Traure el màxim partit a l'estalvi en un entorn de baixos tipus d'interés com l'actual s'ha convertit en el més difícil encara. Però amb la vista posada en el mitjà termini, ja siga per a la jubilació, els estudis dels fills o preparar un bon matalàs per a gaudir més endavant, una bona planificació és clau per a tindre èxit. El llarg període de baixos tipus d'interés que vivim, la burxada de la bambolla immobiliària i la delicada situació de la guardiola de les pensions fa que l'estalviador haja de plantejar-se la inversió com una fórmula imprescindible per a evitar l'erosió dels seus estalvis. Abante, Tressis i atl Capital revelen aspectes importants que ha de tindre en compte per a invertir a llarg termini. A quins actius destine els meus diners? Depòsits i habitatge sí o no? Quins aspectes fiscals tenen més incidència? Aquests són alguns consells clau.

Marcar un objectiu. El primer que ha de plantejar-se l'inversor és per a quin aquesta estalviant. Jubilació, estudis dels fills, habitatge, etcètera... Conéixer aquests objectius permetrà saber amb quin horitzó temporal compte. I això al seu torn determinarà quant haurà d'estalviar i com haurà de repartir la cartera d'inversió per a traure el màxim partit reduint el risc. No és el mateix estalviar per a comprar-se una casa o finançar els estudis dels fills dins de 5 anys que per a jubilar-se dins de 10 o 20 anys. Per exemple, algú que vulga aconseguir 50.000 euros per a dins de 20 anys amb que estalvie 1.615 euros a l'any serà suficient si inverteix en actius que ofereixen una rendibilitat anual del 4%. Si tolera menys risc i en el millor dels casos aspira a un 2% anual, li costarà 24 anys arribar al seu objectiu, segons els càlculs de *alt Capital (veure il·lustració).

Estalvi sistemàtic. La major part de la cartera estarà destinada a productes que invertisquen en Borsa, entre un 45% i un 65% de la cartera. Per a aquesta part, l'important és començar a estalviar al més prompte possible, per a tindre més anys de termini i reduir el risc de les inversions. Els experts aconsellen realitzar aportacions sistemàtiques perquè els estudis demostren que la inversió repartida en el temps redueix el risc en la cartera. "És bo començar al més prompte possible, cadascun amb la quantitat que puga", comenta Beatriz Martínez-Avial, directora del departament de Planificació Financera de atl. Recomana convertir l'estalvi en una despesa fixa al mes i fer una transferència periòdica destinada a un compte d'estalvi. Amb una inversió de 1.615 euros anuals durant 20 anys l'estalviador tindrà 40.000 euros invertint en productes que oferisquen una rendibilitat anual mitjana del 2% i 50.000 si aconsegueix el 4%. I això s'aconsegueix amb una cartera d'inversió diversificada a nivell mundial (veure il·lustració).

Esforç i rendibilitat. Mai és tard per a invertir. Una persona de 50 anys encara té molts anys de vida per davant, almenys 30 anys, segons l'esperança de vida a Espanya. En l'entorn actual, un inversor de 45 anys amb perfil moderat que vol estalviar per a més endavant i aconseguir una renda addicional a la seua pensió de mil euros al mes, actualitzats per la inflació, si només estalvia i no inverteix els seus diners perdrà valor al llarg de dues dècades", assegura Paula Satrústegui, de Abante. Si té estalviats 40.000 euros i opta per un producte financer que li done una rendibilitat equivalent a la inflació, és a dir, un 2%, als 67 anys tindria quasi 180.000 euros, però només arribaria als 81 euros la renda addicional. Si aspira a una rendibilitat mitjana anual del 5%, des de Abante li recomanen una cartera d'inversió que tinga entre el 55% i el 65% en Borsa. Fins i tot als 65 anys es podria plantejar la inversió en Borsa per a la part de l'estalvi que no necessite a curt termini, segons Tressis.

Fixar-se en la inflació. Amb els tipus d'interés en nivells molt baixos durant molt de temps els depòsits ja no són una alternativa ni per als més conservadors. Només es pot deixar una part residual. El que no invertisca està condemnat a veure reduït els seus diners en el futur per l'efecte de la inflació i els impostos. L'efecte corrosiu de la inflació pot fer que un milió d'euros es reduïsquen a 909.000 en cinc anys i es queden en 738.500 euros en 15 anys (veure gràfic).

En què invertir. Els assessors financers coincideixen que per a tindre èxit en la inversió cal destinar bona part de l'estalvi a Borsa mundial, ben diversificada. El vehicle més recomanat és a través de fons d'inversió perquè té l'avantatge fiscal que permet canviar de producte sense tributar i diferir el pagament així. Cent dòlars invertits en un índex global de renda variable en 1986 s'haurien transformat ara en prop de 1.500 euros (veure il·lustració). "Per a una persona de 45 anys, que encara té dues dècades per a acumular diners, ens sembla raonable tindre una cartera amb un 60% en Borsa. Podria assumir encara més risc en la seua cartera donat l'ampli termini amb el qual compte, i això li permetria reduir el seu esforç d'estalvi per al mateix objectiu", explica Satrústegui. Aconsella fons apropiats en funció del seu perfil i inquietuds per a aconseguir aquest objectiu de rendibilitat. Recomana "fons de fons, atés que permeten una inversió global amb gestió professional, molt diversificada i amb avantatges fiscals", apunta. Combinaria en la cartera, a més de fons, plans de pensions, que en el llarg termini i per a aquest objectiu són un producte que ben gestionat pot proporcionar avantatges, a causa de les reduccions fiscals i al diferiment del pagament d'impostos. El risc a perdre augmenta en Borsa si l'inversor opta només per alguna zona geogràfica o concentra la cartera en pocs valors.

