El Govern ha donat llum verda a la norma que amplia els terminis vigents de garantia legal, de presumpció de falta de conformitat i de disponibilitat de peces de recanvi per part dels fabricants, per a adaptar la normativa de consumidors a les noves exigències marcades per la UE.

El resultat, és un Reial decret llei (7/2021, de 27 d'abril) que, si no es modifica, donarà lloc en la compravenda de tota mena de productes i serveis, a situacions que no reflecteixen necessitats del mercat, ni pel costat dels empresaris ni, tampoc, pel costat dels consumidors. I això perquè modifica el règim existent de garanties als consumidors i disponibilitat de recanvis, sense haver realitzat la convenient audiència als sectors interessats per a conéixer les seues problemàtiques i inquietuds.

Per a començar, el Reial decret llei s'ha dictat amb innecessària urgència a la vista que el termini per a adoptar mesures no ha finalitzat, en tant que la Directiva Europea (UE) 2019/771 de 20 de maig de 2019 que transposa, relativa a determinats aspectes dels contractes de compravenda de béns, imposa als Estats membres l'obligació d'ampliar terminis com a data límit el dia 1 de juliol de 2021, encara que no serà aplicable fins a l'1 de gener de 2022.

A més, suposa una trasposició de la normativa europea molt conservadora, atenent, dins dels terminis permesos per la Directiva, als més dilatats, que eleven considerablement les obligacions per als empresaris de manera innecessària a la vista de l'adequada protecció que ja tenen hui dia els consumidors.

D'aquesta manera, a partir de l'1 de gener de gener de 2022, la garantia legal mínima dels productes s'incrementarà de dos a tres anys si el producte és nou i, d'altra banda, es mantindrà en dos anys si és un producte digital i en un any si el producte és de segona mà.

El termini de prescripció d'accions perquè el consumidor pot reclamar contra l'empresari passarà a establir-se en cinc anys. I les faltes de conformitat que sorgisquen en els dos anys posteriors al lliurament del producte i d'un any per a productes digitals, en lloc de 6 mesos per a tots ells, es presumirà que existien al seu lliurament. Així mateix, el consumidor tindrà dret a l'existència de recanvis dels productes adquirits durant el termini de 10 anys a partir de la data en la qual el producte deixe de fabricar-se.

Aquest Reial decret llei òbvia l'ampli ventall de productes i serveis que es poden vendre als consumidors i els seus diferents característiques i durabilitat. No és concebible que un producte de senzilla elaboració (v.g. batedora) tinga les mateixes obligacions que un producte complex (v.g. vehicle). Tampoc ho és que un producte la vida útil del qual siga reduïda, obligue el fabricant a oferir al mercat reposats durant 10 anys des que va deixar de fabricar-se. És una cosa insostenible que generarà conflictes amb els proveïdors de components, molts d'ells, residents en tercers països no pertanyents a la Unió Europea.

Aquesta falta de detall i de previsió legislativa obligarà els empresaris a reconfigurar les seues garanties i contractes amb tercers proveïdors i distribuïdors tant a nivell nacional com internacional. A més, la resta dels països del nostre entorn, com França o Àustria, sembla que mantindran els terminis actualment vigents, la qual cosa generarà la problemàtica afegida a multinacionals, en tindre obligacions diferents segons on despleguen el seu negoci fins i tot estant dins de la Unió Europea.

Confiem que les audiències als sectors afectats facen adaptar la legislació a les vertaderes necessitats i realitats de tots els actors en el mercat. En cas contrari, s'antulla complicat el compliment d'aquests nous terminis.

José Mariano Cruz i Inmaculada López. Soci i directora legal del Departament de Processal i Propietat Intel·lectual de Eversheds Sutherland.

Consulta la notícia original ACI