El teu telèfon sona en el moment més inoportú per a oferir-te paquets telefònics, segurs o targetes? T'agradaria poder identificar a qui pertanyen aqueixos números desconeguts? Perquè ho tens difícil. Hem intentat identificar a qui corresponen més de 200 números de telèfon i en el 66% dels casos no ha sigut possible. OCU demana canvis perquè siga possible identificar l'origen de les anomenades comercials.

Arribes a casa desitjant asseure't tranquil·lament a descansar i sona el telèfon. En la pantalla apareix un número que no està en la teua agenda. Dubtes si contestar. Serà una crida important, el missatger que et porta un paquet, el centre de salut...? O es tractarà, una vegada més, d'una trucada que t'ofereix una línia mòbil, una assegurança o una tarifa “irresistible”? Fart d'aqueix *spam telefònic ho deixes passar i decideixes cridar més tard per a saber qui era. És possible identificar la procedència de la crida?

La llei exigeix que siguen identificables

Sobre el paper, la llei reconeix als consumidors aqueix dret a saber i especifica que les anomenades comercials han de fer-se des d'un número “identificable”. Aquesta normativa de l'any 2009 pretenia acabar amb l'ús indiscriminat de numeracions ocultes, que ja no s'utilitzen. Normalment, en les pantalles apareix un número mòbil o fix, moltes vegades amb la seua procedència geogràfica. Amb això, es compleix formalment el requisit legal d'identificació.

Tanmateix, OCU ha comprovat que, en moltes d'aqueixes crides, en la pràctica és impossible esbrinar qui està cridant i exercir el dret al fet que s'esborren o canvien les nostres dades.

No cola: només una de cada tres s'identifica

Després de recopilar 212 números fixos i mòbils que havien tractat de comunicar amb un grup d'usuaris, vam retornar les crides per a esbrinar de qui venien. Si no s'aconseguia al primer intent, es repetia fins a tres vegades. Quan vam establir contacte, consultem com exercir el dret a donar-nos de baixa de la seua base de dades perquè no ens tornaren a cridar.

En el 66% de les crides no s'identifica l'origen

Només aconseguim esbrinar a qui pertanyien el 34% d'aqueixos números misteriosos. En aquests casos,un operador atenia el telèfon o un contestador identificava la companyia a l'altre costat de la línia. En els altres casos:

•  saltava una locució de l'operador telefònic informant que el número no està en servei o no rep crides entrants,
•  en altres ocasions, no hi ha to de crida o es talla,
•  altres vegades, el número donava sempre senyal de comunicar,
•  si ens responien, ens deixaven en espera escoltant una música o amb l'excusa de “tots els nostres operadors estan ocupats”.

En la pràctica, dues de cada tres crides venen de números no identificables. Així que això que 's'identifica' #*Nocuela.
Les companyies de telefonia, les que més diuen

El spam telefònic és una realitat, i els operadors de telecomunicacions són els líders.

Entre les companyies identificades, quasi la meitat de les trucades (47%) provenien de companyies de telefonia, un 30% de comercialitzadores d'energia i un 15% del sector financer, asseguradores, assessoria legal... Òbviament, com les crides identificades van ser una minoria, també pot haver-hi anomenades des d'altres sectors.

Esborrar les dades, missió quasi impossible

Cancel·lar la informació que tenien registrada va ser impossible quan no es va poder esbrinar qui era l'encarregat de la base de dades. Tampoc quan aconseguim la identificació va resultar senzill: només en un 30% de les ocasions van donar pautes clares per a sol·licitar la baixa, mitjançant un menú o un correu electrònic. Les comercialitzadores d'energia van ser les que van donar més facilitats per a exercir aquest dret.

En una de cada tres ocasions no van donar cap indicació de com podíem demanar la baixa o van donar alguna excusa o ens van penjar. Les companyies que van posar més pegues van ser els operadors de telefonia

En altres casos, el resultat de les nostres gestions va ser dubtós (“prenien nota”, remetien a la seua política de privacitat o a la companyia origen de la crida). Aquest va ser el procedir més comú en les empreses de l'àmbit financer.

Aquests comportaments s'allunyen del que es preveu en la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (*LGDCU), que reconeix als consumidors aqueix dret d'accés i rectificació de les seues dades.

Una norma poc efectiva

Les crides de telemarketing estan regulades per l'article 96 de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i també s'aborden en la Llei de Competència Deslleial de 2009. A més, existeix un Codi ètic que no és d'obligat compliment. La normativa insisteix en diversos punts:

• Sense números ocults: la llei considera competència deslleial realitzar propostes reiterades per telèfon i especifica que els consumidors poden oposar-se a rebre-les, per a això els números han de ser identificables, però no concreta com. N'hi ha prou que es veja un número en pantalla en lloc del misteriós “número ocult”?
•  Sense reiteració: la norma indica que els contactes no han de ser reiterats, però sense especificar en què consisteix la reiteració (diverses vegades en un dia, en una setmana, en un mes...?)
•  Informar dels fins comercials: la *LGDCU especifica que les crides de *telemarketing han d'identificar quina empresa crida a l'inici de la conversa i aclarir que la fi de la trucada és comercial.
•  Informar dels drets de protecció de dades: cal informar el consumidor que té dret a accedir a les seues dades, a modificar-los i a oposar-se a rebre aqueixes trucades i a rebre un justificant que l'ha exercit. Per a crides automatitzades, el consumidor ha d'haver donat el seu consentiment exprés.
•  Restricció d'horari: aquest tipus de crides no estan permeses després de les 21 hores, ni abans de les 9 del matí, ni en caps de setmana o dies festius.

Però segons els resultats de l'estudi, la legislació vigent és poc efectiva: es pot complir formalment sense que servisca als consumidors per a protegir els seus drets. Algunes empreses han signat un codi ètic que estableix unes certes limitacions, però és una cosa voluntària, que per a OCU és insuficient.
Cal garantir els drets dels usuaris

OCU sol·licita que la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris garantisca el dret dels consumidors a

•  Identificar de manera senzilla a l'empresa que li contacta (amb una base de dades pública, una locució amb el nom de l'empresa que ix-te si la crida no és atesa...). Els números han de correspondre a línies reals identificables per a l'usuari.
•  Exercir els seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició a les seues dades en el mateix canal telefònic usat per a contactar amb ells.
•  Que es limite el número i la freqüència admissible de les crides.

Com evitar crides indesitjades?

•  Per a evitar totalment aquest tipus d'anomenades comercials no desitjades cal inscriure's en la Llista Robinson (www.listaronbinson.es), especificant si no es desitja ser contactat per telèfon, correu postal, correu electrònic o missatges SMS. Així només podran contactar-te les empreses a les quals dones un consentiment exprés.
•  Una altra opció és usar la funció d'identificar anomenades *spam que ofereixen algunes versions de *iOS i Android.
•  Buscar el número de telèfon en Internet, per a veure a quina empresa pertany o si el número figura en alguna llista de *spam o números sospitosos.

Consulta la notícia original ACI