Les llars espanyoles van consumir menys pa en 2017. Així ho revelen les dades publicades pel Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació (MAPA) en el seu informe "Consume alimentari a Espanya 2017", que indiquen un descens del 2,5% respecte a l'any 2016. Davant aquest fet, és important tenir present la importància d'aquest aliment en la dieta mediterrània i el paper que juga en el context d'una dieta equilibrada.

Els resultats presentats segueixen la línia dels de l'enquesta "Hàbits i consum de pa a Espanya", presentats per Pa Cada Dia el passat any i que ja van desvetlar que un 33,4% dels espanyols prescindeixen del pa perquè pensen que engreixa o per creure que no és necessari en el context d'una dieta equilibrada. Aquestes creences sense consistència científica generen desconfiança entre la població.

No obstant açò, l'informe del MAPA també revela que el consum d'altres aliments bàsics com el pa ha descendit. Entre ells es troben alguns com les fruites fresques (-3,5%), les hortalisses i creïlles fresques (-3,6%), l'oli (-3,8%), la carn (-1,4%) o el peix (-3,3%).

El que et perds si ho deixes de costat
Segons els experts, el pa és un aliment ric nutricionalment i no hi ha per què prescindir d'ell, sempre dins del context d'un estil de vida saludable. Els aliments que aporten hidrats de carboni complexos són una font d'energia essencial en la nostra dieta diària. Tant és així que diverses guies nutricionals afirmen que els carbohidrats han de representar entre el 50% i el 60% del total de les calories diàries que ingerim. En aquest sentit, les recomanacions sobre el consum diari d'hidrats de carboni giren sempre entre les cinc i les sis racions, que poden ser en forma de pa i cereals, entre uns altres.

El pa contribueix a obtenir els nutrients necessaris en una dieta equilibrada. Proporciona fibra, diverses vitamines (tiamina, *riboflavina, *niacina, *piridoxina, àcid *fólico) i minerals (seleni, calci, ferro, iode, magnesi, zinc). Entre els beneficis que aquests nutrients aporten a la salut estan, per exemple, la millora de la capacitat cardiorrespiratòria i fins i tot del rendiment esportiu en esportistes, segons concloïa l'estudi 'Healhy Lifestyle in Europe by Nutrition in Adolescence '(HELENA).

En el cas de les varietats integrals, s'ha demostrat que són fonts importants de fibra, compostos fenòlics, *carotenoides, motiu pel qual també s'ha demostrat que el seu consum suposa un menor risc de mortalitat i un menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i obesitat i càncer d'intestí.

Les comunitats autònomes on es menja més pa
Els espanyols van consumir un total de 32,54 kg per persona a l'any. Les dades mostren a més que el pa és el segon producte de major rellevància del total d'aliments consumits fora de la llar, representant el 13,4% dels quilos-litres consumits, mentre que la proporció que representen dins del consum domèstic és de 8,3%.

Els andalusos van consumir al voltant de 283 milions de kg de pa en 2017, convertint-se en la comunitat autònoma amb un major volum de consum el passat any. Als andalusos els van seguir els habitants de Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Galícia.

En el que al consum per càpita respecta, els gallecs van ser els qui van realitzar un consum major, amb 43 kg anuals per persona, seguits de navarresos, asturians, castellanoleonesos i bascos. En el costat *contario, madrilenys i balears no aconsegueixen els 30 kg anuals per habitant.

Pot consultar la notícia original ACI