Després de molts tires i afluixes, la sentència final del Tribunal Suprem deixa les coses així: si el jutge declara abusiva la clàusula per la qual et van imposar les despeses hipotecàries, tens dret a la restitució de totes les despeses pagades en concepte de registre de la propietat, gestoria i taxació, així com de la meitat de les despeses notarials.
Parlem d'hipoteques signades abans del 16 de juny de 2019
Fa uns anys, demandem als bancs per imposar als clients que els demanaven préstecs hipotecaris unes despeses que a dreta llei no havien de pagar.
Aqueix va ser el començament d'un llarg camí judicial que ara arriba a la seua fi després de molts tires i afluixes, amb la sentència del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2021.
La solució que estableix és bona per als consumidors i beneficiarà als que van contractar les seues hipoteques abans del 16 de juny de 2019 (en aqueixa data va canviar la llei que regeix els contractes de les hipoteques, com t'expliquem unes línies més a baix).
A partir d'ara, si demostres que en contractar *lahipoteca el banc et va imposar les despeses de manera abusiva, pots reclamar la seua devolució:
Reclama les despeses de la teua hipoteca
Gràcies a la sentència del Tribunal Suprem, si reclames al teu banc per imposar-te de manera abusiva la clàusula que fixava el pagament de les despeses de constitució de la hipoteca i et donen la raó, ja no hi ha més que discutir: el repartiment correcte de les despeses es farà com diu la sentència en qüestió. Per això, t'animem a reclamar.
I si he contractat una hipoteca recentment?
La Llei de Contractes de Crèdit Immobiliari, que va entrar en vigor el 16 de juny de 2019, estableix qui ha d'assumir cada despesa de formalització de la hipoteca. Sempre que el repartiment previst es respecte, no hi ha res a reclamar:
Ha sigut un camí accidentat, però ha valgut la pena
El camí que ha conduït a aquesta sentència ha estat ple d'avanços i reculades i el benefici per als consumidors ha perillat més d'una vegada.
Al desembre de 2015, el Tribunal Suprem va resoldre, a instàncies d'OCU, que era nul i abusiu que els bancs imposaren als clients la totalitat de les despeses de formalització de la hipoteca, però no va determinar el percentatge de repartiment entre el banc i el consumidor. En la pràctica, el repartiment va quedar a la mercè de les diferents audiències provincials (més generoses amb el consumidor) i dels posteriors pronunciaments del Suprem (més condescendent amb els bancs).
Ha hagut d'intervindre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en una sentència de 16 de juliol de 2020, rectificant al Tribunal Suprem i establint que si la clàusula d'imposició de despeses es declara abusiva, el tribunal no pot decidir el repartiment de les despeses: se li retornen tots aquells que no li correspongueren, conformement a la llei vigent si n'hi haguera.
Després d'aquesta sentència al Tribunal Suprem no li ha quedat més remei que rectificar, establint que, una vegada declarada abusiva la clàusula d'imposició de despeses, els consumidors tenen dret a la restitució de totes les despeses pagades en concepte de registre de la propietat, gestoria i taxació, així com de la meitat de les despeses notarials.
Consulta la notícia original ACI