Les sentències que avalen les reclamacions dels consumidors s'han anat succeint des que el passat 4 de març la Sala civil del Tribunal Suprem (sentència número 149/2020) concloguera que es consideren usuraris els contractes de les targetes revolving amb interessos superiors al 20%.

Els consumidors continuen guanyant la batalla judicial a les entitats bancàries per usura i falta de transparència en les targetes revolving comercialitzades durant els últims anys.

Les sentències que avalen les reclamacions dels consumidors s'han anat succeint des que el passat 4 de març la Sala civil del Tribunal Suprem (sentència número 149/2020) concloguera que es consideren usuraris els contractes de les targetes revolving amb interessos superiors al 20%.

Una de les entitats més afectades per aquesta mena de targetes és *Wizink *Bank, precisament el banc que va interposar el recurs de cassació que va acabar en la sentència del passat 4 de març.

En dues sentències recents, els tribunals d'instància tornen a donar la raó als consumidors. El jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid (sentència 96/2020, 15 de juny) ha declarat la nul·litat de les clàusules d'un contracte de *Wizink subscrit al març de 2014.

La titular del jutjat María Consolación González conclou que la clàusula d'interés remuneratori recollida en el contracte de la targeta de Crèdit Visa Barclaycard “ha de ser considerada nul·la, no sols per no superar el control de transparència, sinó, a més, per ser igualment abusiu el tipus d'interés remuneratori aplicat, perquè la TAE es va fixar en el 26,70%, quan el tipus d'interés mitjà per als crèdits al consum en la data en què es va formalitzar el contracte era del 9,62% *TAE, extrem que no ha sigut desvirtuat per l'entitat demandada”.

El client, subratlla la magistrada, “no va tindre oportunitat real de conéixer la càrrega econòmica de les condicions declarades nul·les, i, donada la falta de transparència i senzillesa en la seua comprensió del condicionat unit tot això a la falta de prova d'una informació prèvia suficient”.

Apunta, a més, que “no resulta, de cap manera, d'aplicació la doctrina dels propis actes que s'invoca pel Banc, perquè basta recordar que ens trobem davant un supòsit de nul·litat radical i absoluta, per la qual cosa aquella manca d'eficàcia jurídica”.

D'aquesta manera, condemna a Wizink a entregar al client la quantitat abonada que supere l'import del capital prestat més els interessos legals des de la *interposicion de la demanda fins a la data de sentència i des d'aquesta fins al complet pagament, quantitat que es determinarà en execució.

En una altra recent sentència, en aquesta ocasió del jutjat de Primera Instància número 67 de Madrid, es torna a donar la raó al consumidor enfront de *Wizink.

La titular del jutjat, Marta Díez, en la sentència (número 36/2020, 17 de juny), declara la nul·litat de la clàusula que regula els interessos remuneratoris i moratoris per ser abusiva.

Per això, condemna a l'entitat a retornar 6.158,08 euros en concepte de la quantitat abonada de més pel client més els interessos legals des de la present resolució.

El contracte subscrit a l'abril de 2013, explica la magistrada, no supera el filtre d'incorporació, ja que el tipus de lletra utilitzat resulta pràcticament il·legible.

Així mateix, afig, “en cap cas superaria el doble control de transparència o control de contingut, quan exigeix que el consumidor tinga consciència de la càrrega econòmica real que representa el contracte”.

Això és així perquè les clàusules econòmiques del contracte “no resulten intel·ligibles per a un consumidor mitjà que, com ocorre en el cas de l'actor, no consta tinguera coneixements financers. Apreciant que, fins i tot en el cas d'haver procedit, malgrat la diminuta grandària de la lletra emprada, a una lectura detinguda del condicionat, no hauria pogut representar-se el cost de l'operació”.

En particular, subratlla, “no s'expliquen degudament les conseqüències econòmiques que comporta la modalitat de pagament ajornat, consistent a abonar una quantitat fixa o un percentatge del crèdit disposat, quota que ni tan sols es precisava, de manera que pràcticament només s'amortitzaven interessos, sense reduir el capital”.

Per això, “havent reconegut la demandada l'abonament de 41.072,80 euros, enfront dels 34.914,72 euros disposats amb la targeta, encara manté un deute, resultat d'aplicar un tipus d'interés del 24% (26’82% TAE) a les compres i disposicions en efectiu o transferències”.

