La majoria dels consumidors dels països desenvolupats consideren que és molt important que els productes que posen en la seva taula siguin naturals, encara que la seva percepció sobre aquests productes bascula entre que siguin aliments que es conreïn i produeixin de manera tradicional; aquells lliures d'additius alimentaris sintètics i conservants; i que siguin saludables i ecològics.

Aquestes expectatives dels consumidors representen enormes desafiaments per a la indústria alimentària, al mateix temps que creen un conflicte al consumidor que exigeix aquests productes, ja que la naturalitat és difícil de quantificar o mesurar. Aquesta és la principal conclusió del primer estudi realitzat després d'una àmplia revisió de la literatura sobre la percepció de la naturalitat dels aliments. Concretament, s'ha dut a terme una revisió sistemàtica del contingut de més d'1.000 estudis de recerca publicats, incloent al final 72 estudis sobre més de 85.000 consumidors procedents de 32 països i quatre continents (Europa, Àsia, Amèrica i Oceania).

L'estudi, elaborat per la Universitat de Múrcia i ETH Zurich (Suïssa), en col·laboració amb el Grup Hero, i publicat en la revista científica 'Trends in Food Science and Technology', mostra que la percepció de la naturalitat per part del consumidor se centra més en la falta de qualitats negatives -additius, per exemple- que en la presència de qualitats positives; i conclou que els consumidors perceben un aliment com a "saludable" en funció de 15 qualitats que els investigadors van agrupar en tres categories: origen dels aliments, procés d'elaboració i producte final.

Aquest gran estudi pretenia respondre a com s'ha definit i mesurat la importància percebuda de la naturalitat per als consumidors, en quina mesura és important a l'hora de la compra i com són entesos (atenent a les seves qualitats) aquests productes.

Així, s'ha observat que per a la majoria dels consumidors, la naturalitat dels aliments és "crucial", no obstant això la definició de naturalitat varia segons els diferents països i regions, i fins i tot entre segments de població, ja que les dones i les persones majors concedeixen major importància a la naturalitat que els homes i els joves.

A més, la meitat dels consumidors que van participar en aquests estudis internacionals creuen que quan s'inclouen el terme "natural" en els aliments és perquè es troba verificat de manera independent. No obstant això, aquesta qüestió és un error al no existir una definició clara o una regulació sobre aquest tema. Per tant, la naturalitat queda oberta a múltiples interpretacions, creant la confusió observada en l'estudi.

"És irònic, però no existeix una definició exacta del que constitueix la "naturalitat" en alimentació. Usem l'origen dels aliments com a exemple: si tenim una matèria primera conreada de manera orgànica, una poma, per exemple, aquesta pot considerar-se un aliment natural. No obstant això, què ocorre si incloem un alt grau de processament i afegim conservants i substàncies químiques? Podria seguir denominant-se natural?", es pregunten els investigadors.

L'estudi, que està realitzat per Luisma Sánchez-Siles en col·laboració amb Sergio Román de la Universitat de Múrcia, i Michael Siegrist del ETH Zuric, ve a corroborar les dades de l'enquesta del Centre de Recerca d'Estats Units Consumer Reports National Research Center (2015), que assenyalava que el 62 per cent dels consumidors compren productes etiquetats com a naturals.

3 CATEGORIES, 15 QUALITATS 

Els éssers humans tradicionalment han tractat de controlar i minimitzar els riscos naturals per a la salut d'un aliment en mal estat, això es va aconseguir amb la introducció d'aliments processats comercialment en la dècada de 1950 als països desenvolupats, contribuint a una major vida útil dels aliments, la seguretat alimentària i la seguretat nutricional.

Amb els anys s'ha posat de moda la preferència pels aliments naturals, en gran manera perquè el consumidor sol associar-los al criteri de saludable. No obstant això, aquest concepte és abstracte ja que també tindrà connotacions relacionades amb el sabor, el procés de fabricació, i, fins i tot, en el respecte al medi ambient.

"La importància de la naturalitat per als aliments és de gran importància pràctica, no obstant això, mai ha estat objecte d'una recerca en profunditat", assenyala el professor del ETH per al Comportament del Consumidor, Michael Siegrist, qui destaca que per aconseguir aclarir el concepte i, en general, quin és la situació real d'aquests productes es van dividir els seus condicionants en tres categories, que incloïen 15 qualitats. 

La primera fa referència a l'origen de les matèries primeres i ingredients, se centra en com els aliments es conreen i posa l'accent en l'agricultura orgànica i la producció local.

La segona categoria es refereix al processament d'aliments post-collita i distingeix entre els ingredients utilitzats i el propi procés de producció. Quant als ingredients, els consumidors semblen donar més importància a l'absència de certs elements negatius, principalment additius però també conservants, colors i sabors artificials, productes químics, hormones, plaguicides i organismes modificats genèticament.

En aquesta segona categoria, també es fa referència al fet que els productes estiguin el menys processaments possible, i fins i tot es destaca que siguin semblats als aliments casolans. Així mateix, l'ús de mètodes tradicionals de producció d'aliments es percep com preservar l'estat natural del menjar.

Finalment, el producte final que els consumidors compren i mengen. Les propietats sovint atribuïdes als aliments naturals són salubritat, sabor, frescor i respecte al medi ambient.


CLAUS PER Al SECTOR DE L'ALIMENTACIÓ 

L'estudi conclou que és necessari arribar a un consens sobre la millor manera de definir i operacionalizar les percepcions dels consumidors sobre la naturalitat dels aliments, ja que facilitaria l'anàlisi i la comparació dels actuals productes que es troben al mercat.

En aquest sentit, el director d'Innovació del Grup Hero i impulsor de l'estudi, Luisma Sánchez-Siles afirma que "la missió del Grup Hero és delectar als consumidors conservant el que té de bo la naturalesa. No obstant això, determinar les claus del que és percebut realment com a "natural" ha derivat sempre en considerables debats interns". 

D'aquí l'interès d'engegar aquest estudi. "L'objectiu era aprofundir en el que els consumidors entenien per "natural", per complir amb la nostra missió de la millor manera possible -afegeix-. Si bé les qualitats i categories obtingudes no són noves, sí ens ajuden a una millor comprensió del concepte de "naturalitat" que té el consumidor", conclou.

Arran de les seves conclusions, es desprèn que la indústria de l'alimentació ha de combinar processos de producció, ingredients, envasat i comercialització de manera que el consumidor percebi els aliments com a naturals, similars a l'alimentació tradicional.

De la mateixa manera, ser conscient de la percepció del consumidor sobre la naturalitat dels nous productes d'alimentació o de les tecnologies d'alimentació innovadores, en les primeres fases de desenvolupament del producte; i que la ingesta d'aliments per part del consumidor es troba notablement influenciada per la importància concedida a la naturalitat dels mateixos.

"Encara que la percepció humana està clarament subjecta a certes distorsions, el paper clau que exerceix l'autenticitat en l'acceptació dels aliments és un fet. Això significa que els productes que es perceben com a artificials tampoc seran acceptats pels consumidors en el futur", argumenta Siegrist.

Pot veure la notícia original AQUI