Si furguéssim en les escombraries de qualsevol llar mitjana a Espanya, “trobaríem aliments útils que hem tirat a les escombraries i també aliments que s'han espatllat però que tirem sencers, sense haver tingut l'oportunitat de passar per una paella”, ens explica Ada Parellada, autora de ‘La cuina sostenible: idees, trucs i receptes per no tirar res’ (Cúpula). “I tot per mala previsió i per excés de compra”, afegeix.

Un terç dels aliments que es produeixen a tot el món es tiren a les escombraries. Segons el director general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Ren Wang, “si la pèrdua i el desaprofitament mundial d'aliments fos un país, seria el tercer major emissor de gasos d'efecte hivernacle i el major usuari de l'aigua de reg”.

Les causes són diverses i afecten a totes les baules de la cadena, des de l'origen dels aliments en el camp, passant per les indústries de transformació, distribució, menjadors escolars i restaurants, fins a les llars. No obstant això, de tot el desaprofitament, el 58% es produeix en les llars. “Són microbasuras i no tenim consciència que tirem aliments, ens fa l'efecte que és insignificant”, diu Ada Parellada. “Però la suma -subratlla- és un desaprofitament significant”.

El plàtan és el rei de les escombraries

“Tirem, sobretot, pa, perquè és molt econòmic i pensem que per tan pocs diners no mereix la pena donar-li una segona vida en forma de pa *rallado, torrades i *picatostes”. També tirem molta fruita “per la seva curta caducitat”. El plàtan és el rei de les escombraries. “perquè en la nevera, la seva pell es posa negra, encara que estigui perfectament, i fora d'ella el seu procés de maduració és molt ràpid”. També molta verdura “perquè ens *sobrevaloramos a nosaltres mateixos”, explica *Parellada. “Sabem que hem de menjar verdura i per això la comprem, però després no trobem el moment ni de cuinar-la ni de menjar-la”. També tirem bastant carn, “encara que això ja ens dol una mica més, perquè costa més diners”. I productes envasats per desconeixement del que signifiquen les dates de caducitat i consum preferent. “Prenem aquesta data com un acte notarial, ens dóna pànic excedir-la”.

Un problema que s'agreuja amb les generacions més joves, per les quals el record del gana queda llunyà. “A les mares hem de cuidar-les molt perquè en aquest aspecte ens ho poden ensenyar tot. Són catedràtiques de l'aprofitament”, explica Parellada. “Elles, davant una resta, veuen una gran oportunitat de fer un altre plat”.


Com evitar el balafiament d'aliments?

Per evitar tirar menjar a les escombraries, el més important és la planificació. “És superimportant saber el que vas a menjar al llarg de la setmana”, explica Parellada, i comprar en funció d'aquest menú “i no pel costum que tenim d'omplir la nevera”. A més, explica que a casa hem de fer les receptes per parts i avançar coccions, igual que es fa en els restaurants. “En un entorn urbà, amb el nostre actual estil de vida, és impossible fer unes mandonguilles de principi a fi diàriament”. Per això, després de la compra s'han de preparar brous, sofregits i algunes coccions. “Si tu tens la cuina avançada, quan arribis a les vuit de tarda a casa, cansat i desesperat, vas a obrir la nevera i en cinc minuts podràs tenir en la taula un menjar saborós”.

Sabem que hem de menjar verdura i per això la comprem, però després no veiem el moment ni de cuinar-la ni de menjar-la

“El més important és reconèixer el problema i pensar que tots podem fer alguna cosa”, explica Parellada. “No és un problema ni del Govern ni de la indústria, és un problema en el qual tots podem fer alguna cosa”. I sobretot, “cal adquirir la mirada del desaprofitament -explica Parellada-. Aquesta que davant un buffet pantagruélico ja no ens porta a pensar ‘quantes coses tinc per menjar’, sinó ‘quin horror, quantes coses es van a tirar’. La sobredimensión ens ha de donar més angoixa que plaure”.
Deu trucs contra el balafiament

1. Recupera el receptari de la teva àvia (bescuits i batuts)

Molts de nosaltres haurem vist com nostra mare feia una minúscula truita francesa amb l'ou que sobrava després d'arrebossar un peix o uns filets. En efecte, les mares i les àvies són mestres de el ‘no es tira gens’ i el receptari tradicional espanyol està ple de plats d'aprofitament. Les croquetes i la ropavieja són els grans clàssics, però hi ha molts més. A l'hora de les postres, el pudin servirà per aprofitar pa i altres peces de brioixeria endurides i els bescuits i batuts són perfectes per aprofitar la fruita molt madura.

