Les empreses sempre han cercat masses, grups prou concorreguts com perquè els seus productes troben eixida consistent. Durant anys el seu objectiu van ser els *baby-*boomers, una generació nascuda en els 60 que van arribar a la fi de segle XX amb la necessitat de consumir, hipotecar-se, *procrear o comprar bolquers. Dues dècades dins del nou segle, aqueixa massa ja pentina cabells blancs... però segueix sent objecte de desig .

"Curiosament les empreses es fixen en els *millenials, que són un col·lectiu molt menor en nombre als *babyboomers", explica a 20minuts Laura Rosillo, especialista en gestió de l'edat. "Els majors van a ser els grans consumidors per pura estadística", afig consultor i sociòleg Juan Carlos *Alcaide; "a mi m'agrada parlar del *madurecescente i del *viejennial, uns Peter Pa que no voldran fer-se majors i cercaran la felicitat costi el que costi".

Ells seran els estels futurs del mercat. Avis de 65 anys, persones ja han amortitzat la hipoteca, han emancipat als seus fills i dediquen la seua vida a decidir com consumir la seua pensió. "Les seues necessitats tindran un efecte significatiu en mercats existents o emergents", apunta la Comissió Europea en la seua iniciativa *Smart *Silver *Economy —el sobrenom que referencia el color platejat del cabell— que calcula que en 2060, un de cada tres europeus tindrà més de 65 anys.

"Anem a una societat de quasi centenaris, cuidats per septuagenaris que són alhora cuidats pels fills dels actuals immigrants i per la tecnologies", intueix *Alcaide. La seua asseveració ve suportada per xifres. Quasi 8,9 milions d'espanyols superen els 65 anys, segons l'INE, quan al començament de segle eren amb prou faenes set i el seu poder adquisitiu era inferior: la pensió mitjana de jubilació llavors era de 539 euros i ara ascendeix a 1.083 euros.

El mercat ja reflecteix el canvi: residències, *gerocultores, acompanyants, aliments *vitaminados, paquets turístics sènior, gimnàstica de majors, cremes *antiaging i fins a fabricants de plats de dutxes fan el 'agost generacional'. Fa una dècada, béns testimonials. Avui, motors de consum. I més a Espanya, on l'esperança de vida (83 anys) solament la supera Japó i on els majors de 50 anys (18,3 milions) dupliquen als menors de 18 anys (8,8).

És a aquest nínxol de quasi 20 milions al que es dirigiran les empreses de tot sector. "S'obri tot un ventall de noves oportunitats de negoci i de participació en la nova societat que està emergint a conseqüència de la revolució tecnològica que aconsegueix a tots els sectors de la nostra societat", diu Rosillo. I és que la tecnologia, de la mà de la domòtica, ho dominarà tot en uns anys. "Abaratirà de forma exponencial les cures i la *elaboracion de béns bàsics per al major ", explica *Alcaide. I si canvia la tecnologia, canviarà l'economia. I si canvia l'economia, el Govern tindrà tasca per davant.

La *silver *economy, diu *Alcaide, se suportarà en un model privat d'empreses i açò té un problema. Què majors podran permetre's una residència de luxe, una verdura biològica, un massatge terapèutic o un robot perquè li aconseguisca les pastilles de la diabetis? "L'Estat va a haver de preocupar-se... perquè va a obrir-se una bretxa entre qui puga permetre's aquests béns i els que no".

Productes i serveis que triomfaran en l'economia del futur

Aliments més saludables. Les llars de majors de 65 anys són els que més gasten més en alimentació —4.271 euros, dos-cents per sobre de la mitjana— i les seues necessitats especials no passen desapercebudes als botiguers. "L'envelliment poblacional és el factor que més influeix i més influirà en el nostre sector", explica a 20minuts José Ignacio *Magarzo, director general de *Asedas. La patronal dels supermercats observa que els majors consumeix més productes frescos, sans, fàcils de preparar i consumir, de volum i grandària reduïda, enriquits i funcionals. "Es preferiran productes que mantinguen la salut més temps... i és lògic pensar que els infantils i menys sans perdran pes", diu un *Magarzo que defensa el paper del súper per a atendre als majors "per la seua proximitat i preus competitius".

Residències al '*Melrose Plau'. A mesura que envelleix la població, més necessitat hi ha de residències. A Espanya existeixen 4.139 privades amb buits per a 284.200 persones, segons l'Observatori Sectorial *DBK, així com una "major demanda, un augment d'ocupació i una tendència a l'alça dels preus". Es paga per elles 1.500 a 1.800 euros de mitjana i a canvi reben serveis mèdics, alimentació saludable i companyia. Però aquest model actual pugues no ser l'únic. "Comença a obrir-se el nínxol de residències al *Melrose Plau", diu Juan Carlos *Alcaide; "llocs que els permeten viure solos en la seua casa però estar amb amics en grup quan ho desitgen, compartint les assegurances, els metges o la bugaderia".

Turisme orientat a majors. El turisme mundial ja no s'entén sense els majors. Existeixen fires dirigides a ells (com la de *Utrecht), i operadors majoristes especialitzats en aquesta edat . "Ara tenim un 20% de clients d'aquest perfil, però dins de trenta anys superarà el 50%", diu Rafael Gallego, president de *CEAV. En el futur, afigen des d'aquesta patronal d'agències de viatges, estaran més "bolcats" en el servei online perquè els futurs majors, ara, ja compren menys en agència física. El programa vacacional també canviarà. "Els majors de 65 anys són viatgers amb experiència, amb possibilitat d'escapades durant tota la setmanes i fora de períodes exclusius, volen hotels amb habitacions espaioses, llits alts, i menjars saludables, encara que cada vegada es diferencien poc en el turisme que desitgen", compte Gallego, que bandeja la imatge de l'ancià que va al balneari perquè, diu, els majors envelleixen cada vegada en millors condicions. "Els majors d'ara ens demanen turisme d'experiències i d'aventures", diu.

