Per a entendre la vulnerabilitat cal partir d'una premissa: en qualsevol moment una persona pot convertir-se en vulnerable. La vulnerabilitat va unida a diversitat i flexibilitat

La Unió Europea ens exigeix una legislació de futur i la creació d'un marc legislatiu que assega uns paràmetres de referència específic per a reforçar la posició del consumidor.

La Nova Agenda del Consumidor de 13 de desembre de 2020 “Reforçar la resiliència del consumidor per a una recuperació sostenible“ presenta una visió de la política Europea dels consumidors 2020-2025 sobre la base de l'Agenda del consumidor de 2012 i en el nou marc per als consumidors de 2018.

La seua finalitat és incidir en les necessitats immediates dels consumidors davant l'actual pandèmia de *COVID 2019, que ha plantejat reptes significatius que afecten la vida quotidiana dels consumidors, sobretot, en relació amb la disponibilitat i l'accessibilitat de productes i serveis.

Fa temps posàvem de manifest que la persona consumidora vulnerable es mereixia una mica més que una Exposició de Motius .Actualment acaba d'entrar en vigor la Llei 4/2022 de 25 de febrer sobre la protecció dels consumidors i usuaris enfront de situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i amb anterioritat ha tingut el Reial decret 1/2021 de 19 de gener.

L'Avantprojecte de Llei en relació al concepte de vulnerabilitat de l'article 3,2 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (*LGPDCU) no ha patit cap modificació perquè han sigut inadmeses les tres esmenes presentades en relació a aquest.

No és la primera vegada que el legislador té en compte la vulnerabilitat. El va fer amb la Llei de 23 de juliol de 1908 sobre la nul·litat dels contractes de préstecs usuraris, coneguda com a Llei de *Azcarate, vigent en l'actualitat, quan parla de la situació angoixant del prestatari, la seua inexperiència o el limitat de les seues facultats per a considerar un préstec lleoní.

Molt utilitzada pel consumidor com a bona compten donen els tribunals.

D'ella el Tribunal Suprem ha arribat a dir que la seua flexibilitat ha permés a la jurisprudència anar adaptant la seua aplicació a les circumstàncies socials i econòmiques del moment.

PERSONA CONSUMIDORA VULNRABLE: NORMA BÀSICA ESTATAL

L'article 3 apartat 2 del TRLGDCU, que roman inalterable, assenyala que «sense perjudici de la normativa sectorial que en cada cas resulte d'aplicació, tenen la condició de persones consumidores vulnerables aquelles persones físiques que de manera individual o col·lectiva, per les seues característiques, necessitats o circumstàncies personals, econòmiques, educatives o socials, es troben , encara que siga territorial, sectorial o temporalment, en una especial situació de subordinació, indefensió o desprotecció que els impedeix l'exercici dels seus drets com a persones consumidores en situació d'igualtat”.

La justificació per a tornar a incloure el concepte de persona consumidora vulnerable en aquesta Llei 4/2022 de 25 de febrer, segons la seua Exposició de Motius, és ressaltar el seu caràcter de norma bàsica estatal, vinculant per a les Comunitats Autònomes, a fi de determinar un mínim comú de protecció en tot el territori nacional, respectant que, en exercici de les seues competències, puguen desenvolupar aquestes una normativa pròpia que resulte més favorable per a les persones consumidores vulnerables.

La delimitació de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes en la matèria relativa a la defensa de consumidors i usuaris no es defineix d'una manera expressa en els articles 148 i 149 de la Constitució pel que ha de considerar-se una competència assumida per les Comunitats Autònomes en els seus Estatuts d'Autonomia.

No obstant això, l'assumpció com a exclusiva d'aquesta competència per part de la comunitat autònoma no exclou la capacitat estatal d'incidir en la matèria, atés que la competència estatutària té que *cohonestarse amb la competència que la Constitució reserva a l'Estat en l'article 149,1 de la Constitució, segons ha declarat recentment el Tribunal Constitucional en la seua sentència 7/2021 de 18 de març.

És difícil donar un concepte de vulnerabilitat ja que pot tindre causes molt diferents, sorgir de situacions molt diverses i es poden requerir mesures de diferent tipus en cada lloc.

No es pot partir d'un concepte únic de vulnerabilitat, sinó que aquest s'ha d'adaptar a les circumstàncies personals, socials, i econòmiques de cada consumidor, amb el que cal parlar d'una vulnerabilitat sectorial.

Pensem, per exemple, en relació a la bretxa digital, quantes persones que no es troben familiaritzades amb les noves tecnologies, s'han sentit desprotegides en aquesta pandèmia.

Això ressalta el caràcter dinàmic que té la vulnerabilitat, en el sentit que una persona pot ser considerada vulnerable en un determinat àmbit, però no en uns altres.

La vulnerabilitat té en moltes ocasions caràcter transversal. És molt probable que qui no pot pagar el rebut de la llum, deixe de pagar el préstec personal o no puga tindre accés a internet simplement per falta d'ordinador.

Fins i tot hi ha un component transversal de gènere en relació a la dona (edat, embaràs, violència de gènere, família monoparental).

La renda anual mitjana en aquelles famílies on la persona de referència és un home ascendeix a 30.531 euros, mentre si és una dona baixa a 25.198 euros.

En relació a la pensió mitjana durant l'any 2020, en un home la xifra va ser de 1.235 euros, mentre en la dona baix a 813,52 euros.

Esment especial mereixen les persones amb discapacitat i com pot afectar està a les seues relacions de consum. Al maig de 2019 el Comité de la Convenció de les Persones amb Discapacitat recorda a Espanya, com a Estat parteix l'obligació d'adoptar totes les mesures legislatives necessàries per a promoure l'accessibilitat en tots els aspectes.

La Llei 4/2022 de 25 de febrer no esmenta la Directiva (UE) 2019/882 de 17 d'abril sobre els requisits d'accessibilitat dels productes i serveis el termini de transposició dels quals finalitza el 28 de juny de 2022.

En ella es defineix el concepte de persones amb discapacitat d'acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de 2006 i s'introdueix el concepte de persones amb limitacions funcionals.

Però d'una manera indirecta, s'aquesta transposant com ho demostren les seues disposicions addicionals segona i tercera de nova incorporació segons les quals el Govern es compromet en el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei a dur a terme les modificacions legals necessàries per a garantir l'atenció personalitzada dels serveis de pagament als consumidors en situació de vulnerabilitat i desenvolupar sota la supervisió del Banc d'Espanya un Pla de Mesures per a afavorir-los, com garantir l'atenció presencial a les persones de major edat i als col·lectius mes vulnerables.

El que ve exigint el consumidor en relació a l'accessibilitat dels serveis, sobre tots els bancaris, és una exigència de la Unió Europea.

Si es pretén que els drets del consumidor siguen eficaços, aquests han de ser executables, per la qual cosa cal esperar que per tots els danys experimentats reba una compensació adequada.

Consulta la notícia original ACI