La protecció al consumidor també gira entorn dels aliments i la informació que s'ha d'oferir. Sempre podem pensar que la protecció del consumidor es dispensa, sobretot, en l'àmbit bancari amb les clàusules abusives o en el sector dels subministraments (telefonia, gas, electricitat…). Però la veritat és que aquesta projecció del Dret també ofereix protecció quant als aliments i l'etiquetatge que abordarem en aquest article.

En aquest sentit, el Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d'octubre de 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor va regular la informació bàsica que ha de contindre l'etiquetatge dels aliments.

En primer lloc, i abans d'abordar la informació que ha de contindre l'etiquetatge dels productes, definirem què és la informació alimentària.

Segons el propi Reglament, defineix la informació alimentària com: “la informació relativa a un aliment i posada a la disposició del consumidor final per mitjà d'una etiqueta, un altre material d'acompanyament, o qualsevol altre mitjà, incloent eines tecnològiques modernes o la comunicació verbal”.

Com es veu, la informació es fa extensible no solament a l'etiquetatge sinó a un altre tipus de materials d'acompanyament o qualsevol altre mitjà incloent les eines tecnològiques, com les pàgines web.

Informació alimentària

El Reglament estableix una sèrie de dades de mínims i obligatoris que ha de contindre l'etiquetatge dels aliments.

Han d'incorporar, de forma obligatòria els següents: els ingredients, el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal; tots aquests elements hauran de presentar-se en el mateix camp visual, quantitat d'aliment, condicions de conservació i identitat del fabricant.

La declaració, en el referit a la informació nutricional, ha de realitzar-se obligatòriament “per 100g o per 100 ml”, la qual cosa permet la comparació entre productes. Es permet que s'incorpore a aquesta taula la informació per porció o per ració de forma addicional i amb caràcter voluntari.

A més, voluntàriament també es podran incloure altres informacions com a àcids grassos*monoinsaturados i poliinsaturats, polialcoholes, midó, fibra alimentària, vitamines o minerals.

Un altre de les novetats que permet és que, voluntàriament, s'incloga algun sistema per colors, com el semàfor per a expressar aquesta informació alimentària.

Etiquetes llegibles

Un dels principis bàsics del Reglament és que la informació siga comprensible i sobretot llegible. Per això s'ha fixat com a grandària mínima de la informació alimentària els 1,2 mm.

Aquesta grandària s'ha d'adaptar, a més, segons la superfície de l'envàs i pot reduir-se fins als 0,9mm.

País d'origen

Fins ara, la informació sobre el país d'origen era únicament per a la carn fresca de boví, les fruites i verdures, mel, oli d'oliva. Recentment, amb una modificació del Reglament, es va incloure per a porc, oví, caprí i ocells de corral.

A partir d'abril de 2020, si el país de procedència és diferent al de l'ingredient principal, s'haurà d'indicar el de l'ingredient principal o fer constar que el país d'origen és diferent al de l'ingredient primari.

Afegit a l'anterior, i en concret a Espanya s'ha aprovat el Reial decret 1181/2018, de 21 de setembre, relatiu a la indicació de l'origen de la llet utilitzada com a ingredient en l'etiquetatge de la llet i els productes lactis. Mitjançant aquesta normativa s'ha imposat l'obligació d'indicar l'origen de la llet utilitzada com a ingredient en el propi etiquetatge dels productes lactis elaborats.

Al·lergògens

Lògicament també ha d'incloure's els advertiments necessaris en cas que el producte puga contindre al·lergògens, ja siga de forma directa o per presència indirecta.

Vendes a distància

En aquest punt, amb importants novetats també quant a la informació que s'ha d'oferir en la venda a distància perquè el consumidor la tinga al seu abast.

Hem de distingir en aquest punt dos tipus d'aliments:

• Aliments envasats: el consumidor ha de tindre al seu abast la informació alimentària obligatòria excepte la data de caducitat o de consum preferent. Aquesta informació s'ha de tindre abans de formalitzar la compra i figurar en el suport de venda.
• Aliments no envasats: la informació també ha d'estar accessible al consumidor de forma prèvia a la formalització a la compra sense cap mena de cost. El mateix ha de precisar-se quant a la informació sobre els al·lergògens i acompanyar per escrit al client per escrit i clarament diferenciable.

Com es veu, la protecció al consumidor no solament està present en els contractes bancaris o en un altre tipus de serveis, sinó que també es troba present en una cosa tan bàsica com la informació que s'ha d'oferir abans de la compra dels aliments.

Pot consultar la noticia original ACI