Robòtica domèstica per a la dependència. Des de *humanoides d'acompanyament perquè els majors no senten sols (com *Snow) a braços articulats per a alimentar als dependents (com *TIAGo), la robòtica va a jugar un paper fonamental. "La domòtica serà vital en la casa dels sèniors", diu *Alcaide; "s'ompliran de sensors que detecten sorolls, silencis escruixidors abans riscos de defunció...". I a mesura que s'estenga la seua producció, més assequible serà el seu preu. La UE atorga ja finançament a empreses que treballen en robòtica d'ajuda a dependents.

Acompanyament per a la solitud. L'INE calcula que un terç dels majors de 65 anys és depenent. Alguns necessiten cura contínua. Uns altres, potser solament requereixen assistència puntual en la llar. De qualsevol manera, es tendeix més a la professionalització d'aquest sector perquè els familiars, en molts casos, no poden dedicar-se a cura dels seus majors. A més, no tots poden pagar una residència i solament poden aconseguir a pagar els 700 o 800 euros de l'auxili a domicili. "Anem cap a un enorme problema de solitud en persones que viuen aparentment en societat", diu Juan Carlos *Alcaide.

Productes adaptats a l'accessibilitat. S'envellirà amb millor salut, però els anys no perdonen. "Pels seus les seues característiques cognitives i funcionals requereixen productes adaptats i tots són susceptibles d'adaptar-se", diu *Alcaide. "Aquests productes afectaran a la seua presa de decisions i tindran relació amb la presbícia, dolor articular, sordesa o falta de memòria", afig Laura Rosillo, especialista en gestió de l'edat. Així ho creuen en Avi Actual, una de les moltes tendes que actualment comercialitzen productes orientats a la tercera edat. "Portem 14 anys d'activitat i és cert que aquest tipus d'articles està normalitzant el seu ús", diu el seu gerent, Inés Venere, que identifica com a productes més venuts aquells relacionats amb la dependència —com els llits o les grues— així com els telèfons de tecles grans o els *localizadores per GPS para majors que es desorienten. "Hi ha subvencions públiques del 10% al 100% en funció dels ingressos de la persona major, sobretot per a adaptació d'habitatges i reforma dels banys, que intenten que els majors es mantinguen en les seues cases el major temps possible".

*Blefropastias, *lifitngs i altres retocs de cirurgia plàstica. Els avis que se senten joves van a voler també que aqueixa vitalitat es reflectisca en l'exterior. La Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, *Reparadora i Estètica (*Secpre) calcula que els majors de 60 anys són ara un 10% dels seus pacients. "Les intervencions que més demanda aquest grup són les *blefaroplastias [cirurgia de les parpelles] i el *lifting facial, amb gran diferència respecte a les següents, per la qual cosa és de preveure que l'envelliment poblacional vaja paral·lel a un increment de tals intervencions", explica la doctora Ainhoa Plaure, vocal de l'organització. "També les lipotransferencies s'empren molt en majors perquè permeten extraure greix sobrant d'alguna zona, com l'abdomen, i aplicar-la en unes altres que contribueixen a un aspecte envellit, com el adelgazamiento dels llavis o els solcs nasogenianos [les arrugues que descendeixen del nas als llavis]". Açò sí, seran intervencions per a qui puga permetre-li-les perquè la cirurgia plàstica estètica —i no *reparadora per accidents, cremades o seqüeles oncològiques— no està coberta per la sanitat pública.

Aquagym i bodybalance per a majors. Els majors de 65 fan més exercici que els menors de 35 i açò és alguna cosa que ja observen en els gimnasos. Sobretot als matins. "Notem des de fa anys que les persones d'edat madura passen més temps en el gimnàs que la gent jove que entrena de forma més intensa", diu Alberto García, gerent de la patronal d'instal·lacions esportives Fneid. Segons García passen en el gimnàs de dos a tres hores diàries perquè no solament ho han convertit en un hàbit *fisico sinó també en un acte social que els permet relacionar-se amb una altra gent. L'evolució demogràfica obligarà a millorar l'oferta per a aquest col·lectiu que demana exercicis més suaus i de condicionament físic. Però en Fneid diuen que les activitats seguiran sent les mateixes. "És veritat que es recomana el aquagym perquè és més suau i l'aigua té un efecte calmatiu, o el bodybalance perquè és una activitat de cos i ment amb impacte físic menor, però n'hi ha prou amb graduar la intensitat de qualsevol activitat", apunta García. "Els majors també usen cintes, màquines de tonificació... i moltes dones s'estan apuntant a zumba"

Cotxes autònoms. La competència entre marques per a avançar cap al cotxe autònom té als majors en el seu espiell. "Imagineu l'efecte positiu que pot tenir el vehicle sense conductor per al desplaçament dels majors cap a centres sanitaris", diu l'expert Juan Carlos Alcaide. O cap al supermercat, si la persona major viu en la perifèria dels centres urbans. Empreses com Google, Apple i Tesla, entre unes altres, porten anys treballant a aconseguir un cotxe capaç de conduir sense la necessitat que els reflexos i l'habilitat física del conductor entre en joc. En una societat més envellida, la seua expansió és inevitable.

Pot consultar la notícia original AQUI