2. Quiches, regirats i wok... on tot cap

I si no se t'ocorren més plats d'aprofitament, el teu as en la màniga seran aquests: qualsevol resta amb ou batut i nata sobre una planxa de massa de pasta fullada donarà lloc a una deliciosa quiche. Saltejar unes restes de verdura, carn o peix amb uns fideus d'arròs, salsa de soia i oli de sèsam, donaran lloc a un deliciós wok oriental.

3. Consum preferent o caducitat

Sabies que els iogurts ja no tenen caducitat, sinó data de consum preferent? La diferència és abismal. La caducitat indica la data a partir de la qual un aliment no ha de consumir-se. El consum preferent indica la data a partir de la qual alguna característica d'aquest aliment pot variar, encara que estigui en perfecte estat.

4. La rotació del rebost

Si odies quedar-te sense farina amb el bescuit a mitjà fer, o descobrir que amb prou feines tens arròs quan el sofregit ja està marxant, no està malament que tinguis un rebost amb excedent de productes bàsics, sempre que ho gestionis bé, clar. La clau és la rotació. Cada vegada que compris un paquet de sucre, un cartró de llet o una llauna de sardines, col·loca'ls per darrere dels quals ja tens. En la nevera, fes exactament el mateix, els iogurts recentment comprats, sempre situats per darrere.

5. Pells i mondas

Fins i tot les pells i mondas de verdures tenen el seu ús en la cuina. La part verda i dura del porro, els extrems durs dels espàrrecs i altres peladures de verdures són excel·lents per fer brous. La pell dels cítrics es pot confitar o usar para aromatitzar sucre. I amb les pells de les patates i de la fruita es pot fer un excel·lent i natural compost per a les plantes.

6. El fals estalvi del 3x1

En moltes ocasions comprem caixes de 5 quilos de maduixes al preu de 3, dues safates de xampinyó en oferta, 3 llaunes de pebrots del piquillo a preu de dos. Això té sentit si ets un gran consumidor de pebrots del piquillo o si estàs disposat a prendre maduixes per a postres a l'hora de menjar i sopar i un batut a mitjan tarda durant diversos dies. Però si parteix d'aquestes compres ‘per estalvi’ acaben espatllant-se, has fet un mal negoci. I no et deixis enganyar per la llarga data de caducitat de les conserves… Que tiri la primera pedra qui mai hagi descobert en el seu rebost una llauna de sardines caducada des de fa un parell d'anys.

7. Quantitat de pasta i arròs

En ocasions és difícil calcular la quantitat de pasta i d'arròs que s'ha de cuinar per a un nombre concret de comensals. Davant el temor de quedar-nos curts, sempre acabem coent molta més quantitat de la necessària. Una gran inversió per evitar el balafiament és invertir en un econòmic joc de mesuradors i dosificadors de espaguetis.

8. Cereals estovats

No hi ha per què tirar aquests cereals del desdejuni que es queden estovats en el seu gran paquet amb el rètol d'un 15% de producte gratis; n'hi ha prou amb posar-los en el forn a 100° C tapats amb paper d'alumini perquè tornin a cruixir com el primer dia.

9. Congelar

Congelar és estalviar… i tot un art. La carn i el peix es poden congelar perfectament; també el pa, i les verdures sempre que s'hagin escaldat primer. Encara que l'ideal és congelar aliments ja cuinats, de manera que cuinar de més no és excusa perquè el menjar acabi en les escombraries. I encara millor, les elaboracions prèvies com a brous o sofregits es poden congelar perfectament. Sigui com sigui, congela en porcions individuals, amb els aliments sempre ben embolicats, empaquetats i etiquetatges.

10. Les espines

Aquestes espines d'aladrocs i altres petits peixos…, saps que poden ser un excel·lent aperitiu? Passa-les per farina i fregeix-les fins a deixar-les ben *crujientitas. Estan riquíssimes! A Japó es prepara molt aquest aperitiu i aquí comença a veure's en alguns restaurants. *Dabiz Muñoz prepara en *DiverXo (3 estels *Michelin) un plat de roger en el qual, juntament amb els lloms, serveix l'espina i el cap, fregides i molt cruixents.

Pot consultar la notícia original ACI