i categories (com els aptes per a *veganos, productes lliures de qualsevol ingredient animal) i unes més que amplien les del seu propi mercat (el dels aliments ecològics).

Productes BIO, ecològics i Sense que, a més d'estar oferint els majors increments a les vendes de bona part de les categories del mercat de gran consum, són els que dinamitzen els lineals amb major nombre de novetats. D'acord amb l'últim informe Radar de la Innovació que realitza anualment Kantar Worlpanel per a Promarca, en 2017 "l'àmbit de la salut va ser el més repetit entre les innovacions. I dins de la salut són els superaliments, el 100% natural i els productes sense lactosa els conceptes amb més nombre de novetats". I tot açò amb un panorama innovador on la taxa d'èxit es va situar en el 54%, en el qual va destacar el sector de l'alimentació com el més innovador i on la innovació en gran consum a Espanya va aconseguir les seues cotes més baixes (amb un descens del 32% en els últims set anys).

Salut i benestar

Benestar, salut i qualitat de vida són els desafiaments als quals l'alimentació haurà de donar resposta en els pròxims anys. Cada any veiem com augmenta el nombre de persones intolerants a la lactosa o al gluten, i en paral·lel s'incrementa la demanda d'aliments enriquits i funcionals.

Però no solament es limita a les intoleràncies. La major atenció del consumidor cap a la seua salut es reflecteix, per exemple, en l'estudi Survey of European Shoppers realitzat per *IRI, que assenyala que "dos terços (70%) dels consumidors europeus està comprant aliments saludables, amb menys sucre, grassa o calories". Els resultats de l'enquesta sobre la qual es basa l'estudi -realitzada entre compradors de set països europeus- revela que "més de la meitat dels compradors adquireix aliments orgànics (+35% en els últims tres anys), el 39% compra aliments vegetarians (+26%) i el 33% aliments Sense".

Un consumidor que cada dia també està més conscienciat per la qualitat dels aliments que menja, que els vol lliure d'additius i que llig el llistat d'ingredients i les etiquetes d'informació nutricional abans de comprar. "La preocupació pel benestar general és la raó principal per la qual els europeus compren aliments més saludables", assenyala l'informe de IRI. I açò està portant també al fet que el consum de productes Sense s'estiga ampliant a persones no diagnosticades com a intolerants a algun al·lergogen, però que creuen que beneficien a la seua salut en consumir-los.

En aquest sentit, per a l'analista de Salut i Benestar de Euromonitor International, María Mascaraque, els aliments Sense i els productes orgànics "són els guanyadors dins del sector de salut i benestar. Ambdues categories estan registrant un creixement significatiu a nivell mundial, i particularment en els països desenvolupats. El consum d'aquests productes ha anat més enllà de les intoleràncies i les al·lèrgies i el consumidor conscient de la salut, per a aquells preocupats per qüestions de sostenibilitat". Respecte a les categories que mostren un major creixement, Mascaraque apunta a la de "productes làctics. Alguna cosa que està estretament relacionat amb la creixent pèrdua de popularitat de la llet de vaca en favor d'altres alternatives làctiques. Si bé fa alguns anys l'oferta es limitava a la llet de soia, unes altres estan augmentant la seua popularitat i ja han superat a aquesta en termes de valor de vendes. La llet d'ametles és una de les principals alternatives de moda, així com llet de coco, civada i arròs. Altres llegums i nous, com a anacards, avellanes i festucs, o fins i tot pèsols i llegums, també estan creixent en popularitat per a produir alternatives làctiques a força de plantes".

Quant als productes sense gluten i el seu consum per part de persones no celíaques, l'analista de Salut i Benestar de Euromonitor International, assenyala que "augmenta sobretot en productes com a pa, pasta, arròs i cereals, productes amb alt contingut de carbohidrats i que han passat a ser percebuts com a poc saludables i nutricionalment pobres per molts consumidors. Mentre que les variants sense gluten estan aconseguint bones posicions ja que es perceben com a versions més sanes i amb algun valor agregat". Aquesta tendència cap als aliments sense gluten està afavorint als anomenats "superaliments" com la quinoa, el mill, el amaranto, el sorgo, el fajol o el teff, que han passat a formar part, i ho seguiran fent en els pròxims anys, del desenvolupament i la composició de nous productes.

Una evolució en el desenvolupament de nous productes que també haurà de bregar amb un risc: la desinformació, els *bulos i els "excessos". Com es va posar de manifest en l'última edició d'Alimentària, tant el sector agroalimentari com la pròpia Administració es mostren preocupats per la facilitat de difusió que estan aconseguint via Internet falsos mites sobre alguns aliments, exageracions que desvirtuen les alertes alimentàries o la fòbia per tot el vinculat amb els processos químics. A més, l'Administració també mostra la seua preocupació pels excessos que es puguen produir a l'hora de publicitar suposats beneficis d'alguns productes com els "sense gluten" o "sense lactosa", i pels quals el consumidor puga arribar a identificar-los com més saludables. En aquest sentit, tal com van exposar els catedràtics Abel Mariné i Buenaventura Guamis en Alimentària, "la clau és formar millor a un consumidor que habitualment creu aquelles informacions que reforcen les seues creences prèvies".

