L'any 2021 el Reial decret legislatiu 1/2007, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (*TRLGCU), ha patit nombroses modificacions, derivades en part, per les transposicions de les directives europees al nostre ordenament jurídic, aprovades conforme als objectius marcats per la nova Agenda del Consumidor, per la necessitat, entre altres, d'adaptar la protecció dels consumidors a les noves formes de contractació, l'ús de la qual s'ha accelerat de manera notable per la pandèmia.

A Espanya les transposicions d'aquestes directives europees s'han realitzat a través de l'aprovació del Reial decret 7/2021, 27 d'abril, i del Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre.

En aquest article ens centrarem en les modificacions introduïdes en la Llei de Consumidors i que han entrat en vigor l'1 de gener de 2022 (Reial decret llei 7/2021), sobre les garanties dels béns de consum, per a conéixer els nous drets i obligacions de consumidors i empresaris.

La nova redacció del TRLGCU, estableix una ampliació en els terminis de garantia: “En el cas de contracte de compravenda de béns o de subministrament de continguts o serveis digitals subministrats en un acte únic o en una sèrie d'actes individuals, i els béns amb elements digitals en el qual s'estableixen el subministrament continu dels continguts o serveis digitals, l'empresari serà responsable de les faltes de conformitat que existisquen en el moment del lliurament o del subministrament i es manifesten en un termini de tres anys en el cas de béns o de dos anys en el cas de continguts o serveis digitals”. Quan els béns de segona mà, l'empresari i el consumidor o usuari podran pactar un termini menor, que no podrà ser inferior a un any des del lliurament.

La conformitat del bé a la qual es refereix la llei es determina pel compliment d'uns requisits objectius i subjectius del bé i els continguts i serveis digitals. Aquests requisits ja estaven regulats, i en la nova redacció es matisen i s'amplien. Ressaltar com a novetat, la inclusió com a requisit objectiu, de la durabilitat del bé, d'acord amb els objectius europeus de sostenibilitat dels béns i reducció de residus.

Per a poder garantir la durabilitat dels béns, la normativa amplia el termini de l'exigència de garantir els recanvis durant un termini mínim de deu anys a partir de la data en el qual el bé deixe de fabricar-se, enfront dels 5 anys de la regulació anterior. L'acció o el dret per a recuperar els béns entregats pel consumidor a l'empresari prescriuran a l'any (abans 3 anys).

Una altra novetat important, és l'ampliació del termini quant a la càrrega de la prova en la falta de conformitat dels béns. S'estableix que, excepte prova en contra, es presumirà que les faltes de conformitat que es manifesten en els dos anys al lliurament del bé ja existien quan el bé es va entregar (el termini anterior de presumpció eren sis mesos), excepte quan aquesta presumpció siga incompatible amb la seua naturalesa o l'índole de la falta de conformitat. També s'amplia el termini per a iniciar l'acció de reclamació de responsabilitat del venedor de tres a cinc anys.

És a dir, l'empresari respondrà davant el consumidor de qualsevol falta de conformitat que existisca en el moment del lliurament del bé, podent el consumidor, mitjançant una simple declaració, exigir a l'empresari l'esmena, la reducció del preu o la resolució del contracte. Com a novetat, ens trobem davant la possibilitat en aquests supòsits de falta de conformitat, d'exigir la indemnització de danys i perjudicis, si escau, a més del dret del consumidor de suspendre el pagament de qualsevol part pendent del preu del bé, fins que l'empresari no complisca amb les obligacions establides.

Cal no confondre entre la garantia legal, és a dir, l'establida per la norma, amb la garantia comercial, la regulació de la qual s'amplia en la nova redacció, i es determina que, en cas d'haver-hi discrepància entre les condicions de la declaració comercial i la publicitat associada, s'aplicaran les d'aquesta última si anaren més favorables per al consumidor.

La directiva de compravenda de béns, objecte de transposició, estableix com a termini de garantia el de dos anys, si bé concedeix l'opció que els Estats membres puguen millorar aquest termini. El legislador espanyol ha optat per aquesta millora, i caldria analitzar les conseqüències d'aquesta mesura, en un doble sentit, en primer lloc, si aquest augment de responsabilitat de l'empresari pot repercutir en els preus dels productes, i en segon, la seua repercussió en la competitivitat de les empreses dins de la unitat del mercat interior europeu.

Consulta la notícia original ACI