Fibres naturals, 100% civada, integral... Fins fa poc, l'empaquetat i etiquetatge d'una galeta venuda a Xile la presentava com una alternativa idònia per a esportistes o per a gent desitjosa de portar una vida sana. Però des de juny de 2016, amb l'entrada en vigor en el país sud-americà de la llei 20.606, l'atractiu embolcall de la galeta es va veure tacat per tres segells negres: alt en sucres, alt en calories, alt en greixos saturats.

La galeta, com a centenars de productes, es va veure afectada per aqueixa nova norma d'etiquetatge d'aliments, que obliga a indicar clarament en el frontal dels envasos si superen els nivells considerats dins del límit del saludable en aquests quatre aspectes. Aqueix alt, enquadrat en un octógono que recorda als senyals de stop o pare, té una mica de joc de paraules per a enviar un advertiment clar i inconfusible per al ciutadà: el que vostè va a menjar-se depassa de llarg la quantitat recomanada de sucre, sals, calories o greixos. Si vulgues, menge-li-ho, però sabent què és el que menja.

“Abans d'aquesta llei, com segueix ocorrent en altres països, tu prenies qualsevol producte i la informació nutricional era críptica, quasi impossible de desvetlar”, critica el senador xilè Guido Girardi, principal impulsor de la norma. “Són difícils de llegir, i no és casualitat. Jo necessite ulleres per a veure la lletra. Però si me les pose, què pot saber un ciutadà que no siga especialista del que significa sucres lliures, grams per 100 grams, àcids grassos parcialment hidrogenats…?”, es pregunta el polític, que és també mèdic.

El sobrepès i l'obesitat són una de les principals amenaces per a la salut pública a Xile, després d'Uruguai, el país amb pitjors dades de tota Amèrica Llatina. Almenys 63 de cada 100 adults xilens pesen més del que haurien de, i quasi 29 de cada 100 són obesos. Entre els xiquets de sis anys, la meitat pateixen sobrepès i un de cada quatre, obesitat.

“Quan comencem a analitzar les causes, vam veure que es violava un dret bàsic, que és el dret a saber el que un menja”, rememora Girardi, que no es camina amb remilgos a l'hora de criticar a la indústria alimentària. La idea inicial va ser adoptar l'anomenat sistema del semàfor, que ja utilitzen països com Regne Unit o Equador. Aquest model marca amb colors (roig, taronja i verd), el percentatge de sals, sucres, calories, grasses o greixos saturats presents en cada producte, d'acord amb les quantitats diàries recomanades per a adults.

"El que se cerca és que la indústria entenga el problema, reflexione i a través dels desincentivos que té aquesta llei modifique les seues pràctiques i comence a produir aliments de debò"

Espanya, al costat d'altres països de la Unió Europea, va rebutjar implantar el semàfor al·legant que podria confondre al consumidor per la seua simplicitat. Amb ell, productes lliures de sucre, però amb edulcorants, obtindrien llum verda mentre altres aliments rics en greixos saludables, com l'oli d'oliva, rebrien llum roja. “Aqueix és un model informatiu cap al qual es mou la indústria, perquè permet al consumidor educat —perquè també cal educar-ho— tenir un criteri informat per a valorar una ingesta balancejada”, sosté Mario Montero, president de l'Agrupació Llatinoamericana de la Indústria d'Aliments i Begudes (Alaiab).

“Ara dAceptariuen açò, però en el seu moment les empreses van fer pressió perquè no ho implantàrem”, acusa *Girardi. “I ens vam veure obligats a cercar altres mètodes: preguntem als xiquets quins etiquetatge els quedava més clar, i en els estudis amb menors ens van dir que el senyal de stop negra. El fet que ara la indústria no la vulga ni veure ens confirma que  van encertar”. Montero discrepa. “El model xilè no cerca informar, sinó advertir. Li diu a la gent: ‘No menge vostè açò, que és dolent”, retrau el representant empresarial. “Nosaltres apostem per la informació”.

Una explosió de diabetis

Des de 1980 fins a 2014 (últimes dades de l'OMS), el nombre d'adults diabètics ha passat de 108 a 422 milions. En 2015, aquesta malaltia va ser la responsable d'1,5 milions de morts. La gran majoria dels diabètics del món pateixen el tipus 2, el principal factor del qual de risc és un excés de greix corporal. Segons la pròpia OMS, el sobrepès i l'obesitat, a més de la falta d'activitat física, donen origen a una gran proporció de la càrrega mundial de diabetis.

Consumir molts greixos (especialment saturades) i poques fibres vegetals s'associa amb major sobrepès, amb major risc de diabetis o amb ambdues. A més, algunes dades recents apunten a una associació entre el consum elevat de begudes ensucrades i el reg de diabetis de tipus 2.

“Com més s'allunya la nostra dieta d'aliments naturals, complets i sense processar, més associada està a un major risc de malalties no transmissibles com la diabetis, l'obesitat o problemes cardiovasculars”, sosté la dietista i divulgadora nord-americana *Penny *Brooks.

A Espanya, pràcticament un de cada 10 adults és diabètic (9,4%), el doble que en 1980.

A Xile, superar els barems establits per experts en salut (que s'han anat rebaixant de forma gradual per a donar temps a l'adaptació) obliga a portar els segells negres. Però, a més, estableix limitacions a l'hora de publicitarse davant públic infantil: diferents estudis demostren que en els primers anys de la infància es fixen gran part de les preferències alimentàries que ens acompanyaran la resta de les nostres vides.

La norma xilena també veta l'ús de joguets o premis com a ganxo per al seu consum. L'ou de xocolata Kinder o el Happy Meal (Capseta Feliç) de les hamburgueseries McDonald’s han sigut alguns dels damnificats. A més, es prohibeix que els productes marcats s'embenen en col·legis o que l'Estat els compre per a incloure'ls en els programes d'alimentació escolar o en els menús hospitalaris.

“El que se cerca és que la indústria entenga el problema, reflexione i a través dels desincentivos que té aquesta llei modifique les seues pràctiques i comence a produir aliments de debò”, diu *Girardi. Ara com ara no hi ha dades que reflectisquen que el nou etiquetatge de Xile haja provocat canvis substancials en la dieta dels seus ciutadans. Funcionen els advertiments?

“L'etiquetatge és solament un angle del sistema alimentari”, segons Anna Lartey, directora de Nutrició de la FAO (agència de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura). “Per a tenir èxit i canviar les dietes actuals, que ens estan matant, hem d'atacar el problema des de diferents posicions”. Entendre com afecta la transformació global de tot el sistema a les nostres dietes, la nostra forma de vida, i la nostra salut.

Pot consultar la notícia original ACI