Una operació d'agrupació o reunificació de deutes consisteix a ajuntar tots els préstecs que té una persona (personals, crèdits en targeta, hipotecaris....) en un nou préstec hipotecari, reduint la quota mensual i allargant el termini de devolució del crèdit. Les quotes mensuals resulten més baixes i assequibles per al consumidor, però els interessos a pagar s'incrementen considerablement, la qual cosa fa que el pagament total del préstec reunificat siga bastant major que els anteriors junts.
El més important és calcular el cost total del servei que s'està contractant. Encara que la reunificació li suposarà una despesa menor cada mes, al final l'import total que s'acaba abonant és molt superior al del conjunt dels crèdits anteriors. A més, atés que el termini de pagament també s'allarga, és fonamental tindre en compte altres possibles despeses i préstecs que es puguen acumular en aqueix període, ja que es podria arribar a l'endeutament.
Sí. L'actual legislació concedeix al consumidor la possibilitat de desistir del contracte dins dels 14 dies següents a la seua signatura.
Vosté pot interposar una reclamació a través de:
No. No existeix cap norma que obligue a contractar una assegurança de vida en signar una hipoteca. La normativa del mercat immobiliari només exigeix una assegurança de danys que cobrisca el valor de l'immoble en cas d'incendi.
En primer lloc, cal dirigir-se a l'Oficina del Defensor del Client de la mateixa entitat. Aquesta oficina disposa de dos mesos per a contestar al consumidor. Si no contesten o la resposta no fora satisfactòria, caldria dirigir-se al Servei de reclamacions del Banc d'Espanya.
Les targetes de crèdit serveixen per a comprar ajornant o fraccionant els pagaments, així com per a obtindre diners en efectiu a crèdit. Pel seu ús se sol cobrar una quota anual. El límit del crèdit depén de la solvència i antiguitat de la relació amb l'entitat de crèdit i sol ser negociable.
Les targetes de dèbit són les comunament utilitzades en els caixers automàtics per a obtindre diners en efectiu, amb un límit diari, encara que també podem utilitzar-les com a mitjà de pagament de productes o serveis en nombrosos establiments. A diferència de les targetes de crèdit, la seua utilització només és possible si es disposa d'efectiu en el compte a la qual estiga associada la targeta, en la qual es descompta immediatament l'import dels pagaments efectuats. Cada vegada més entitats cobren una quota anual per la seua utilització.
En una transacció comercial concorren dues parts, una que ven o presta un servei i una altra que el rep, abonant aquest bé o servei. Aquesta relació comercial pot estar condicionada per algun contracte que vincule a les parts, com per exemple, un contracte de finançament, en el qual figura un clausulat que atorga uns drets i unes obligacions que els signants han de complir.
El més aconsellable és que si el consumidor considera lesionats els seus interessos econòmics tracte de renegociar els acords als quals arribara amb l'empresa, perquè les coaccions, amenaces, insults i descortesies no constitueixen infracció en matèria de consum.
Una entitat financera no pot obligar a suportar despeses per gestions que podria fer el consumidor personalment.
El consumidor només està obligat a suportar l'import de l'assegurança de danys.
L'entitat financera no pot tampoc obligar a contractar aquesta assegurança amb una companyia determinada, però el beneficiari de l'assegurança serà el banc.
Si perd o li roben la targeta, ha de posar el fet en coneixement de l'entitat bancària o de l'establiment emissor de la targeta amb la major rapidesa possible, perquè procedisquen a la seua anul·lació. No deixe de notificar-ho per escrit. A més, present una denúncia en la Policia més pròxima.
En la legislació espanyola no existeix cap norma sobre la responsabilitat de l'usuari de targetes de crèdit, per la qual cosa cal atendre el que estiga previst en el contracte i a la legislació general de protecció dels consumidors. No obstant això, existeix des de 1990 un "Codi de bona conducta del sector bancari europeu, relatiu als sistemes de pagament mitjançant targeta", al qual estan adherides gran part d'entitats bancàries. D'acord amb aquest Codi, les entitats han d'assumir la responsabilitat per les disposicions fraudulentes que patisquen els seus clients, excepte quan aquests hagueren actuat amb negligència greu en les seues obligacions de custòdia de la targeta i de notificació a l'entitat.
