De nou, en iElektro, parlem de les reclamacions presentades per consumidors enfront de les companyies elèctriques per una defectuosa prestació del servei i el rescabalament dels danys ocasionats en béns i propietats.

S'entén per reclamació, una comunicació que un usuari dirigeix a l'empresa comercializadorao distribuïdora quan s'ha produït una defectuosa prestació del servei que ha generat un dany.

Així mateix, el concepte consumidor ve recollit en l'article 3 del RD Leg 1/2007, de 16 de novembre (Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris): “són consumidors o usuaris les persones físiques que actuïn amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió. Són també consumidors a l'efecte d'aquesta norma les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial”.

És a dir, el rellevant és que no existeixi en l'usuari/reclamant una finalitat lucrativa o mercantil, per la qual cosa aquesta norma deixa fora de la protecció a les empreses, professionals i autònoms, la qual cosa com veurem més endavant és fonamental a l'hora d'acreditar la diligència en la prestació del servei.

És important assenyalar que el mateix cos legal ens indica que l'electricitat, contràriament al que creiem, no és un servei sinó un producte: “A l'efecte d'aquest capítol es considera producte qualsevol ben moble, encara quan estigui unit o incorporat a un altre ben moble o immoble, així com el gas i l'electricitat”.

Per això, aquell consumidor que es vegi perjudicat per qualsevol producte ha de provar el defecte, el dany i la relació de causalitat entre tots dos per poder ser així rescabalat mitjançant la reparació integra del dany causat. En el nostre cas, el consumidor elèctric ha de provar la defectuosa qualitat del subministrament elèctric i els danys soferts a conseqüència de la mateixa.

Relacionat: El MWC2016 premia a Telefònica pel seu Pla d'Eficiència Energètica
En aquest sentit, la qualitat de servei és el conjunt de característiques tècniques i comercials, inherents al subministrament elèctric exigible pels subjectes, consumidors i per l'Administració. Aquestes característiques que defineixen la qualitat en el servei són: La continuïtat del subministrament, relativa al nombre i durada de les interrupcions del subministrament; la qualitat del producte, relativa a les característiques de l'ona de tensió; i la qualitat en l'atenció i relació amb el client, relativa al conjunt d'actuacions d'informació assessorament, contractació, comunicació i reclamació.

Si falta qualsevol d'aquestes característiques de qualitat, el consumidor i l'usuari poden ser rescabalats per això i és llavors quan parlem de defectuosa prestació del subministrament.

I d'aquesta prestació defectuosa es poden derivar danys, la majoria deguts a sobretensiones, però també existeixen danys derivats de corts, que podran tenir una durada superior o inferior a 3 minuts. El sistema TIEPI(temps d'interrupció equivalent de la potència instal·lada en mitja tensió) solament recull els corts superiors a 3 minuts, per la qual cosa els microcortes no queden reflectits en l'aplicació CEL segons els paràmetres recollits en l'Ordre RESSÒ/797/2002, de 22 de març.

A nivell administratiu les interrupcions se sancionaran conforme al RD 1955/2000, d'1 de desembre, sent la quantia de les mateixes ridícula. Però l'article 105 d'aquest RD 1955/2000 permet acudir a la via judicial civil per reclamar els danys i perjudicis causats i he aquí on es desenvolupa la major part de les reclamacions amb danys, ja que els danys solen ser elevats.