Les companyies de telecomunicacions, els bancs i la sanitat privada han acaparat el 52,2% de les denúncies que els consumidors han realitzat davant les associació de consumidors *Facua durant el primer semestre de 2019. En aquest període, l'organització ha rebut 19.090 consultes de les quals ha obert 4.896 expedients de reclamació. Quasi una de cada quatre d'aquestes (24,0%) han sigut interposades contra *telecos, els qui lideren un altre semestre més la llista. L'associació ha criticat la “escandalosa” falta d'actuacions de les autoritats estatals i autonòmiques davant els “gravíssims fraus” i la “passivitat” dels últims anys que ha obligat a judicialitzar fraus massius com els de *dieselgate o les clàusules sol.

Dues dècades més tard, les *telecos continuen liderant el *ránking de denúncies dels consumidors. Les “ofertes enganyoses”, les “pujades fraudulentes de tarifes”, els “incompliments contractuals” i els “abusos” que cometen aquestes companyies, segons apunta *Facua, han encastellat a aquest sector novament a la primera posició després de sumar 1.175 reclamacions durant l'últim semestre. En els últims anys, les empreses de telecomunicacions només han sigut desbancades en moments puntuals per l'esclat de fraus massius com el cas Volkswagen, el tancament de *iDental o la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en contra de les clàusules sol.

La vigència de les empreses de telecomunicacions en aquest primer lloc mostra la “ineficiència” de les administracions, indiquen. *Facua critica que no hi haja un control del mercat per part de les administracions i que aquestes no prenguen mesures contundents. “La llei estableix que les administracions públiques poden multar a les empreses per valors de quatre a deu vegades el defraudat i, no obstant això, no ho fan”, reprova Rubén Sánchez, portaveu de l'organització. “Encara no han aplicat un càstig exemplar”, afig. Així mateix, exigeix que la potestat sancionadora no solament estiga en mans de les comunitats autònomes, com a fixa les lleis de consum aprovades en els anys 80, sinó que un organisme estatal siga dotat de competència per a aplicar multes exemplaritzants davant aquests fraus massius.

Per part seua, l'enorme nombre de casos que continuen obrint-se per a reclamar la devolució dels diners defraudats amb la clàusula sol ha posicionat a la banca com el segon sector amb més reclamacions. Els bancs han rebut un total de 734 denúncies per part dels consumidors, la qual cosa suposa un 15,0% del total. A la problemàtica de les clàusules sol, informen des de *Facua, es va unir la demanda de les despeses de formalització de les hipoteques, altres clàusules abusives en préstecs i el cobrament de comissions de forma irregular.

La sanitat privada ha copat el tercer lloc de la llista d'expedients oberts entre gener i juny amb el 13,2% de les denúncies. Les 646 reclamacions interposades van tindre el seu origen en les irregularitats i el tancament de les clíniques odontològiques *iDental, però no va ser l'única raó. Les males pràctiques i incompliments de contractes en altres empreses privades del sector sanitari, es van sumar a les nombroses queixes dels usuaris per la devaluació de la qualitat de la sanitat pública.

Després de la sanitat privada, els sectors que més reclamacions van rebre van ser els de les companyies d'electricitat i gas, que van ser objecte del 7,7%, motivats principalment per irregularitats en les factures i “enganys” en la contractació; les companyies asseguradores, amb el 6,5% de les queixes; i el sector del transport, fonamentalment l'aeri, que va sumar el 6,1% de les denúncies.

Fre als telèfons 902

Durant aquests primers sis mesos, els consumidors han presentat més d'un centenar de denúncies contra l'ús dels telèfons de pagament de les companyies, els 902, 901, 807 i internacionals. Aquestes són línies d'alt de cost que són utilitzades per les empresa per als seus serveis d'atenció al client. Els 902 no solament són un negoci per a les *teléfonicas, denúncia *Facua. Moltes de les empreses que obliguen a cridar a línies amb aquest prefix quan els consumidors tenen un problema o necessiten realitzar una consulta guanyen diners amb cada trucada que reben. Per això es resisteixen a substituir-ho per numeracions que no representen un sobrecost. “Com més denunciaves, més pasta guanyaven”, critica Sánchez.

Fins fa un parell d'anys, es pensava que aquestes línies eren lícites. No obstant això, es va observar que la llei no permet que el titular d'una línia de tarifació especial, entre les quals s'inclouen els 902, ingresse diners per rebre les trucades. El Reial decret 2296/2004, de 10 de desembre, pel qual s'aprova el Pla Nacional de Numeració Telefònica, recull que són “nombres de tarifes especials sense retribució per a l'anomenat". També ho diu el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (*Lgdcu), que planteja que els telèfons d'atenció al consumidor no poden incorporar "un import addicional en benefici de l'empresari".

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va revelar en 2015 que havia constatat un frau massiu en el sector energètic: almenys tretze comercialitzadores s'havien lucrat il·legalment a través de l'ús de línies 902 en ingressar elles mateixes un percentatge de l'import de les trucades. Va ser llavors quan l'actitud de la societat es va tornar més crítica amb el tema. Això és celebrat per l'associació de consumidors, que festeja que cada dia siguen més el que denuncien aquest frau. “Cada vegada hi ha més persones que anomenen a les companyies i els diuen 'sent, torna'm els quatre euros que em vaig haver de gastar quan et vaig donar un comunicat al segur i que em va cobrar la meua empresa de telefonia”.

Consulta la informació original AQUI