No és una carta als Reis Mags sinó un «full de reclamacions», com la denomina el Grup 51.

Són deu mesures que van des de noves lleis més eficaces, impuls de la mediació i l'arbitratge per a reduir conflictes al marge dels tribunals, creació d'una Fiscalia de Sala en el Suprem de defensa dels consumidors i de tribunals especialitzats en aquesta matèria, fins a la regulació d'accions col·lectives en massa.

Ací s'expliquen amb detall:

PRIMERA: Necessitat d'un moviment ciutadà

Reclamen un vigorós i pro-actiu moviment ciutadà que reivindique els drets de les persones consumidores i usuàries, que exigisca el seu compliment i que denuncie les injustícies que es cometen.

“És l'hora del consumidor”, subratllen.

En aquest sentit resulta veritablement exemplar la iniciativa del metge jubilat Carlos Sant Joan, abanderant la campanya de denúncia dels abusos i males pràctiques de la banca respecte de les persones majors per a aquest col·lectiu,

Quant a la situació actual assenyalen que les bones lleis consumidoristes no s'apliquen, no es fomenta el diàleg i la resolució extrajudicial i amistosa entre les parts, no s'aplica l'acció col·lectiva ni l'eficàcia d'efectes «ultres parts» de les sentències en accions col·lectives,

Igual passa en accions individuals quan es tracta de condicions imposades “per a una pluralitat de contractes”, és a dir quan es declara la nul·litat de condicions generals.

Això deixa al consumidor en una posició més vulnerable si cap davant possibles males pràctiques, o davant el desinterés de l'empresari a complir les seues obligacions.

SEGONA: Falten lleis eficaces que defensen als consumidors

Aquest col·lectiu reclama dels Parlaments l'elaboració de lleis que puguen defensar de manera eficaç els drets i interessos dels consumidors.

“De cap manera pot considerar-se suficient l'elaboració de “protocols” o “codis de bones pràctiques”, o adhesions voluntàries a sistemes de resolució de conflictes (*ADR)”, afirma Segura

“És l'hora de la Llei”. L'incompliment de la llei sí que genera acció judicial.

TERCERA: Lluitar contra les males pràctiques

Aquest grup d'experts insta el Govern Central, autonòmics i municipals al fet que, dins de les seues respectives competències, utilitzen la capacitat normativa que els correspon, així com als organismes que en les seues respectives Administracions tenen responsabilitats en consum, perquè multipliquen els esforços en aquest camp i activen la seua legitimació col·lectiva contra les males pràctiques del mercat exercitant les seues competències inspectores i sancionadores dels abusos.

Crida l'atenció sobre la importància de l'actuació del Banc d'Espanya, les decisions del qual haurien de tindre caràcter vinculant, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (*CNMC), de la comissió nacional del mercat de valors (CNMV) i resta d'Organismes reguladors.

“És l'hora de les institucions”.

QUARTA: Impulsar mètodes extrajudicials de resolució de conflictes

Per al Grup 51 cal potenciar tots els sistemes de resolució extrajudicial de conflictes (*ADR), així com fomentar la seua capacitat resolutòria i vinculant, especialment en els conflictes i reclamacions enfront de grans empreses de l'àmbit de les energies, financer, telecomunicacions, transport aeri, lloguer de vehicles, etc.

QUINTA: Posada en marxa d'una Fiscalia de Sala de Defensa dels Consumidors

Aquest col·lectiu d'experts en consum creu necessària aquesta Fiscalia de Sala en el Suprem, especialitzada, amb la seua corresponent estructura autonòmica i provincial perquè el Ministeri Fiscal puga dur a terme de manera efectiva la funció encomanada en l'article 124 de la Constitució en defensa de l'interés social i utilitzar l'àmplia legitimació que les lleis li atorguen en defensa dels consumidors en general i especialment, dels més vulnerables.

SISENA: Creació d'una Secció de Defensa dels Consumidors ben dotada

Aquests juristes també demanden als Governs que tant en l'Advocacia de l'Estat com els en els diferents Serveis Jurídics de les Comunitats Autònomes, existisca una Secció de Defensa dels Consumidors, prou dotada i formada.

SETENA: Tribunals especialitzats en defensa dels consumidors

Al mateix temps, demanen al Govern que complete l'organització del Poder Judicial amb tribunals especialitzats en defensa dels consumidors. Molt especialment la creació en l'Audiència Nacional d'una “Sala civil-Mercantil” amb competència per a conéixer dels assumptes i reclamacions d'àmbit nacional.

OCTAVA: Regulació de les accions col·lectives en massa

El grup 51 demana al Parlament, així mateix, la creació de procediments que permeten un enjudiciament equitatiu i eficaç de les pretensions de consum. En aquest sentit resulta inajornable la regulació del procediment d'accions col·lectives-massa, especialment la seua fase execució, i la del “procediment testimoni” amb efecte “ultra parts”.

Referent a això, José María Segura considera que “és necessari regular un procediment d'execució col·lectiva de sentències dictades a conseqüència de demandes interposades per associacions de consumidors o usuaris i Fiscalies de consum exercitant accions en defensa dels interessos col·lectius i/o difusos”.

Per a aquest jurista “una bona forma seriosa contemplar-la en el mateix articule 519 de la Llei d'Enjudiciament Civil que regula l'execució individual, això facilitaria molt la reparació del mal col·lectiu causat en massa”.

NOVENA: Sancions dissuasives per a males pràctiques en consum

Aquests experts també demanden que es promulguen mesures i sancions veritablement dissuasives enfront dels abusos i males pràctiques en l'àmbit de consum, especialment la institució de “els danys punitius” i criteris més severs tocant a la imposició de “costes” i “multes coercitives”.

DÈCIMA: Les empreses han d'auditar les seues pràctiques enfront del consumidor

Finalment, aqueix col·lectiu reclama al teixit empresarial espanyol, tant PIMES com empreses grans, i les seues associacions, la revisió de les seues pràctiques de cara al consumidor i auditories internes que garantisquen el respecte i compliment de la normativa vigent, i inclusivament, fent un pas més implantant una responsabilitat social corporativa de bones pràctiques.

Consulta la notícia original ACI