Hagut d'o no a aqueixos "excessos", la veritat és que, segons dades de *Mintel el 8% dels consumidors espanyols segueixen una dieta "sense gluten". Una actitud que s'engloba dins d'una tendència més global i que arreplega altres actituds com la reducció o no consum de carn roja (36%), la incorporació de més aliments d'origen vegetal a la seua dieta que fa un any (28%), actitud *vegana (5%) o vegetariana (5%).

Menys làctics, més productes "sense lactosa"

Mintel també afig una altra actitud del consumidor espanyol a l'hora d'enfrontar-se a la seua dieta: reduir o evitar el consum de làctics (22%). Bé siga per motius de salut o per un anomenat "efecte contagie", el consum de làctics (no solament de la llet) en el mercat espanyol es manté estancat o en descens, destacant el transvasament de consum des de la llet clàssica cap a altres categories com les begudes vegetals i segments com les enriquides o el de "sense lactosa".

Respecte als productes "sense lactosa", que són els que ens ocupa, les previsions de creixement són molt optimistes. De fet s'espera que les vendes a nivell mundial cresquen de l'ordre d'un 15-20%. Una dada que contrasta fortament, tal com assenyala Oriol Sans, president de Adilac, "amb les vendes de productes làctics tradicionals, que han experimentat disminucions xicotetes però constants durant anys".

Segons dades de Mintel, el 8% dels consumidors espanyols segueixen una dieta "sense gluten", una actitud que s'engloba dins d'una tendència més global

Les previsions de creixement per als productes sense lactosa en els pròxims anys també són molt positives. En opinió del president de Adilac, "hi ha un gran potencial perquè existisca un creixement significatiu. A més de les persones que pateixen intolerància a la lactosa, els consumidors europeus tendeixen a deixar de consumir productes làctics o prendre'ls amb moderació. Açò inclou a vegans o persones que simplement estan preocupades per la seua nutrició i salut, la qual cosa obri la porta a un mercat més ampli no solament per a productes làctics sense lactosa sinó també per a tots els productes d'origen vegetal. El meu pronòstic és que cada dia apareguen més productes dirigits a consumidors intolerants a la lactosa. Açò afig als làctics sense lactosa, com deia, productes vegetals: formatges vegetals, postres vegetals, begudes vegetals funcionals, etc. Es basaran no solament en la soia tradicional, sinó en altres fruites i cereals com a ametles, avellanes, civada, arròs, xufa, coco... Serà l'explosió del món vegetal!"

L'augment en el nombre de segments i categories en el mercat de gran consum és un reflex d'un consumidor cada vegada més heterogeni, amb intoleràncies i amb actituds diferents enfront de la seua dieta. Aqueixa heterogeneïtat és la dificultat amb la qual s'enfronten els punts de venda per a intentar oferir al consumidor una experiència de compra *satisfactora i normal (ràpida localització, varietat àmplia...) Para Oriol Sans, "el sector de distribució està començant a veure que aquesta és una tendència creixent, amb una demanda creixent, però a *menuedo no sap com actuar. Quina gamma de productes Sense i quines quantitats haurien d'estar en els lineals? Han d'integrar-se aquests productes en les prestatgeries o separar-se en zones especials, per exemple sense gluten o sense lactosa? Aquestes són decisions importants amb clares implicacions per als consumidors. D'una banda, no volen que se'ls tracte de manera diferent quan es tracta d'experiència de compra. D'altra banda, volen trobar els seus productes fàcilment en els prestatges. Serà difícil aconseguir l'equilibri òptim".

Una població més conscienciada

A més de per el "natural" i el "saludable", l'auge de l us aliments ecològics es recolza en el desafiament de la sostenibilitat i la major conscienciació de la població. Un creixement que a més coincideix amb el respatler que la Unió Europea vol donar-li a la producció ecològica, amb el respatler del Parlament Europeu de la nova normativa sobre producció ecològica i etiquetatge (que entrarà en vigor en 2021), i que contempla tres aspectes clau per al seu impuls definitiu: assegurar aliments ecològics de qualitat; impulsar la producció en la Unió Europea; i evitar la contaminació amb pesticides químics o fertilitzants sintètics dels aliments i/o ingredients ecològics.

