L'alvocat és un de fruits més populars a tot el món. Les seues propietats no han passat inadvertides en el nostre país i cada vegada es consumeix més.

És un fet, l'alvocat està de moda i porta així bastant temps. No en va, en una succinta cerca per la famosa xarxa social Instagram, la paraula 'reclamat' –el seu vocable en anglès– llança una apabullant xifra de vuit milions d'imatges referides a aquest fruit. A Espanya la situació és molt similar. No hi ha dubte que ens hem enamorat de l'alvocat i que a més el cultiu del mateix està ja consolidat. Tot va començar fa 40 anys en la comarca malaguenya de la Axarquía, quan es van plantar els primers arbres procedents de Califòrnia (EUA). En aquells primers anys els productors van arribar a organitzar jornades per a evangelitzar al consumidor sobre aquest nou producte i els seus enormes beneficis. Ara, en canvi, l'alvocat és dels fruits més cobejats, doncs el mercat europeu demanda una mitjana d'entre 5.000 i 5.500 tones setmanals. Açò sí, solament és possible gaudir del nostre alvocat entre desembre i juny.

Un filó

El filó de ser un producte a l'alça i la seua gran rendibilitat –amb preus que ronden els 3 euros el quilo– fan que els productors, si el clima és propici, es decanten pel seu cultiu. D'aquesta manera, s'ha convertit en el perfecte candidat per a agricultors en *ciernes en zones com Màlaga, Cadis, les Illes Canàries o Alacant. En aquesta última província, l'alvocat ha desbancat a plantacions tradicionals de cítrics en comarques com la Marina Baixa, segons arreplega un informe de l'organització agrària Asaja-Alacant. Sense anar més lluny, en la localitat de Callosa d´en Sarrià hi ha 300 hectàrees dedicades a aquest fruit, més del doble que fa cinc anys, i la seua exportació creix cada any a Europa. No obstant açò, de moment a Espanya la demanda d'alvocat és alguna cosa menor que en la resta d'Europa, doncs a pesar que hem passat de 200 grams per habitant a quasi un quilo, encara estem molt lluny de països com França, el consum dels quals és de prop de dos quilos per habitant a l'any.

Recolectadora d'alvocats.

En canvi, a Amèrica del Nord l'alvocat comença ser tan primordial com el propi aire si s'ha de jutjar pel milió de tones a l'any que consumeixen. Actualment, el major consumidor mundial d'alvocats és EUA, la passió dels quals aguacatera satisfà en gran manera Mèxic (amb un 70%). Solament en l'estat mexicà de Michoacán es produeixen 120.000 tones d'alvocat al mes. Pot semblar desproporcionat, però durant megaevents com la Super Bowl de 2017 es van arribar a exportar 100.000 tones (el guacamole amb nachos és un dels snacks favorits dels nord-americans). Aqueix mateix any, Mèxic va produir el 30% del total dels alvocats que es van collir en el món; és a dir, un milió i mitjà de tones.

Impacte mediambiental

No obstant açò, aquesta moda de l'alvocat podria tenir un important impacte ambiental. I per què? Perquè, segons ‘Els avocats du diable’ (Els alvocats del diable), emès el passat 21 de setembre en France 2, aquest cultiu s'està berenant els boscos de certs estats de Mèxic on la seua producció és massiva. En concret, en sol cinc anys, en aquest país s'han desboscat 170.000 hectàrees de pi. Així, entre 1980 i 2015, segons el Servei d'Informació Agroalimentària i Pesquera (*SIAP), la superfície sembrada va passar en *Michoacán de 30.979 a 134.941 hectàrees. El problema és que la pràctica habitual per a aconseguir noves terres és calar foc als boscos en els quals posteriorment es plantaran arbres d'alvocat. També s'opta per plantar els *aguacateros sota els pins que, d'aquesta manera, aconsegueixen passar inadvertits davant els ulls de les autoritats.

Encara que nutricionalment l'alvocat és irreprotxable, doncs conté vitamina A, C, D, I, B-6, B-12 i K, millora la salut cardiovascular i és fins i tot beneficiós per a la pell, sí que presenta un gran inconvenient: la petjada de carboni. Per aquest motiu s'haja començat a valorar qüestions com la procedència del producte, doncs segons un estudi realitzat per Carbon Footprint Ltd, un xicotet paquet de dos alvocats suposa una emissió de 846.36 g de CO2, quasi el doble de la grandària d'un quilo de plàtan (480 g). I per què? Doncs en gran manera s'explica pel transport de la popular fruita. Ha de viatjar milers de quilòmetres i el seu consum d'energia és molt elevat per a mantenir-la refrigerada. I és clar, tot açò contribueix a l'escalfament global. A més, segons l'activista Tristram Stuart en el seu llibre 'Waste: uncovering the global food scandal', hem d'apostar per productes de proximitat si volem acabar amb el desaprofitament alimentari global. No en va, es calcula que prop de dues terceres parts dels productes es malgasten abans fins i tot d'arribar a les mans del consumidor per culpa de la cadena d'intermediaris.

Alvocat nacional

Altra de les raons per a decantar-nos per l'alvocat nacional és que el seu cultiu està més controlat que el procedent d'altres països. Sense anar més lluny, se sospita que en algunes plantacions d'aquest fruit a Mèxic es podrien emprar pesticides l'ús dels quals està prohibit a Europa, almenys així es desprèn del reportatge ‘Els *avocats *du *diable’, que hem citat anteriorment. Per descomptat, una altra important diferència és la seua frescor, doncs és preferible un producte que s'ha collit fa uns escassos dies (i fins i tot la vespra) a un altre que ha hagut d'afrontar un viatge de milers de quilòmetres durant diversos dies. En suma, sembla que tenim sobrades raons per a començar a mirar el *cuentakilómetros no solament de l'alvocat, sinó de tot el que mengem.