El llarg termini és clau. La por a perdre és el que frena a molts estalviadors a invertir. Però els experts asseguren que a llarg termini el risc de la inversió en Borsa es redueix. L'índex MSCI World en euros puja més del 14% enguany, quasi un 40% en els últims tres, més d'un 300% en l'última dècada i un 220% a 15 anys. Només a 20 anys la rendibilitat és menys atractiva, però aconsegueix el 172%, segons els experts de Abante. També una cartera mundial que conjuga Borsa i bons aconsegueix rendibilitat (veure il·lustració). Santamaría explica que una cartera equilibrada pot registrar rendibilitats negatives en terminis curts, però si l'horitzó d'inversió és més llarg aqueixes pèrdues es compensen pel potencial de rendibilitat que pot registrar en haver assumit més risc. "Els inversors que han mantingut la seua inversió en aquest perfil de risc durant almenys tres anys seguits, sense desinvertir, en un 92,54% han obtingut rendibilitat", afirma. A 120 mesos el 100% aconsegueix beneficis (veure il·lustració). Això no vol dir que al llarg de tres anys aquestes carteres no hagen registrat mai pèrdues, sinó que aquells inversors que han mantingut la seua inversió, al cap de tres anys en un 92,5% dels casos han finalitzat el període amb rendibilitat (veure gràfic).

Evitar vendes per pànic . Cal tindre clara la tolerància a la volatilitat, és a dir, a les fortes oscil·lacions de la cartera, i després és important romandre invertit. És més rendible que estar entrant i eixint del mercat. "Perdre's certs dies de forta revaloració afecta a la rendibilitat final de les nostres inversions de forma significativa perquè és habitual prendre la decisió de vendre després d'haver patit dies de fortes caigudes", comenta Marta Díaz-A baix, de *atl. Amb dades de l'índex europeu Stoxx 600 des de 1988, perdre's les 10 millors sessions pot reduir el patrimoni final a la meitat i suposa una diferència de quasi quatre vegades perdent-se els 30 millors dies dels últims 30 anys (veure il·lustració). Els experts afirmen que després d'un mes o trimestre molt dolent en Borsa sol haver-hi una recuperació forta, per la qual cosa si vens per por et perds el rebot.

Ull amb la inversió en habitatge. Diversificar amb alternatives menys líquides pot tindre sentit per a alts patrimonis, però cal tindre en compte les implicacions fiscals i les despeses que comporten. Segons dades del Banc d'Espanya la rendibilitat de l'habitatge (pujada de preu més lloguer) ronda el 10,5% anual, però l'habitatge no és tan rendible com sembla, adverteix Tressis. Quan comprem un habitatge i la financem amb una hipoteca, hem de tindre en compte totes les despeses i impostos que porta aparellat. ITP (4%-10%) o IVA (10% per a totes les comunitats menys Canàries que té un 7%) depenent de si és nova o no, *AJD (0,5%-1,5%), notari, gestoria, registre, despeses hipotecàries... "Tots aquests xicotets detalls eleven el cost de la compra entre un 7% i un 15% depenent de la comunitat autònoma on estiga situada l'habitatge. Són menors al País Basc i majors a la Comunitat Valenciana . "Aquestes despeses i impostos poden fer que aqueixa, aparentment bona, inversió financera en una immoble es convertisca en una inversió no tan atractiva", comenta *Sonsoles Santamaría, directora general de negoci de *Tressis. Assenyalen també l'aspecte negatiu de la iliquidez de l'actiu, és a dir, que és més difícil de vendre amb rapidesa que els productes cotitzats. A això s'afigen els impostos municipals que es paguen tots els anys, la imputació en l'IRPF del segon habitatge. IBI, l'impost de fems, despeses de comunitat, assegurances o despeses del finançament. "Són desemborsaments que han de considerar-se en calcular la rendibilitat real dels lloguers com a inversió alternativa per a diversificar". L'elecció de la zona per a comprar habitatge com a inversió és clau. Actualment les zones *premium, que són les que es lloguen millor, estan ja a preus elevats i en la resta no és tan atractiu invertir.

La fiscalitat importa. La fiscalitat tant dels productes en els quals estiga l'estalvi com de la comunitat autònoma de l'inversor són importants. Fiscalment el més aconsellat és repartir la cartera amb fons d'inversió diversificats que es poden traspassar sense tributar fins al moment de la venda. Quant als impostos per regions, des de Tressis apunten que per a una persona de 50 anys amb rendes del treball de 100.00 euros a l'any, 10.000 euros per dividends i 3.000 per fons d'inversió, a València tendia que pagar prop de 37.000 en l'IRPF, enfront dels 35.008 de Madrid. Els càlculs de l'impost sobre patrimoni beneficien a Madrid, amb un mínim exempt de 7000.000 euros, enfront dels 400.000 d'Aragó.

Revisar el pla periòdicament.Els experts aconsellen a l'inversor no assumir més risc del que es puga permetre, sobretot a curt termini, ser fidel a l'estratègia marcada sense deixar-se portar per les emocions i fer un seguiment periòdic per si algun esdeveniment inesperat obliga a canviar el pla. El ventall de productes a l'abast de l'inversor és ampli i decidir com s'ajusta millor a les seues necessitats i el moment del mercat pot ser complicat. Per això, en molts casos és necessari informar-se bé dels riscos i avantatges que ofereixen. La inversió directa en Borsa estaria restringida per als inversors més tolerants al risc, però via fons d'inversió o ETF (fons cotitzats) es pot traure partit a l'estalvi a llarg termini.

Pot consultar la notícia original ACI