La pràctica més comuna de les entitats bancàries és establir unes clàusules de limitació de la seua responsabilitat per robatori o pèrdua de targeta, en els casos de sostracció de diners del compte. Tinga en compte que algunes d'aqueixes clàusules de responsabilitat poden ser abusives i per tant, nul·les. En cas de dubte, consulte amb el Banc d'Espanya.
Els registres de morosos són fitxers automatitzats de dades que tenen la finalitat de reflectir els incompliments d'obligacions dineràries tant de persones físiques com jurídiques, amb la finalitat que les entitats que concedeixen crèdits o préstecs puguen conéixer i valorar la situació d'un possible client que sol·licita determinat finançament. La finalitat d'aquests fitxers és donar seguretat al tràfic mercantil que, pel seu volum i rapidesa no permet efectuar investigacions sobre la persona amb la qual es contractarà. D'aquesta manera faciliten a les empreses o entitats de crèdit que ho sol·liciten, la informació necessària perquè puguen conéixer de manera senzilla si la persona sobre la qual es realitza la consulta té algun deute pendent en alguna entitat.
Normalment transcorreguts 90 dies de l'impagament d'una factura de gas, del telèfon, o de qualsevol deute, les empreses cedeixen les dades als registres com a mesura coercitiva perquè el client pague.
La Llei estableix uns requisits per a la correcta inclusió de les dades de caràcter personal en aquests registres: amb caràcter previ a la inclusió, el responsable del fitxer ha de verificar que el deute existeix, que és certa, que està vençuda i que, per tant, és exigible ja que ha resultat impagada. Això implica que ha d'haver-hi un requeriment de pagament previ per part del cedent de la dada, i que no haja sigut atés pel deutor. Després de la inclusió, i en el termini màxim de 30 dies des del registre, el seu responsable està obligat a notificar personalment a l'afectat aquesta circumstància. A més d'indicar la data en la qual se li ha donat d'alta, el motiu que el justifica, així com el nom i la direcció de l'entitat cedent de les seues dades i la quantitat a la qual ascendeix el deute.
Quan les dades siguen inexactes, incomplets o inadequats i fins i tot excessius, l'afectat pot exercir el seu dret de rectificació i/o cancel·lació davant el responsable del fitxer o davant l'entitat cedent de la dada, que han de rectificar o cancel·lar les dades en el termini màxim de 10 dies. Si el responsable del fitxer denegara la sol·licitud, pot acudir a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades instant la tutela dels seus drets. En qualsevol cas, si la inclusió il·lícita de les seues dades en un fitxer d'aquest tipus li ha produït algun perjudici, haurà de reclamar-los, en el seu cas, davant els Tribunals de Justícia.
Les dades referents a un deute impagat poden figurar en un registre de morosos durant un període màxim de sis anys, transcorreguts els quals i encara que el deute no haja sigut abonada s'han d'eliminar automàticament totes les dades registrades.
El compte corrent pot tindre un únic titular, o diversos titulars. Quan és de diversos titulars, hi ha dos tipus: de titularitat indistinta (o solidària), la qual cosa implica que poden disposar del compte qualsevol dels titulars indistintament; o de titularitat conjunta (o mancomunada), la peculiaritat de la qual és que per a poder disposar del saldo es precisa la signatura conjunta de tots els titulars. La informació d'aquesta mena de compte es dona a través de l'extracte bancari que envia el banc al domicili periòdicament.
En el cas de llibretes d'estalvi, el suport per a informar el titular és una llibreta. Quan el client ingressa el primer import, el banc li entrega la llibreta o cartilla d'estalvi, on es reflecteix la primera imposició efectuada. Totes les operacions que es realitzen, pagament o reintegrament, ingrés o imposició, i la liquidació d'interessos, quedaran anotades en la llibreta. Normalment el banc no remet extractes d'aquests comptes, atès que en la pròpia llibreta actualitzada es reflecteixen totes les anotacions realitzades.