En general, la preocupació per la salut i la nutrició són els aspectes més valorats entre els compradors d'aliments ecològics. En el cas del mercat espanyol, segons l'estudi "Caracterització de compradors de productes ecològics en canal especialitzat" realitzat per GfK per al Mapama, la majoria porten cinc anys de mitjà consumint ecològics i 6 de cada 10 afirmen haver augmentat la compra en l'últim any. Al 94% d'ells li agradaria augmentar la proporció de consum d'aqueixos productes, però en el major nombre dels casos no ho fa a causa del preu.

El mercat d'aquests productes en el canal de gran consum és encara limitat, especialment en determinades categories a causa que no hi ha una àmplia oferta en elles. Segons l'informe "El consum Ressò i Bio a Espanya 2017" realitzat per la consultora *IRI (sobre la base de la informació sobre aquest mercat del panell de compradors de *IRI *InfScan *Census i a l'estudi Shopper Europeu IRI 2017), el volum de vendes van aconseguir en el TAM octubre de 2017 els 100,4 milions de quilos i el valor de les mateixes va ascendir a 230 milions d'euros. Unes xifres que es poden qualificar com a modestes, però que suposen uns creixements de el +22,4% i de el +19,3%, en volum i valor, pel que fa a les obtingudes en el mateix període de l'any anterior. Per establiments, els supermercats van canalitzar un volum de vendes de 72,7 milions de quilos per un valor de 151,8 milions d'euros, pràcticament triplicant el volum canalitzat pels hipermercats (27,7 milions de quilos) i duplicant el valor (78,2 milions d'euros).

Malgrat que com s'indica en l'informe la penetració del menjar orgànic/ressò és menor a Espanya (23%) que a Europa (34%), la intenció de compra és superior (29% a Espanya enfront del 21% a Europa), per la qual cosa les perspectives de creixement dels ecològics en el mercat espanyol són molt positives. I ho demostra la comparació que es pot fer de l'evolució percentual de les vendes totals, tant en volum com en valor, en les seues versions Ressò i no Ressò. En el cas del volum, les vendes de productes no Ressò registrades en el conjunt de les categories d'alimentació en el canal de gran consum van avançar un +1,6% en el TAM octubre de 2017, mentre que les dels productes Ressò en aqueixes mateixes categories ho van fer en un +28,9%. En el cas del valor de les vendes, les dels productes no Ressò van avançar en aqueix mateix període un +3,2% i les dels Ressò ho van fer un +23,9%.

En volum i valor de vendes, els creixements més significatius dels producte Ressò es van registrar en les categories de plats cuinats i precuinats (+539,9% i +383,5%, enfront d'un +6 i a un +7,4% dels aliments no Ressò), alimentació infantil (100,2% i 90,9%, mentre que l'evolució dels aliments no Ressò va ser negativa amb un -2,7 i un -2,9%), ous (+52% i +46,2%), xarcuteria (+25,6% i +36%, un +3,2 i un 5,7% en no Ressò) i begudes (21% en volum i 23,6% en valor). Els increments més continguts es van registrar en les categories de làctics, derivats i formatges (+7,1% i +10,5%), en la de conserves (12,4 i 14,6%) i en la de congelats (17,5% i 16,8%).

En qualsevol cas, aquestes variacions també cal visionar-les tenint en compte les pariticipaciones de cadascuna de les categories en les vendes per volum. La que té la major quota en les vendes totals de productes Ressò és la d'ous (43%), seguida de làctics, derivats i formatges (26%), alimentació seca (14%) i begudes (14%). Mentre que en les quals hi ha "manca" de productes Ressò són les de xarcuteria (0,4% del volum de vendes total), alimentació infantil (0,4%), congelats (0,5%), aliments cuinats (1%) i conserves (3%).

Quant als segments de major pes en la cistella Ressò d'acord al valor de les vendes són els de llets vegetals (10%), iogurts (9%), ous (7%), menjar vegetarià (6%) i llet (4,5%). I quan els establiments preferits per a adquirir productes Ressò, l'informe "El consum Ressò i *Bio a Espanya 2017" apunta que -en línia amb la *omnicanalidad com a tendència de consum (per la qual el consumidor està habituat a visitar diferents canals per a realitzar la seua compra)-, "en parlar d'aliments saludables, en el mercat espanyol les tendes de productes biològics i Internet són els principals canals alternatius al mercat massiu. Així, encara que el 72% dels consumidors adquireixen productes Ressò i BIO en hipermercats i supermercats, el 30% visita tendes BIO i el 9% ho adquireix online. Altres canals de compra són farmàcies (7%) i granges i mercats ambulants (5%)". Uns productes el major consum dels quals es produeix en les zones urbanes (especialment Madrid i Barcelona) i que tenen major presència en els lineals com més gran és la superfície dels establiments, per la capacitat que aqueixa major superfície ofereix per a establir àrees especialitzades.

Pot consultar la notícia original ACI