Les companyies ho posen difícil

Tens contractat un segur i, just quan el necessites, dóna la callada per resposta? Les males pràctiques de les companyies asseguradores estan a l'ordre del dia: conéixer-les és el primer pas per a combatre-les. 

Cobertures poc clares, indemnitzacions o reparacions per davall de l'esperat, pujades de primes inesperades... Milers d'assegurats són víctimes d'unes certes males pràctiques que convé conéixer i combatre. No és una cosa exclusiva d'una determinada companyia, ni d'una mena d'assegurança en concret, sinó situacions que en la pràctica resulten clarament injustes per al consumidor. Estar ben informat és clau per a saber com actuar i defensar els teus drets.

10 pràctiques sospitoses de les asseguradores

1. No és fàcil conéixer el detall de les pòlisses i poder comparar el que ofereixen unes assegurances i altres: solen fer-te signar una sol·licitud formal o les condicions particulars del contracte per a poder accedir i llegir les condicions generals, on està el gruix de la informació.
2. Recomanen contractar pòlisses o cobertures innecessàries, que cobreixen riscos remots, deixant fóra uns altres més comuns.
3. No posen fàcil el fer una xicoteta modificació en una assegurança (com augmentar el capital d'un risc, afegir a un beneficiari...). Sovint en comptes de mantindre les condicions i realitzar només el canvi sol·licitat, fan signar una nova pòlissa, a vegades fins empitjorant el teu contracte.
4. Quan es produeix el sinistre, tot el que semblava abans tan fàcil és ara un problema: escamotegen la indemnització, posen traves per a accedir a ella.
5. El informe del perit amb la proposta d'indemnització va a la companyia, sense que l'assegurat reba una còpia amb la informació.
6. Valoren el mal a la baixa i t'ofereixen la indemnització: cobres prompte, però menys del que correspondria.
7. Un truc lleig de les assegurances d'acte a tot risc: et donen un colp, reparen els danys però els presenten com a danys propis. Encara que es demostre que el culpable va ser l'altre cotxe, no es requalifica el cas, i el resultat és que l'innocent assegurat es troba amb una pujada de prima perquè li apliquen bonus-malus o que ha de pagar la franquícia.
8. De nou en les assegurances d'acte, és freqüent trobar que, en cas d'un accident sent l'altre el culpable, siga la pròpia companyia la que *racanea la indemnització oferint menys del que costa reparar o comprar un altre cotxe similar al danyat.
9. Una altra mala pràctica és que la companyia comunica l'augment de prima amb una antelació menor als dos mesos deguts, perquè no li done temps a maniobrar i l'assegurança es prorrogue automàticament.
10. En les assegurances de salut o de vida, de sobte decideixen unilateralment deixar de renovar una pòlissa que portes anys pagant, o pugen tant la prima que, literalment, t'expulsen. Sabent que a partir de 65 o 70 anys és quasi impossible que una altra companyia li admeta i que cap li cobrirà les malalties preexistents.
11. Injust... tal com Déu mana

El mal és que ja ens hem acostumat a moltes d'aquestes males pràctiques, al fet que les companyies no donen les respostes que esperem. I fins i tot trobem casos en què es dóna cobertura legal a pràctiques clarament desequilibrades: per exemple, el que mentre que si es comunica a la companyia un augment del risc, apliquen ràpidament el recàrrec, mentre que si el risc assegurat disminueix (per exemple, s'instal·la una alarma en la llar, o es dóna de baixa en Trànsit un cotxe assegurat ), l'usuari ha de pagar la prima anual completa.