El primer pas és reclamar davant els serveis o departaments d'atenció al client i els defensors del client vinculats a les pròpies entitats.
Departament o servei d'atenció al client: és un departament intern i especialitzat que ha de tindre l'autonomia necessària per a decidir sobre els conflictes.
El Defensor del Client és un òrgan extern a l'entitat i la seua creació és voluntària. Actuarà amb independència de l'entitat i total autonomia.
Si han transcorregut dos mesos sense haver rebut contestació, o no ha quedat satisfet amb la resposta, el segon pas que ha de donar el client és plantejar la reclamació davant el Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya, en la seua seu central (C/Alcalá, 48, 28014 de Madrid) o en qualsevol de les seues sucursals. Perquè aquest organisme admeta la reclamació, és necessari acreditar haver acudit amb caràcter previ al Servei d'Atenció al Client o Defensor del Client de l'entitat reclamada, és a dir, ha de presentar el resguard del certificat de correus o el segell d'entrada en l'entitat.
En la seua reclamació hauran de constar les dades identificatives del reclamant, el nom de l'entitat reclamada i els fets concrets que constitueixen l'objecte de la reclamació. Per això, haurà d'aportar-se tota la documentació de què dispose l'interessat en relació amb el fet reclamat.
L'expedient es resoldrà en un termini màxim de quatre mesos des de la data de presentació de la reclamació.
En tot cas, sempre es pot acudir als Tribunals de Justícia o bé a l'arbitratge si és acceptat per totes dues parts.
Les reclamacions acaben amb l'emissió d'un informe motivat en el qual es conclou si s'ha apreciat un trencament de normes de transparència i protecció de la clientela i/o si l'entitat s'ha ajustat a les bones pràctiques i usos bancaris.
Aquest informe suposa una opinió del servei, és a dir, no té efectes vinculants entre les parts, la qual cosa implica que el reclamant no pot entaular cap recurs. L'entitat reclamada tindrà un termini d'un mes comptat des de la notificació, per a comunicar si ha optat o no per rectificar la situació reclamada conforme a les conclusions de l'informe.
La subrogació del creditor, és a dir, el canvi d'entitat amb la qual es formalitza la hipoteca, sol obligar al pagament d'una comissió d'amortització anticipada, si així s'ha pactat, que en cap cas pot superar el 0,5% del capital pendent d'amortitzar en aquells préstecs formalitzats a partir del 27 d'abril de 2003 i de l'1% per als préstecs hipotecaris signats amb anterioritat. Igualment, la subrogació suposa unes despeses notarials i registrals que es calcularan sobre el capital pendent d'amortitzar en el moment de la modificació.
Respecte a la novació d'una hipoteca (o modificació substancial de les condicions del contracte) motivada per ampliació del termini, la comissió que l'entitat pot cobrar està limitada al 0,1% del capital pendent d'amortitzar. A més, per a calcular els honoraris registrals i notarials es prendrà com a base l'1 x 1.000 de la xifra del capital pendent d'amortitzar en el moment de la subrogació.
A més, les subrogacions i novacions de préstecs hipotecaris comporten uns aranzels notarials i registrals, als quals s'aplicaran les següents bonificacions:
En principi, caldrà revisar l'escriptura d'hipoteca amb el banc. En aquesta escriptura figurarà a càrrec de qui seran les despeses de cancel·lació. No obstant això, el normal és que siga la persona jurídica que va sol·licitar aquest préstec el que haja de córrer amb totes aqueixes despeses.
Préstamos, tarjetas y servicios bancarios (250.11)
Calle mestre miguel buendia 12 bajo
46113 Moncada (Valencia/València)
Teléfono: 961309114 Ext.:1
Fax: 961309114
Esta web denominada OMICWEB- PORTAL, forma part del sistema OMICWEB desenvolupat i comercialitzat per SERNUTEC, SERVICIOS Y NUEVAS TECNOLOGIAS, S.L., i dirigit a resoldre la gestió integral d'Oficines Municipals d'Informació al Consumidor.
