Finalitzat l'atípic 2020, el sector bancari ha ocupat el primer lloc en el rànquing de denúncies de l'associacionisme d'amb­summe i Banc d'Espanya. Les dades confirmen la línia ascendent de la conflictivitat banc-­client que va seguir a l'és­*tallido de la Covid-19 i la declaració de l'Estat d'alarma, i que ja va quedar reflectida en un significativa alça de les reclamacions davant el Banc d'Espanya (*BDE) en 2020.

Els serveis financers han acaparat el 19,4% de les reclamacions davant la federació de consumidors FACUA durant el primer semestre de 2021, impulsats per les clàusules irregulars en hipoteques, les comissions, l'índex *IRPH i el cobrament indegut de despeses de formalització de préstecs hipotecaris.

La banca recupera així un lideratge que va perdre davant les aerolínies durant el mateix període del passat any. Segueixen al sector financer les companyies de telecomunicacions (que també saben el que és quedar primeres en la llista, com va ocórrer en 2019), amb un 17% de les queixes. El tercer lloc li ho reparteixen la sanitat i l'energia, totes dues amb un 11%.

Cal esmentar també el destacat lloc de les companyies d'assegurances en la llista, amb un 6,4% de les reclamacions dels consumidors, que han ajudat a pujar a aquest sector al cinqué lloc. Segons FACUA, la major part dels expedients en aquest àmbit es deuen a la negativa de les empreses a cobrir sinistres en habitatges, així com a la inaplicació dels avantatges i bonificacions incloses en les assegurances de cotxe després del descens en el risc d'accidents durant l'estat d'alarma sanitària.

Les hipoteques arrosseguen a la banca

En el seu comunicat, FACUA ressalta que els bancs deuen la seua 'medalla d'or' en reclamacions a un conjunt de motius en els quals la comercialització d'hipoteques té un pes específic. Els expedients oberts per irregularitats en préstecs per habitatge representen quart i meitat de la conflictivitat entre les entitats i els seus clients: les clàusules sol, el controvertit índex *IRPH i el cobrament indegut de les despeses vinculades són objecte de bona part de les denúncies.

La decisió de moltes entitats bancàries de "aplicar o pujar irregularment les comissions que cobren pels seus serveis", és un altre dels grans cavalls de batalla dels usuaris de serveis financers.

Les dades del *BDE

Aquestes dades van d'acord amb la tendència detectada pel *BDE en 2020. El màxim òrgan supervisor del sector financer a Espanya va rebre un total de 21.320 reclamacions, un 45,6% més que les 14.638 registrades l'any precedent.

Les hipoteques també representen el gruix de les queixes davant el *BDE, amb un 26,9% del total, encara que de forma menys contundent que en 2019, quan van copar el 30,5% de les reclamacions. La problemàtica entorn de les targetes bancàries va créixer exponencialment, arribant a duplicar el nombre de reclamacions respecte a 2019 (de 2.619 a 5.622, un increment de quasi el 115%) i situant-se molt prop del primer lloc, amb un 26,4% de les queixes. Les targetes '*revolving' han sigut el factor clau en aquesta escalada.

"Passivitat" de l'administració

En el comunicat emés, la federació de consumidors va criticar la "falta d'actuacions de les autoritats amb competència en protecció dels consumidors a nivell estatal i autonòmic davant els gravíssims fraus que es vénen produint aquests últims anys, que obliga a judicialitzar els fraus massius".

FACUA denuncia que, malgrat les desenes de denúncies que rep l'organització contra empreses que cometen "abusos i fraus massius", el Ministeri de Consum no ha fet pública cap alerta sobre aquest tema; mentre que les autoritats autonòmiques en la matèria "continuen sense anunciar multes o fent-ho de manera anecdòtica".

Consulta la notícia original ACI