La digitalització de l'economia ha arribat per a quedar-se. Pocs s'atreveixen a qüestionar la importància de la transformació digital per als sectors econòmics i, en general, per a aquesta societat que estem dissenyant, cada vegada més digital.

I és que els consumidors som un agent clau de la digitalització de l'economia. Però, com casar regulació amb digitalització, quan els desenvolupaments tecnològics van molt per davant de les lleis? I sobretot: fer-ho garantint a un temps els drets dels consumidors és, sens dubte, una tasca determinant i complicada.

Els clients dupliquen les reclamacions a la banca per crèdits al consum

Un clar exemple d'aquesta dificultat és el sector dels mitjans de pagament. Des de l'Administració pública, ja siga nacional, autonòmica o local, s'ha albirat en els últims anys un interés per sumar-se al carro de la transformació digital en l'àmbit dels mitjans de pagament, promocionant iniciatives com el turisme de compres, la integració de la tecnologia *EMV en el transport públic, la digitalització del comerç minorista, etcètera; i tot això encaminat a fomentar un major ús dels mitjans de pagament electrònics per part dels consumidors. Però des d'un punt de vista regulador, s'està legislant per a garantir els interessos dels consumidors en aquest àmbit?

Recentment *ADICAE ha realitzat una enquesta en diferents períodes de temps, entre ells la campanya de rebaixes de Nadal -un dels moments en els quals més compres es realitzen i més s'usen els mitjans de pagament electrònics-, abastant una grandària mostral de 2.231 enquestats a fi de mesurar el coneixement i ús dels diferents mitjans de pagament electrònics.

Espanya suspén en competències digitals, estant per davall de la mitjana europea

Les percepcions d'usuaris mostren un domini de l'efectiu com a mètode habitual per al pagament, amb un 86,1 per cent de les seues transaccions, seguit de la targeta de dèbit (64,4 per cent) que destaca no obstant això per la seua utilització per a la retirada d'efectiu en caixers. A tots dos mitjans els segueixen les targetes de crèdit (lleugerament per damunt del 50 per cent), les transferències bancàries (37,9 per cent), les plataformes de pagament (33,1 per cent); i els pagaments amb el mòbil (27,8 per cent), xecs (2,4 per cent) i diners virtuals (0,8 per cent).

Igualment, els resultats de l'enquesta, assenyalen que les principals raons per a l'ús dels mitjans de pagament electrònics per part del consumidor són la seua comoditat i senzillesa, així com la seua acceptació en Internet. No obstant això, entre els principals frens al seu ús destaquen la seua acceptació, existint molts establiments que no els accepten (ja siguen targetes a l'hora de pagar xicotetes quanties del dia a dia, *paypal, pagaments amb mòbil), el cost de les comissions del mitjà de pagament (targetes, *paypal) i els problemes tecnològics (falta de connexió a Internet, falta de bateria, etcètera).

Prudent avanç del crèdit al consum

Quant als frens en l'acceptació, cal destacar que en l'avantprojecte de Reial decret llei 18/2019, dirigit a traslladar la Directiva de Serveis de Pagament 2, existia una disposició final tercera en la qual s'obligava a empresaris o professionals, a oferir als consumidors la possibilitat d'utilitzar instruments de pagament alternatius a l'efectiu en transaccions superiors a 30 euros. Aquesta ha sigut la primera vegada que el legislador decidia regular l'acceptació des del punt de vista dels consumidors, i amb això es va intentar incrementar la competència en el sector dels sistemes de pagament i, al mateix temps, frenar el frau fiscal que es pot produir quan el pagament es realitza en efectiu. No obstant això, finalment el tenor literal s'ha retirat de l'articulat, sent així una oportunitat perduda per als consumidors, ara que ja s'ha aprovat la norma.

Quant a la resistència al seu ús propiciada pel cost de les comissions, en 2014 el Govern va anticipar un reglament europeu dirigit a limitar les taxes d'intercanvi, de manera que els bancs baixaren les taxes de descompte al comerciant (les comissions que aquests paguen a l'hora d'acceptar targetes de pagament). Un dels arguments del legislador era que amb aquesta mesura, els pagaments electrònics anaven a augmentar; tanmateix, això no ha sigut així, ja que segons un estudi del Banc Central Europeu, realitzat en 2017, només el 66 per cent dels punts de venda a Espanya accepten pagaments electrònics, situant-se per davall la mitjana de la UE, i el 87 per cent de les transaccions comercials es realitzen en efectiu. Espanya és el quart país de la UE en l'ús d'efectiu, superat només per Malta (92 per cent), Grècia (88 per cent) i Xipre (88 per cent). La conseqüència d'implementar aquesta mesura és que els bancs pugen les comissions als consumidors en el manteniment dels comptes bancaris, targetes, retirada d'efectiu o en els propis interessos de la targeta de crèdit, per a compensar la pèrdua d'ingressos patida en reduir-se les comissions que paga el comerç, veient-se el consumidor clarament perjudicat.

L'Administració ha de desenvolupar polítiques en pro de la transformació digital

A tot això cal sumar la limitada alfabetització digital del consumidor espanyol. Segons l'Índex d'Economia i Societat Digital (*DESI), que acaba de publicar la Comissió Europea, Espanya suspén en competències digitals, situant-se per davall de la mitjana europea, aspecte de gran rellevància i enfront del qual *ADICAE, des de la seua posició d'associació de consumidors, ha iniciat una campanya d'accions per a capacitar als usuaris en l'ús de les noves tecnologies.

És evident, per tant, que l'ús dels mitjans de pagaments electrònics a Espanya continua en nivells inferiors als de països del nostre entorn, malgrat les creixents iniciatives empresarials i el sorgiment de nous canals, noves tecnologies i nous agents en aquest àmbit. I si des de l'Administració es pretén desenvolupar polítiques efectives en la transformació digital de l'economia del país, i si es vol eixir dels llocs de cua en l'acceptació de mitjans de pagament electrònics, és imprescindible dotar de protecció i garanties als consumidors com a instrument fonamental en el nou mercat que s'està conformant, amb importants desenvolupaments tecnològics que vénen per a quedar-se.

Pot consultar la notícia original ACI