Conclou així que el contracte de crèdit revolving era “notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas i, per tant, usurari”, per la qual cosa declara la nul·litat de la clàusula que regula els interessos remuneratoris i moratoris.

Totes dues sentències contra Wizink no són fermes i són susceptibles de recurs d'apel·lació.

“Contracte manifestament desproporcionat”

Aquesta situació es repeteix amb altres entitats, com Bankinter i *Cetelem. En dues sentències recents, dictades també en la Comunitat de Madrid, el jutjat recolza als consumidors per tractar-se de contractes amb clàusules que no superaven el control de transparència.

En la sentència (número 72/2020, 17 de juny) el jutjat de primera instància número 2 de Alcobendas condemna a Bankinter a retornar al client les quantitats que excedeixen del capital prestat.

La titular del jutjat Alazne Basáñez declara la nul·litat de la clàusula recollida en la condició general cinquena, sota la rúbrica de “Interessos i despeses”, inserida en el contracte subscrit entre les parts amb data 8 de febrer de 2017 amb uns interessos del 26,82% TAE.

Argumenta que aquesta clàusula no supera el control de transparència perquè “no sols les condicions del contracte, objecte d'actuacions, li van ser imposades, sense marge de negociació algun, sinó que, a més, no es va informar a aquell de les vertaderes condicions d'aquesta mena de crèdits, ni de la possibilitat que la quota d'amortització d'aquests préstecs es dilatara indefinidament en el temps incrementant-se els interessos exponencialment“.

“Tampoc se li va explicar les greus conseqüències econòmiques que podria implicar el retard en alguna de les quotes; afegint, igualment, que aquestes condicions generals, que no estan signades, no van ser entregades en cap moment al client, al mateix temps que no està redactades amb claredat, contenen estipulacions fosques i la lletra és minúscula“.

La sentència de Ple del Suprem és clara: un 27,24% d'interés per a una targeta no és normal i no respon a cap circumstància que ho justifique.

Finalment, en una sentència també de la setmana passada (90/2020, 16 de juny) del jutjat de Primera Instància número 60 de Madrid es declara nul el contracte d'una targeta de crèdit de Cetelem, de manera que el client només haurà de retornar el principal objecte del préstec.

En aquest cas, el magistrat Jesús Antonio Broto dicta aquesta sentència després de comprovar que la retribució del préstec no està en l'anvers de l'única fulla principal on consta la signatura del consumidor.

Així mateix, apunta, “el revers és fart difícil de visionar i llegir, necessitant a tal fi el Tribunal d'elements auxiliars de reproducció de grandària de la lletra tipogràfica, per a trobar el pacte de retribució i poder després de tal rastreig, localitzar i concretar l'interés retributiu que a més donat ser desproporcionadament alt, comporta una clara intenció del *predisponente que no siga captat per l'adherent, en aquest cas consumidor, a qui en tal tessitura, passa per complet inadvertit, fent fallida precisament el fonament i fi de les exigències legals que reglamenta la forma de contractació seriada”.

Totes dues sentències poden també recórrer-se en apel·lació.

Els acords oferits per les entitats: “Un caramel enverinat”

Davant la quantitat de sentències que estan donant la raó als consumidors, algunes entitats han començat a oferir acords als clients que han presentat una reclamació extrajudicial.

L'objectiu, expliquen des de donrecuperador.com en un comunicat, és “evitar que el client continue amb la reclamació o fins i tot, en molts casos, convéncer al client que retire la demanda interposada”.

“La seua oferta sempre és la mateixa, rebaixar la TAE aplicada en les seues targetes al 21% o al 20% TIN i abonar la diferència del pagat del 26% al 21% via descompte de capital o en efectiu”.

Segons el parer d'aquesta companyia, aquesta estratègia de les entitats “és una autentica parany, un caramel enverinat, ja que el client recuperaria cinc o sis vegades més acudint a la via judicial per a anul·lar aqueix contracte que acceptant aqueix insuficient acord”.

El CEO de donrecuperador.com, Artemio Quijano, assenyala que a la gran majoria de clients d'aquesta mena de targetes “mai els van explicar el funcionament de l'amortització del crèdit disposat. El seu missatge habitual era pague com i quan vulga, des d'un mínim, un 1% del deute o una quantitat fixa”.

Consulta la notícia original ACI