L'aproximació a la legislació alimentària que sorgirà en 2022 i com ens afectarà, pot realitzar-se de diferents formes, la més pràctica és considerant dos aspectes, d'una banda, al fet que grup impacta i per un altre la temàtica sobre la qual es legislarà. Partim de tres grups d'interés, els consumidors, la distribució i la producció.

D'altra banda, hem de tindre present quatre camps temàtics en els quals es preveu una evolució de la legislació alimentària: informació i etiquetatge, envasos i residus d'envasos, desaprofitament d'aliments i plaguicides, contaminants i additius

D'aquesta manera podem formar una matriu per a estudiar com els afectarà la legislació alimentària als diferents grups d'interés.

Consumidors

En el cas dels consumidors, veiem que la major part de les mesures que es proposen amb la intenció de donar cobertura a les inquietuds socials que incideixen en la informació i l'etiquetatge dels aliments. En aquesta direcció apunten dues iniciatives:

El Reial decret de regulació i control de la publicitat d'aliments i begudes amb alt contingut en greix, sucres i sal. El legislador vol millorar la salut de la població infantil, la iniciativa proposada es dirigeix aquest grup de població, de manera que es reduïsca la seua exposició a aquest tipus de publicitat. La mesura és positiva, encara que ha d'anar acompanyada d'altres iniciatives que reforcen els criteris sobre com hem d'alimentar-nos. Si ho fiem tot a transmetre o no determinada informació la problemàtica persistirà.

El legislador vol millorar la salut de la població infantil. La mesura és positiva, encara que ha d'anar acompanyada d'altres iniciatives que reforcen els criteris sobre com hem d'alimentar-nos.

El Reial decret pel qual es regula la utilització voluntària del sistema d'etiquetatge nutricional frontal en els aliments. Considere que en el cas concret d'aquesta iniciativa el Ministeri de Consum ha d'esperar a la proposta que preveu desenvolupar la Comissió Europea per a canalitzar adequadament la qüestió. En cas contrari, es pot generar una confusió, tant per part dels consumidors com dels operadors alimentaris, especialment la distribució alimentària.

El previsible increment de la informació destinada als consumidors és una cosa positiva, no obstant això, és necessari valorar aquesta tendència per a no caure en la '*infoxicación' en tractar d'abordar diferents demandes socials a través de l'etiquetatge dels aliments o de la incorporació de noves informacions, és una cosa que hem observat en els últims anys i que no sempre assorteix l'efecte desitjat.

L'etiquetatge i la informació poden ser una bona eina per a ajudar a aconseguir la fi última que es pretén, però han d'estar acompanyats per una bateria de mesures que les doten de consistència. Si volem que la societat en el seu conjunt, i la població en particular, tinga una dieta més saludable, caldrà desenvolupar una estratègia global, que entre altres elements continga les millores quant a la informació i l'etiquetatge.

Distribució

La distribució haurà d'estar especialment atenta a la implementació de les mesures que es deriven del nou marc regulador per als envasos i residus d'envasos, en particular els aspectes que afecten els productes que s'envasen sota la seua marca.

La prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, és un altre dels eixos temàtics de la legislació alimentària en el qual la distribució té un paper important en estar en un punt intermedi entre els consumidors i els productors per a aconseguir que s'aconseguisca un millor aprofitament dels recursos agroalimentaris. En aquesta direcció apunta el projecte d'aquesta llei, proposta de gran abast, atés que les futures mesures impactaran en tot el sector agroalimentari, cal tindre en compte que no sols es tracta dels desaprofitaments d'aliments, sinó que també es contemplaran els productes agrícoles.

La producció

La producció d'aliments està afectada per tots els canvis que sorgisquen en la regulació quant al control i aplicació dels plaguicides, contaminants i additius. En relació amb aquests últims ja s'han concretat els primers canvis a través de la publicació de la legislació que prohibeix l'ús del diòxid de titani. Es tracta d'un exemple dels canvis que poden donar-se en els àmbits citats.

És fonamental per a garantir la seguretat alimentària que els productors i fabricants extremen l'atenció perquè tots els productes respecten els límits màxims de residus (*LMR's) de plaguicides, continguts màxims de contaminants i dosis d'additius permesos, i per tant han de focalitzar la seua atenció en l'evolució del Reglament 396/2005 (LMR's), el Reglament 1881/2006 (contaminants) i el Reglament 1333/2008 (additius). Un altre canvi previsible al llarg de 2022 el podrem veure en els continguts màxims de contaminants a través de la revisió els continguts màxims de mercuri en peix i sal.

Control i autocontrol són primordials en relació amb les substàncies esmentades. D'una banda, en l'àmbit del control oficial de la cadena alimentària s'ha previst el desenvolupament del Reial decret relatiu als controls oficials en l'àmbit de la cadena alimentària de manera que es puguen establir els criteris per a la realització de controls oficials en el marc del Reglament (UE) 2017/625 (Reglament sobre controls oficials), procedint a l'actualització del marc legal vigent. Per una altra, per al cas de l'autocontrol que han de procurar els operadors alimentaris en les seues instal·lacions mitjançant la seua APPCC, tal com es contempla en el projecte de Reial decret, es regulen determinats requisits en matèria d'higiene de la producció i comercialització dels productes alimentosos en establiments de comerç al detall.

Confiem que les diverses iniciatives legals permeten que els consumidors tinguen la màxima confiança i seguretat en el sistema alimentari i, al seu torn, els operadors alimentaris compten amb la major seguretat jurídica en un marc regulador que resulte de fàcil aplicació i amb criteris harmonitzats per part de les diferents autoritats competents.

Consulta la notícia original ACI